Part del sostre residencial previst pel planejament actual es trasllada al Rengle

El regidor d’Urbanisme, Arcadi Vilert, ha presentat avui en roda de premsa els treballs preparatoris per a la modificació puntual del Pla General d’Ordenació Urbana que afectarà al sector discontinu “Lepant-Churruca/El Rengle”. Aquest sector està format pels següents àmbits:

• l’illa compresa entre els carrers de Lepant, Cosme Churruca, Federico Carlo Gravina i el Camí Ral, terrenys on es troben la finca de Can Fábregas i tres parcel·les al carrer de Lepant, que ocupa 9.446 m2 de superfície;
• una porció de l’illa destinada a equipaments a l’àmbit del Rengle, que ocupa 2.630 m2;

La modificació del Pla General prevista també inclou l’illa triangular entre la plaça d’Itàlia, la ronda de Jaume Ferran i el carrer de Marià Ribas, terrenys no edificables que ocupen una superfície de 2.688 m2 que passen a ser zona verda.

L’inici dels treballs per dur a terme una nova ordenació urbanística d’aquest sector està motivat per la impossibilitat d’executar el Pla Especial de Millora Urbana del sector Lepant-Churruca, del vigent Pla General de 1996, que dues sentències del Tribunal Superior de Justícia del 2001 i el 2002 van declarar nul.

D’altra banda, els representants d’Industrias de Hijos de Antonio Fábregas, SA. i del comitè d’empresa van demanar al juliol a l’Ajuntament que iniciés la tramitació de la nova ordenació urbanística per fer front al cessament de l’activitat industrial. Aquesta petició ha motivat també l’adquisició per part de l’empresa municipal d’urbanisme PUMSA de la meitat indivisa dels terrenys de Can Fàbregas.

L’avanç de la modificació del Pla General en el sector discontinu permetrà conservar la nau principal de Can Fábregas com a equipament públic, així com la xemeneia de vapor de l’antic conjunt, elements protegits pel Pla especial del Catàleg del patrimoni arquitectònic de Mataró. La nova proposta d’ordenació augmenta el sòl destinat a equipament (6.128 m2) en detriment del residencial a l’àmbit de Can Fàbregas en relació al planejament vigent. La nau s’obtindrà com a cessió obligatòria i gratuïta del sector i es preveu que el seu ús futur sigui el d’equipament escolar.

Part del sòl residencial que el Pla General de 1996 preveia a l’àmbit Lepant-Churruca es trasllada a una de les tres illes a on el Pla de Millora Urbana del Rengle concentrava el sòl per a equipaments. A Lepant-Churruca la nova proposta preveu un edifici d’habitatges de quatre plantes, que queda separat de la nau recuperada com a escola mitjançant una plaça pública. Els baixos de l’edifici d’habitatges estarà ocupat per locals comercials.

En tot el sector discontinu es preveu un nombre màxim de 138 habitatges, aproximadament 85 d’ells situats a l’àmbit del Rengle i la resta a Lepant-Churruca. Del total del sostre residencial, un 20% es destinarà a habitatge protegit (aproximadament 30 habitatges), un 10% a habitatges de preu concertat (aproximadament 14 habitatges), i la resta a habitatges de renda lliure (aproximadament 94). Es preveu la construcció d’unes 180 places d’aparcament soterrat.

Està previst que l’avanç de modificació del Pla General es presenti a aprovació del proper Ple municipal, que tindrà lloc dijous 7 de setembre. També es presenta a aprovació del Ple la designació de PUMSA com a administració actuant a tot l’àmbit. Després de l’aprovació inicial, l’avanç de modificació del Pal General es sotmetrà a un període d’informació pública d’un mes, durant el qual es podran presentar al·legacions.

L’empresa municipal d’urbanisme PUMSA ha signat un conveni amb els propietaris d’Industrias de Hijos de Antonio Fábregas per a l’adquisició de la meitat indivisa de la finca on aquesta empresa desenvolupa la seva activitat industrial. L’adquisició permetrà el futur desenvolupament del Pla de millora urbana del sector de Lepanto-Churruca, on es preveu la construcció d’una nova escola de primària.

El conveni es va signar el passat 17 de juliol. L’adquisició de la meitat indivisa del solar, que en total té una superfície de 9.182 m2, té un cost aproximat de 10 milions d’euros.

Els representants de l’empresa i del comitè de treballadors van presentar a principis de juliol una instància a l’Ajuntament per demanar al consistori que procedeixi al desenvolupament del Pla de millora urbana del sector. Segons l’escrit, aquesta petició és fruït d’un acord entre l’empresa i els treballadors, que arran de la difícil situació econòmica de la fàbrica han pactat les indemnitzacions davant possibles rescissions de contracte per cessament total o parcial de l’activitat.

El Pla General d’Urbanisme, de 1996, contempla el futur desenvolupament del sector Lepanto-Churruca mitjançant un Pla de millora urbana, i delimita una superfície total de l’àmbit afectat de 9.446 m2. El planejament de 1996 preveia destinar 5.401 m2 de sòl a equipament públic, 1.076 m2 a vials i 2.969 m2 a habitatges, amb un màxim de 9.255 m2 de sostre residencial.

L’ordenació prevista pel Pla General ha estat, però, parcialment anul·lada per dues sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en relació a les condicions de gestió que s’establien per dur a terme el desenvolupament urbanístic, per la no concreció dels àmbits que havien de ser expropiats. Per desencallar el desenvolupament de l’àmbit, l’Ajuntament té previst dur a terme en els propers mesos una modificació puntual del Pla General que redefinirà l’assignació de superfícies per a cadascun dels futurs usos previstos a l’àmbit.

Entre aquests futurs usos del sector, el nou planejament que s’està treballant preveu construir una escola de primària al sòl destinat a equipament públic.

El desenvolupament del sector Lepanto-Churruca garantirà la conservació de la façana, les volumetries i l’estructura general de la fàbrica Industrias de Hijos de Antonio Fàbregas, SA. i de la xemeneia situada dins del mateix recinte del carrer Lepanto on actualment hi ha la indústria.

Tant la xemeneia com l’edifici de la fàbrica daten del 1856, i originàriament eren part de la indústria de filatures Ca l’Arenes. El Pla Especial de Patrimoni Arquitectònic de Mataró protegeix tant la xemeneia com l’exterior, la volumetria i l’estructura de la fàbrica.

Un total de 622 persones o unitats familiars han sol·licitat enguany les subvencions que atorga la Generalitat de Catalunya i que a Mataró gestiona l’empresa municipal Prohabitatge. Els ajuts van dirigits a nuclis familiars amb rendes baixes o que tenen dificultats per pagar el lloguer de l’habitatge. En total, s’han destinat 7,7 milions d’euros a Catalunya amb aquesta finalitat.

D’aquestes persones, 480 han demanat els ajuts per primera vegada enguany, mentre que 142 ja havien demanat subvencions l’any passat i les han renovat el 2006.

Aquestes dades suposen un salt quantitatiu important respecte a les xifres de l’any passat, quan Prohabitatge va tramitar 183 peticions d’ajuts per al pagament del lloguer.

Tipus de col·lectius
Els ajuts al lloguer són subvencions que ofereix la Generalitat de Catalunya per subvencionar el pagament del lloguer als arrendataris amb dificultats amb l’objectiu de prevenir l’exclusió social residencial. Existeixen quatre tipus diferents de col·lectius que poden rebre els ajuts per al pagament del lloguer de l’habitatge:

En primer lloc, les persones de més de 65 anys, titulars de contractes de lloguer amb pròrroga forçosa anteriors al 9 de Maig de 1985 (Col·lectiu A). Onze persones d’aquest grup han demanat els ajuts per primera vegada el 2006.

El Col·lectiu B el formen aquelles persones arrendatàries d’habitatges administrats per ADIGSA, per administracions o empreses d’àmbit local com PUMSA, o per entitats sense ànim de lucre. En aquest cas, han estat 13 les persones que han fet la sol·licitud enguany.

El col·lectiu que més peticions d’ajut ha demanat ha estat el C, amb un total de 343 sol·licituds presentades el 2006. Aquest grup està format per persones integrades a la Xarxa de Mediació per al Lloguer Social de la Generalitat de Catalunya que es trobin en circumstàncies especials, com per exemple: famílies monoparentals; dones que es trobin en una situació de violència; immigrants; persones de més de 65 anys; persones afectades per assetjament immobiliari; persones en situació d’atur; persones amb una incapacitat superior al 33% declarada per ICASS; o persones amb altres situacions que impliquin un risc d’exclusió social. 

Finalment, els joves de fins a 35 anys amb ingressos anuals mínims de 5.500 euros que hagin signat un contracte de lloguer a través de borses joves d’habitatge convingudes amb la Secretaria General de Joventut o  mitjançant la Xarxa de Mediació per al Lloguer Social integren el Col·lectiu D. Les sol·licituds d’aquest grup han estat 113.

Quantia de la subvenció
La dotació màxima inicial de les subvencions que preveu aquesta convocatòria és de 7.700.000 euros. Aquesta dotació es distribuirà de la manera següent: 3.700.000 d’euros, per atendre les sol·licituds de les persones que actualment ja reben les subvencions per aquest mateix concepte; 3.000.000 d’euros, per atendre les sol·licituds relacionades amb contractes existents amb anterioritat a la data de publicació d’aquesta convocatòria; i 1.000.000 d’euros, per atendre les sol·licituds relacionades amb nous contractes que se signin a partir de l’entrada en vigor d’aquesta convocatòria, obtinguts per les borses integrades a la Xarxa de Mediació.

Per poder optar a la subvenció, s’exigeixen uns ingressos màxims anuals que depenen del nombre de membres de la unitat familiar, i també es té en compte l’import mensual del lloguer. Amb tot, s’atorguen subvencions fins a un màxim de 240 euros mensuals.

Més enllà de Mataró

Les subvencions a Mataró les gestiona l’empresa municipal Prohabitatge que, gràcies al conveni signat amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, s’encarrega de totes les gestions públiques relacionades amb l’habitatge que du a terme el govern català a la ciutat.

El 2006, per primera vegada, l’entitat municipal ha tramitat expedients procedents d’altres poblacions del Maresme. Tot i així, la majoria de les peticions d’ajut s’han demanat a Mataró (83%), seguit de Premià de Mar (3,5%), Vilassar de Mar (2,5%) i Cabrils (2,3%), entre d’altres.

Període de sol·licituds
Encara que la campanya 2006 d’ajuts al pagament del lloguer va concloure el 15 de juny, hi ha dos casos en què les famílies encara poden demanar la subvenció.

D’una banda, s’ha tornat a obrir el període per a les unitats familiars que l’any passat van rebre els ajuts i els hi corresponia també aquest any, però que encara no els han sol·licitat; de l’altra, els llogaters que tenen un pis gestionat a través de les borses de lloguer de Prohabitatge poden presentar les seves sol·licituds fins el 31 d’octubre.

Durant el matí d’avui, 12 de juny, i en compliment de l’ordre dictada pel Jutjat número 1 de Mataró, agents de Mossos d’Esquadra de Mataró (amb el suport d’unitats d’intervenció de la regió policial) i de la Policia Local de Mataró, han procedit al desallotjament de tres immobles de titularitat municipal situats al centre.

Es tracta de la finca situada al carrer de Santa Maria número 20, propietat de l’Ajuntament, i dels immobles adjacents corresponents als números 26 i 28 d’El Carreró, que són propietat de l’empresa municipal PUMSA.

Les tres cases estan situades a l’illa urbana de Can Cruzate, un indret de 975 m2 que serà objecte en un futur d’un procés de remodelació i transformació arquitectònica que dotarà al centre de nous habitatges de lloguer a preu assequible (amb algun tipus de protecció pública), comerços i equipaments.

En el moment de la intervenció policial es trobaven a un dels esmentats immobles dues persones, Joan S.P. i Ruth L.D., que han estat identificades. El desallotjament ha tingut lloc entre les 6.00 i les 7.00 hores i s’ha desenvolupat amb total normalitat.

En les hores següents al desallotjament, una brigada d’operaris ha realitzat treballs tancament de les finques per intentar evitar que tornin a ser ocupades.

L’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, ha visitat avui dijous 8 de juny els nous habitatges del Camí Ral 254-266 amb motiu de la finalització de les obres. Els habitatges, promoguts per l’empresa municipal Promocions Urbanístiques de Mataró, SA (PUMSA), gestionats per Prohabitatge Mataró i construïts per l’empresa adjudicatària Proinosa. L’actuació global ha suposat una inversió total de 7.000.000 d’euros aproximadament.

El nou edifici compta amb una superfície total construïda de 3.796,25 m2 i útil de 3.157 m2. Tots els habitatges, de venda, -excepte un que es va utilitzar de permuta per a un afectat del sector de Can Xammar- es van sortejar el 24 de novembre de 2004 a un preu inferior al de mercat.

L’edifici es distribueix en dues plantes subterrànies per a l’aparcament públic (5.369,69 m2), una planta baixa i planta primera per als locals comercials (1.935 m2) i dos plantes pis per 10 habitatges dúplex de 91,70 m2.

Pel que fa als habitatges, cada dúplex s’ordena de la manera següent: a la planta d’accés s’hi ubica la sala d’estar, la cuina-menjador, el lavabo, un estudi, l’estenedor i una galeria; a la planta inferior, hi ha el bany, un ampli distribuïdor, tres dormitoris i una galeria.

Els habitatges estan orientats a nord, cap a l’espai de l’interior de l’illa enjardinat i amb menys contaminació acústica. Aquesta contradicció amb la bona orientació es resol amb l’obertura d’un lluernari a la vessant sud, que permet que els habitatges rebin sol.

Es tracta d’un edifici construït amb criteris sostenibles que situa l’accés als habitatges en el passatge que connecta el pati interior de l’illa des del Camí Ral, i que disposa d’instal·lacions centralitzades d’aigua calenta sanitària i de calefacció per terra radiant, amb prescalfament per plaques solars tèrmiques.

Els habitatges disposen de persianes motoritzades per al control solar en aquesta orientació sud. La seva coberta s’aprofita per a la col·locació de les plaques solars que aporten l’energia per a la producció d’aigua calenta sanitària i la calefacció. Aquestes plaques estan totalment integrades a l’edifici i configuren l’acabat de la coberta.

L’orientació nord-sud permet la ventilació creuada de façana a façana i afavoreix la corrent d’aire. Aquest aspecte permet el control ambiental de manera natural.

Les bombes de calor, mitjans artificials de control ambiental per als locals, s’han instal·lat a la part més alta de l’edifici per generar el mínim impacte sonor a l’entorn de l’edifici.

Els habitatges disposen de comptadors que calculen el consum energètic de cada habitatge i l’enllumenat general és de fluorescència compacta de baix consum que s’acciona per detectors de presència, amb el que s’aconsegueix un gran estalvi.

Per a la integració amb el paisatge urbà, s’han fet acabats que no tenen impacte sobre el medi ambient. Així l’escala i l’ascensor estaran situats en analogia amb les torres d’accessos de l’entorn urbà proper, com les escales d’accés de les naus de Can Marfà, o les escales al carrer de Sant Pelegrí, de l’Hospital de Sant Jaume i de Santa Magdalena.

La planta baixa i la primera planta es destinen als locals comercials. La primera té la façana de vidre el que comporta la necessitat de controlar la llum solar mitjançant lames d’alumini. La convecció de l’aire calent de baix a dalt, que es produeix en l’espai existent entre la façana de vidre i les lames de protecció, permet el control tèrmic i l’estalvi energètic en la refrigeració.

Dins de la perspectiva de la integració urbanística, es busca a la primera planta una analogia a les xafarderes de moltes cases del centre històric que alhora fa la funció de filtre solar. Aquestes permeten el control de la llum solar a aquesta primera planta i també a la planta baixa mitjançant el seu voladís. L’arbrat del Camí Ral, de fulla caduca, millorarà també els paràmetres de confort tèrmic tant a l’interior dels locals comercials com a l’espai públic.