Prohabitatge Mataró finalitza el 2012 amb un resultat positiu de 28.150 euros

Prohabitatge Mataró finalitza el 2012 amb un resultat positiu de 28.150 euros

L’entitat municipal Prohabitatge Mataró va presentar ahir a la Junta General d’Accionistes els comptes anuals corresponents a l’exercici 2012. Prohabitatge Mataró ha finalitzat l’any 2012 amb un benefici de 28.150 euros.

 

Aquesta empresa municipal es va constituir amb la voluntat de centralitzar tot el ventall de serveis oferts en l’àmbit de l’habitatge, evitant la dispersió i, per tant, la desorientació dels usuaris.

 

Les seves prioritats són facilitar l’accés a l’habitatge, mitjançant la construcció d’habitatges nous i la col·laboració amb el sector privat, i treballar per a la renovació, actualització i manteniment del parc d’habitatges de la ciutat, contribuint així a la cohesió social.


 

Resultats econòmics

 

PROHABITATGE MATARÓ ha millorat els seus resultats, assolint al 2012 un benefici de 28.150 euros, mentre que al 2011 va presentar unes pèrdues de 149.530 eurosAquesta millora de resultats és conseqüència, principalment, a la reducció de plantilla, la qual ha passat de les 12 persones empleades al 2011 a 7 persones al 2012.

 

Els ingressos d’explotació han estat de 401.401 euros (441.011 euros al 2011). El 55% d’aquests ingressos provenen de la Generalitat de Catalunya, per subvencions i per prestacions de serveis en la tramitació i renovació d’ajuts al lloguer, el 31% d’ingressos prové del lloguer d’habitatges, i el 14% restant prové de PUMSA.

 

Durant el 2012, Prohabitatge Mataró ha gestionat 205 habitatges de lloguer (propietat de PUMSA), més 23 habitatges rebuts en usdefruit de l’Ajuntament de Mataró.

 


Serveis gratuïts relacionats amb l’habitatge

 

El personal d’atenció al públic de Prohabitatge Mataró ha atès 13.956 visites (l’any 2011, 19.286), més 9.383 consultes telefòniques i via mail (l’any passat, 9.538).

 

Procedents tant de la Borsa Jove com de la Xarxa de Mediació per al Lloguer Social s’han tramitat 663 sol·licituds d’ajuts al lloguer de la Generalitat, davant les 918 de 2011, el que suposa una disminució del 28%. Cal considerar que al 2012 no es va obrir convocatòria per a nous ajuts al lloguer, sinó que es va dur a terme una revisió dels ajuts al lloguer amb resolució favorable de l’any 2011, amb uns nous requisits.

 

Pel que fa a la Renda Bàsica d’Emancipació, amb càrrec als pressupostos de l’Estat, i dirigida a joves d’entre 22 i 30 anys, tampoc s’han tramitat nous expedients sinó que s’ha fet el seguiment dels vigents al 2011. S’han tramitat 86 ajuts, enfront els 356 de 2011.

 

A partir del mes d’octubre de 2012 s’inicia la tramitació d’un nou tipus d’ajuts d’especial urgència, destinats a impedir la pèrdua de l’habitatge. El total d’aquest tipus d’ajuts que s’han tramitat és de 14.

Enllaços: www.grup-pumsa.cat/intern/resultats2012.zip

PUMSA tanca l’exercici 2012 amb un resultat negatiu de 4,5 milions d’euros

L’empresa municipal Promocions Urbanístiques de Mataró, SA (PUMSAva presentar ahir a la Junta General d’Accionistes els resultats de l’exercici 2012. PUMSA va tancar l’any amb 4,5 milions d’euros negatius.

 
La xifra de negocis al 2012 ha estat de 41,5 milions d’euros. El marge d’explotació, tot i haver estat negatiu en 0,5 milions d’euros, millora respecte el de l’any passat (8 milions d’euros negatius). Les pèrdues s’expliquen fonamentalment per dotacions extraordinàries per al sanejament del balanç (provisions per depreciació d’actius immobiliaris i retrocessió de crèdits fiscals).
 
L’ajustament en la valoració d’actius immobiliaris, ha suposat una pèrdua neta de 2,4 milions d’euros. Pel que fa al deteriorament de crèdits fiscals activats en exercicis anteriors, ha suposat una pèrdua d’1 milió d’euros. En ambdós casos, aquests apunts comptables no suposen sortides de caixa per a PUMSA.
 
Els resultats de 2012 i les dotacions extraordinàries efectuades obeeixen a una política de prudència comptable i de transparència de la societat.
 
Després dels ajustaments efectuats per l’empresa, el Patrimoni net al tancament de l’exercici 2012 és de 18 milions d’euros.
 

Ingressos
 
La xifra de negocis de l’exercici ha estat de 41,5 milions d’euros, amb el següent detall:
 
         Vendes, per import de 35 milions d’euros, materialitzades en la venda de la finca de la Ronda Barceló al Corte Inglés (24 milions d’euros), vendes de locals i 175 places d’aparcament a l’Edifici del Rengle a Mercadona (6,5 milions d’euros), així com un local a la Ronda Barceló i dos habitatges. Addicionalment, com a ingrés comptable, hi ha indemnitzacions a favor de PUMSA com a propietària de la parcel·la de la Ronda Barceló i diferències d’adjudicació.
 
         Prestacions de serveis, per 3 milions d’euros, que corresponen principalment a part de la urbanització de la Ronda Barceló i serveis de coordinació de seguretat i salut. També es recull en aquest epígraf l’ingrés per l’excés d’una provisió dotada en anys anteriors.
 
         Ingressos per lloguers, de 3 milions d’euros, provenen dels 200 habitatges propietat de PUMSA (177 de protecció oficial), del Centre de Serveis Logístics, de l’Edifici El Rengle i de naus i locals.
 
 
Refinançament
 
Al 2012 es va dur a terme una reestructuració del deute financer a curt termini, per import de 33,5 milions d’euros, el qual es va acabar distribuint de la següent manera:
 
         Cancel·lacions en efectiu per import de 4,2 milions d’euros.
         Assumpció de part del deute per l’ajuntament, un total de 16,7 milions d’euros, mitjançant préstecs a llarg termini.
         Signatura de préstecs hipotecaris a llarg termini per part de PUMSA, per import de 12,7 milions d’euros.
 
Al tancament de 2012 l’endeutament bancari, net dels saldos en bancs i d’imposicions a curt termini, és de 49 milions d’euros, en front els 79 milions d’euros de l’any anterior, és a dir, 30 milions d’euros menys (un 38 % inferior en termes relatius).
 
Des de l’aprovació del pla de viabilitat a mitjans de 2012, continua l’atonia en el mercat immobiliari i financer, no havent indicis de recuperació a curt termini, i, en conseqüència, la continuïtat de problemes financers. En aquest context, i després d’una reformulació del pla de viabilitat esmentat, s’ha iniciat recentment amb les entitats financeres un nou procés de refinançament amb la finalitat de revisar l’estructura financera i assolir nous acords que permetin viabilitzar l’empresa. El deute viu objecte de refinançament és d’uns 26 milions d’euros (la meitat de l’endeutament bancari total, aproximadament).
 

Projecte de fusió
 
Amb la finalitat d’unificar estructures, mitjans i esforços en el desenvolupament de l’activitat, aconseguir economies de gestió i incrementar la solvència i capacitat financera de la societat resultant, aquest mes de juny, el consell d’administració ha aprovat el projecte de fusió de les tres empreses del Grup PUMSA, mitjançant l’absorció de GINTRA i PROHABITATGE MATARÓ per part de PUMSA. La fusió se centrarà en obtenir avantatges econòmics i organitzatius derivats de simplificar l’estructura funcional de les societats i les despeses administratives.

Enllaços: www.grup-pumsa.cat/intern/resultats2012.zip

GINTRA acaba el 2012 amb 1,9 milions d’euros de pèrdues

L’entitat municipal Gestió Integral de Trànsit Mataró, SL (GINTRAva presentar ahir a la Junta General de Socis els seus comptes anuals corresponents a l’any 2012.

 
Les àrees d'actuació d’aquesta empresa municipal són la promoció, la gestió i l’explotació d’aparcaments municipals, la gestió de la Zona Blava i del Servei de Grua, incloent-hi la gestió administrativa dels dipòsits de vehicles.
 
 
Resultats econòmics
 
El resultat de l'exercici 2012 de l'empresa municipal GINTRA ha estat d’una pèrdua de d’1.928.213 euros. Al tancament del 2011 es va dur a terme una taxació independent dels aparcaments de GINTRA. Aquesta taxació va suposar un deteriorament d’actius d’1.494.000 €, el qual no es va registrar als comptes de 2011 donat que els informes de taxació es van rebre amb posterioritat a la seva formulació. Aquest 2012 s’ha dut a terme una nova taxació, sent que el deteriorament necessari ja ha estat sols de 66.000 euros. Aquests 1.560.000 € és el que explica el resultat de l’exercici 2012.
 
Al tancament de l’exercici 2012 el Patrimoni net de GINTRA és de 5.066.610 euros.
 
Pel que fa als ingressos, la xifra de negocis ha estat de 2.456.464 euros (2.194.649 euros al 2011), dels quals, 1.468.775 euros han estat facturats a l’Ajuntament en concepte de refacturació dels costos suportats per GINTRA pel servei de grua i el de la zona blava, així com dels dipòsits per a vehicles, altres 786.957 euros corresponen a ingressos per arrendaments. A l’any 2012 no s’han materialitzat vendes de places d’aparcament.
 

Refinançament
 
Arran del procés de refinançament bancari dut a terme al 2012, l’Ajuntament ha assumit el deute financer a curt termini de GINTRA, per import de 5.900.000€.
 
Al tancament de 2012 l’endeutament bancari net dels saldos en bancs és de 5.693.776 euros, en contrast amb els 10.734.749 euros de l’any anterior (un 47 % inferior).
 
S’ha iniciat recentment amb les entitats financeres un nou procés de refinançament amb la finalitat d’assolir nous acords que permetin viabilitzar l’empresa. El deute viu objecte de refinançament és d’uns 3,4 milions d’euros.
 

Gestió d’aparcaments
 
Actualment GINTRA és titular de 1.460 places d’aparcament, que si s’afegeixen a les 457 places propietat de PUMSA dóna un parc total en propietat del grup de 2.072 places. Si afegim els aparcaments que gestiona GINTRA al TecnoCampus, al poliesportiu del carrer Euskadi i a la Plaça de Cuba, el número de places total gestionades des de l’empresa municipal és de 2.317.
 
 

Servei de Grua i Zona Blava
 
Tant el Servei de Grua com el de gestió de la Zona Blava estan subcontractats a terceres empreses. Donat que els costos que suporta GINTRA se li refacturen íntegrament a l’Ajuntament, l’efecte és neutre als comptes de GINTRA. La recaptació generada pel Servei de Grua es transfereix a l’Ajuntament, mentre que la que s’obté per la Zona Blava l’aporta anualment l’Ajuntament a GINTRA per compensar pèrdues.

Enllaços: www.grup-pumsa.cat/intern/resultats2012.zip

Grup PUMSA posa a la venda bona part del seu patrimoni
L’operació es fa per complir el pla de viabilitat de l’empresa

El Consell d’Administració de Promocions Urbanístiques de Mataró SA (PUMSA) va aprovar ahir per unanimitat, 12 de febrer, les bases del concurs per a la transmissió de diversos immobles propietat de PUMSA i GINTRA, valorats en 70 milions d’euros.

  

Antecedents

Aquesta operació s’emmarca dins del compliment dels objectius fixats pel document de Projeccions Economicofinanceres 2012-2017 aprovat pel Consell d’Administració en data 6 de juliol de 2012, que defineix un pla de vendes d’actius, entre d’altres eixos estratègics, per aconseguir un escenari de viabilitat i continuïtat de l’empresa.

PUMSA té un important patrimoni fruit dels més de vint anys d’activitat i generat per la inversió en grans projectes de la ciutat. L’empresa ha invertit en projectes d’urbanització, creació de sòl industrial, construcció de naus, equipaments públics, habitatges socials i aparcaments, així com en el patrimoni arquitectònic i cultural de Mataró.

Per fer front a l'endeutament de PUMSA s’ha definit un pla de vendes que ara s’executarà mitjançant aquest concurs, en el qual s’hi inclou part del patrimoni de les empreses del Grup PUMSA. A la selecció hi ha terrenys, oficines, locals, naus industrials, edificis d’habitatges i aparcaments. Destaquen el Centre de serveis logístics, els aparcaments del Parc Central i plaça de Granollers, i solars a diferents punts de la ciutat.

 

Concurs

Pel que fa a la licitació del concurs, serà un procediment obert amb publicitat i concurrència.

Els interessats podran presentar ofertes tant per lots íntegres d’immobles com per immobles individuals, però a l’hora d’adjudicar es donarà preferència a les ofertes dels lots.

Els criteris d’adjudicació seran l’oferta econòmica proposada i el termini de pagament.

La convocatòria del concurs està prevista durant la segona quinzena del mes de febrer, i s’atorgarà el termini d’un mes per a la presentació de les ofertes per part dels interessats. PUMSA procedirà a publicar el concurs en el perfil del contractant de l’empresa, així com a la premsa d’àmbit nacional i local.

El Ple aprova una nova ordenació de l’àmbit Iveco-Renfe/Farinera per fer possible el seu desenvolupament
Es divideix l’àmbit en quatre sectors independents i es dibuixen illes més petites

 

El Ple municipal va aprovar inicialment ahir una nova ordenació urbanística per a l’àmbit Iveco-Renfe/Farinera/veïnat de Valldeix, una de les poques reserves de terreny pendents de transformació en el sòl urbà de Mataró. La nova proposta es basa en diversificar els usos de les activitats que s’hi puguin implantar a Iveco-Renfe i reduir la mida de les illes i parcel·les previstes, amb l’objectiu de fer més fàcil la gestió de les mateixes i fer possible el desenvolupament d’aquests terrenys.
 
La proposta aprovada ahir és la segona modificació puntual del Pla General d’Ordenació Municipal (PGOM) que afecta aquest àmbit discontinu, que ocupa una superfície total de 102.830 m².
 
L’àmbit d’Iveco-Renfe és el triangle delimitat per l’avinguda del Maresme, l’avinguda d’Ernest Lluch i les instal·lacions ferroviàries. L’objectiu de l’actuació en aquest àmbit és transformar els usos industrials en residencials i terciaris. La Farinera és un edifici industrial catalogat que es troba a l'illa definida per la ronda de Barceló, l’avinguda del Maresme i el carrer dels Germans Thos i Codina, i que es preveu convertir en equipament. Per últim, l’àmbit del veïnat de Valldeix està situat a tocar de la riera de Can Soler, davant de la urbanització de Can Marquès, on es preveu la reordenació dels espais lliures que envolten les instal·lacions actuals del serveis municipals de Manteniment i Obres.
 
 
Antecedents
 
El planejament urbanístic vigent es va aprovar definitivament al 2007, en un context econòmic molt diferent a l’actual. En els anys successius es van aprovar el Pla de millora urbana, el projecte d’urbanització, el projecte de reparcel·lació i, al 2011, una divisió poligonal per intentar impulsar la transformació del sector, que no es va arribar a aprovar definitivament.
 
La proposta anterior preveia macro illes que s’havien d’executar de cop, ordenació que estava pensada per ser executada per un sector immobiliari en plena expansió, amb capacitat de dur a terme projectes d’edificació urbana de grans dimensions, condicions que no es donen actualment.
 
 
Illes més petites d’edificis perpendiculars al mar
 
La nova ordenació incrementa la proporció de sòl públic (70,5%) respecte al sòl privat (29,5%), que a la proposta anterior era respectivament d’un 57,% i un 42,1%.
 
A grans trets, a l’àmbit d’Iveco-Renfe es preveu una ordenació viària amb illes i parcel·les de menors dimensions que permetin unes adjudicacions i una gestió més fàcil. Els carrers es plantegen com a prolongació de la trama urbana situada a l’altre costat de l’avinguda del Maresme, i els edificis es dibuixen perpendiculars al mar amb alçades de 7 plantes i torres de 15 plantes.
 
Per garantir la viabilitat econòmica s’ha previst una nova distribució entre càrregues urbanístiques i aprofitaments privats que permeti l’equilibri econòmic de l’operació. Per tal d’aconseguir aquest objectiu, es planteja l’execució de l’àmbit en quatre sectors que es podran desenvolupar de forma independent en funció del grau de consolidació de les activitats en funcionament, s’incrementa lleugerament l’edificabilitat prevista (un 6,3%) i s’ajusten els costos d’urbanització.
 
El sostre privat total és de 141.500 m² (davant els 133.000 m² de la primera proposta), un 87% del qual es destinarà a usos residencials i un 13% a terciari. Es planteja una ordenació a front de mar flexible en quant els usos que, a banda de l’habitatge i el comercial tradicional en planta baixa, pugui admetre altres usos residencials com l’hoteler o residències per a la tercera edat, o no residencials com oficines o altres activitats compatibles.  
 
 
Desenvolupament per fases
 
El nou planejament planteja l’execució a curt termini dels dos sectors menys consolidats: un a l’àmbit de l’antiga Iveco i, l’altre, a l’àmbit situat a l’avinguda d’Ernest Lluch, a tocar del TecnoCampus. Per aquest últim, la proposta de planejament incorpora l’ordenació detallada per agilitar la tramitació, amb l’objectiu de potenciar l’entrada a la ciutat des de la Porta Laietana i l’entorn del TecnoCampus.

L’accés al centre des del carrer de Miquel Biada estarà restringit durant 2 anys i mig per les obres d’El Corte Inglés
Ja està tallat un carril de circulació a causa dels treballs previs del projecte d’urbanització

Els treballs previs al projecte d’urbanització de l’illa on s’aixecarà El Corte Inglés afecten des de la setmana passada un dels dos carrils de circulació del carrer de Miquel Biada, un dels principals punts d’ accés al centre de la ciutat en vehicle des de les rondes.

Aquests treballs previs consisteixen en el trasllat dels serveis (llum, aigua, gas) i en actuacions d’arqueologia que faran possible deixar lliure la zona perquè es pugui començar a fer el gran aparcament subterrani que donarà servei tant al centre comercial d’El Corte Igles com als usuaris del centre de la ciutat

Actualment el tram afectat per les obres actualment és el cantó mar del carrer, comprès entre la ronda d’Alfons XII i el passatge de José M.Torrijos.

Es calcula que la restricció de trànsit s’allargarà durant uns dos anys i mig, ja que aquestes obres s’enllaçaran després amb la construcció de l’aparcament subterrani previst en aquesta zona i, en paral•lel, amb l’aixecament de l’edifici del gran centre comercial

Les obres es van iniciar el mes de juliol i està previst que tinguin una durada aproximada de cinc mesos, acomplint el termini previst.

Mentre es desenvolupin aquests treballs, els Corte Inglés previst iniciar la construcció de l’edifici comercial.

El pressupost per l'execució dels primers treballs d'urbanització del PMU-06 Illa El Corte Inglés són de 290.224,72 euros, iva no inclòs.

El PMU-06 Illa El Corte Inglés 

Els primers treballs del Pla de Millora Urbana-06 Illa El Corte Inglés els va iniciar l’empresa municipal PUMSA al més de juliol, tal i com estava previst en el calendari d'execucions pactat amb El Corte Inglés, i es preveu que finalitzin a finals del mes de novembre

S’estan duent a terme els treballs de variants de xarxes de serveis i s'està preparant el terreny per a les properes prospeccions arqueològiques del carrer de Miquel Biada per tal de deixar lliure la franja de carrer que ocuparan les obres de construcció de l'aparcament de El Corte Inglés

El primer que es va fer va ser l’inici de la variant de la canonada d’aigua potable i d’algunes linies elèctriques, tasques que estan a punt de finalitzar

Durant aquest mes de setembre s’han iniciat els treballs de variacions de canonades de Gas Natural i també està previst l’enderroc de l'estació transformadora situada dins la finca llindant amb el carrer de Miquel Biada

Al mes d’octubre s'iniciaran els treballs d'enderrocs i excavacions dels paviments i de la paret que encara queden al solar i, finalment, es portarà a terme l'excavació arqueològica en l’àmbit del carrer de Miquel Biada, prèvia obtenció de les autoritzacions pertinents dels Serveis Territorials de la Generalitat de Catalunya.

Antecedents

El 2 de juny de 2009, l'Ajuntament de Mataró, PUMSA i El Corte Inglés varen signar l'escriptura pública de compromís de compravenda de la finca dell futur centre comercial acordant que PUMSA posaria a disposició de El Corte Inglés la finca indicada e les condicions pactades, en un termini de 2 anys.

El passat 9 de gener de 2011, El Corte Inglés va ratificar el compromís d'adquisició del solar del carrer de Miquel Biada per la ubicació del futur equipament comercial.

El 9 de gener de 2012, l'Ajuntament de Mataró, PUMSA i El Corte Inglés van signar l'escriptura pública definitiva de compravenda del solar on s’ubicarà el centre comercial.

El nou Mercadona de l’edifici El Rengle obre les seves portes el 17 d’agost
La instal·lació del supermercat a l’edifici propietat de PUMSA, ha suposat una inversió de 2 milions d’euros i donarà feina a 61 persones

Divendres que ve, 17 d’agost, obrirà les seves portes a l’edifici El Rengle el nou Mercadona. L’establiment comercial està situat a la carretera de Barcelona, 37 cantonada passatge d'Antoni Macià i Fonoll.

 

L'empresa municipal Promocions Urbanístiques de Mataró, SA (PUMSA) va signar amb Mercadona, el passat mes d'abril, l’escriptura pública de compravenda per una superfície total de 6.000 m² útils a l'edifici El Rengle de Mataró, per a la instal·lació del supermercat. Amb aquesta venda, l’edifici va assolir un 71% d’ocupació.

 

Les obres de condicionament del local per adaptar-lo a les necessitats de Mercadona es van iniciar el passat mes d'abril i han finalitzat aquest mes d'agost.

 

 

Característiques del supermercat

 

L’espai de sala de vendes és de 1.600 m² amb les seccions de carnisseria, xarcuteria, peixateria, perfumeria, alimentació envasada, begudes, drogueria, forn, fruita i verdura. A més disposa de zones de descans i vestuaris per als treballadors, i incorpora una sala de formació, destinada a la plantilla.

 

Per facilitar l’acte de compra als clients que s’hagin de desplaçar en vehicle particular, disposa de 160 places d'aparcament.

 

 

Un nou concepte d'establiment

 

El supermercat compta amb totes les característiques de la "botiga per ambients" de Mercadona, un format comercial nascut per revolucionar el concepte de supermercat. Es basa en una distribució adequada de l'espai que optimitza al màxim l'acte de compra.

 

Per altra banda, aquest nou model de botigues també és més sostenible des d'un punt de vista mediambiental, ja que incorpora un seguit de mesures que redueixen fins a un 20% el consum energètic del supermercat.

 

 

Dinamització del sector

 

Amb la instal·lació del Mercadona, el sector del Rengle suma un nou espai empresarial i suposa un enriquiment per a la zona i l'entorn.

 

La varietat de sectors empresarial i comercial que ja hi ha a l’edifici El Rengle suposa un benefici en el desenvolupament del teixit econòmic i comercial de Mataró, doncs el contrast entre les empreses locals, amb emprenedors i empreses globals consolidades es percep com un pas endavant en la dinàmica empresarial de la ciutat, a la que se li suma, amb l'arribada de Mercadona, el sector del comerç.

L’Ajuntament aprova un Pla de sanejament i un Pla econòmic-financer per al període 2012-2016
El Ple de l’Ajuntament va aprovar ahir un Pla de sanejament i un Pla econòmic-financer per al període 2012-2016 amb els vots a favor de CiU, PSC i ICV-EUiA, les abstencions del PP i PxC i el vot en contra de la CUP

El Ple de l’Ajuntament va aprovar ahir un Pla de sanejament i un Pla econòmic-financer per al període 2012-2016 amb els vots a favor de CiU, PSC i ICV-EUiA, les abstencions del PP i PxC i el vot en contra de la CUP.

Aquests dos plans tenen com a objectiu comú millorar l’estat de les finances municipals, a través de tres grups de mesures destinades a: eixugar el romanent de tresoreria negatiu de l’últim exercici, absorbir els deutes del Grup PUMSA i, finalment, programar la manera com es restablirà l’estabilitat pressupostària després d’haver de fer front al nou endeutament contret.

L’Ajuntament es compromet a eixugar a data 31 de desembre de 2013 el romanent negatiu de tresoreria de l’exercici pressupostari 2011, que és d’11,6 milions d’euros. Per fer-ho l’Ajuntament demanarà nou crèdit als bancs per valor de 7,5 milions i la resta, 4,1 milions corresponen als que deu PUMSA al Tecnocampus procedents de la càrrega urbanística del  rengle i que ara seran traspassats  a l’Ajuntament.

L’Ajuntament absorbeix part dels crèdits de les empreses municipals PUMSA i GINTRA, que pugen 18,5 milions, i també el crèdit de 5,4 milions necessari per fer front al pagament de factures dels seus proveïdors.

Les mesures 1 i 2 generen nou endeutament a l’Ajuntament per valor de 31,5 milions, fet que el situa per sobre dels límits permesos per la llei, de manera que l’Ajuntament es compromet també a prendre un seguit de mesures per restablir l’estabilitat pressupostària a partir de 2013, en què l’endeutament se situarà al 106%, i per baixar-lo fins el 75% l’any 2015.

L’alcalde, Joan Mora,  acompanyat de la regidora d'Administració i Atenció Ciutadana, Carolina Soler, va explicar ahir en roda de premsa que el Pla de sanejament de l’Ajuntament aprovat no és la solució definitiva als problemes econòmics del Grup Ajuntament -format per l’ens local, organismes autònoms i empreses municipals- però que és un pas endavant important per fer front al futur en millors condicions. “Malgrat que el pla de sanejament tingui data de finalització al 2016, no serà fins el 2022 aproximadament quan aconseguirem aplanar definitivament el deute adquirit per PUMSA durant els últims anys”, va dir l’alcalde.

Joan Mora va afegir que la principal conseqüència del pla és la dràstica reducció de les inversions, ja que l’Ajuntament no les podrà realitzar si els recursos econòmics no venen d’altres administracions, com la Unió Europea, l’Estat, la Generalitat o la Diputació. Es calcula que aquesta situació es mantindrà fins el 2015-2016, anys en què l’Ajuntament podria tornar a demanar crèdit per fer front a inversions.

Finalment, Mora va qualificar d’ “incertesa” la situació generada amb la factura que PUMSA té pendent amb l’empresa Fomento de Construcciones y Contratas (FCC), que actualment puja 21,66 milions d’euros, per la construcció de l’edifici de negocis del Rengle. L’administració reconeix el deute amb la constructora i va arribar a abonar l’IVA, però no pot fer front a la resta per falta de tresoreria en aquests moments. La factura no va poder ser inclosa en el Pla d’ajust per al pagament de factures als proveïdors, fet que hagués garantit a FCC el seu cobrament a través de l’Estat, perquè va ser presentada amb data posterior al 31 de desembre de 2011 malgrat que correspon a feines acabades el juliol de 2010. “És evident que ni PUMSA ni l’Ajuntament tenim diners per pagar a Fomento i si no arribem a un acord amb l’empresa, que jo crec que sí, no sé com solucionarem aquest tema”, va afirmar. L’acord passaria per pagar el deute amb un mix de diners en efectiu, actius de PUMSA (propietats) i participacions conjuntes en el desenvolupament de nous sectors urbanístics a la ciutat.

Mesures per al 2013

Entre les mesures d’ajust previstes en el Pla de Sanejament per al 2013 hi ha l’increment màxim de la quota líquida de l’Impost de Béns Immobles (IBI) un 3,75%, fet que permetrà a l’Ajuntament ingressar 1,2 milions d’euros més, la revisió del contracte de la grúa per rebaixar el dèficit que aquest servei genera, i l’ingrés de 2 milions d’euros extraordinaris dels dividends de la companyia Aigües de Mataró.

Pel que fa a les despeses, entre les mesures d’ajust previstes per l’any que ve hi ha actuacions per reduir el dèficit a Mataró Bus, fet que permetrà estalviar 430.000 euros aproximadament.

Acords del Ple complementaris

El ple extraordinari celebrat ahir al vespre va aprovar també altres dictamens que són conseqüència o tenen relació directa amb el Pla de sanejament i el Pla econòmic-financer per al període 2012-2016, com ara: la modificació del pressupost municipal 2012, l’aprovació de dues de les operacions de préstec a llarg termini abans esmentades (18,5 milions i 5,4 milions) i l’autorització a PUMSA perquè concerrtei operacions de préstec a llarg termini per import global de 16,6 milions amb l’objectiu de refinançar el seu endeutament actual.

L’alcalde va agrair a les entitats financeres l’esforç que estan fent per acceptar les peticions de novacions dels crèdits sol·licitats per l’Ajuntament, en els quals s’estan aconseguint renegociar els deutes amb un interès del 3,5% de mitjana.

La Comissió per prevenir i evitar desnonaments defineix i posa en marxa protocols d’atenció als afectats
Proposa a bancs i caixes que destinin els habitatges lliures a famílies desnonades per un lloguer màxim de 150 €

La Comissió especial mixta per prevenir i evitar desnonaments ha elaborat protocols d’actuació perquè els diferents serveis municipals i entitats implicats puguin detectar, informar i, si s’escau, derivar cap a la intermediació, els casos concrets de famílies amb dificultats per pagar la hipoteca o el lloguer de l’habitatge.

La regidora d’Habitatge i presidenta de la comissió, Montserrat Rodríguez, acompanyada d’altres membres d’aquest òrgan municipal de caràcter consultiu ha fet balanç avui en roda de premsa de la feina realitzada des de la seva creació.

Els protocols d’actuació intenten donar resposta a les diferents situacions per les quals poden passar els afectats, segons si es tracta de propietaris d’habitatge o de llogaters.

Així mateix, les opcions també són diferents si els afectats no han deixat de pagar encara la hipoteca o lloguer però preveuen que en breu ho hauran de fer, o si ja no paguen les quotes.

En aquest darrer cas, els protocols recomanen diferents alternatives en funció de si el cas encara no ha arribat als jutjats, si la situació ja està judicialitzada o si, fins i tot, ja es data per dur a terme la subhasta de l’habitatge –si aquest és de propietat– i/o el desnonament.

Actuar de manera preventiva

Els protocols defineixen a quins serveis i entitats es pot acudir per trobar informació i assessorament. L’objectiu és actuar de manera preventiva abans que es produeixi el desnonament i intentar evitar la pèrdua de l’habitatge.

En aquest sentit, el més important és que els afectats reconeguin el problema quan abans millor per poder, per exemple, vendre l’immoble o negociar amb l’entitat bancària el refinançament del deute o la dació en pagament. En el cas de no poder fer front al lloguer també cal anticipar-se per intentar negociar el preu de les quotes, la condonació de part del deute o buscar un habitatge més assequible.

A vegades és necessària la intermediació, és a dir la negociació amb l’entitat bancària d’un agent extern que parla en nom de l’afectat. En aquest sentit, el Servei de Mediació Ciutadana de l’Ajuntament (av. de Lluís Companys, 21, tl. 93 702 28 07) treballa des del passat febrer en l’atenció a les persones amb dificultats per fer front a la situació del seu deute hipotecari. Actualment atén uns 30 casos, una tercera part dels quals està resolt o en vies de solució. La major part d'aquest casos són derivacions fetes pel Servei de Benestar Social de l'Ajuntament que, des de principis d'any, ha atès un total de 65 famílies per problemes relacionats amb el pagament de la hipoteca o el lloguer de l'habitatge.

L’Ajuntament ha elaborat un fullet informatiu que distribuirà en les oficines i equipaments municipals amb els telèfons de contacte, adreces i horaris dels serveis i entitats on poden adreçar-se els afectats per sol·licitar informació i assessorament.

A més, s’ha elaborat una guia informativa que recull els protocols d’actuació i que es distribuirà als professionals que treballen en atenció ciutadana i serveis socials. 

Tres mesos de funcionament

La Comissió especial mixta per prevenir i evitar desnonaments va celebrar la primera reunió de constitució el 17 de febrer i, des de llavors, ha celebrat 5 reunions plenàries, a més de nombroses reunions dels diferents grups de treball creats en el si de la comissió. És un òrgan municipal de caràcter complementari, de vocació temporal, de participació sectorial i de caràcter consultiu.

En formen part representants de grups municipals –tots els partits han nomenat membres a excepció de PxC–; el defensor del Ciutadà i el Degà de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró; el Servei de Benestar Social de l’Ajuntament; Servei de mediació ciutadana de l’AjuntamentProhabitatge Mataró; Creu Roja; Càritas; Conferències de Sant Vicenç de Paül; la Federació d’Associacions de Veïns de Mataró; la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) , la Cambra de la Propietat Urbana i diferents Agents de la Propietat que operen a la ciutat. També ha participat a les reunions celebrades, presidides per Montserrat Rodríguez, la regidora de Família i Benestar Social, Olga Ortiz.

Interlocució amb les entitats bancàries

A més de l’elaboració dels protocols d’atenció als afectats, la comissió ha identificat els interlocutors de les entitats bancàries que operen a la ciutat amb l’objectiu de negociar amb ells els casos de desnonament. Així mateix, s’ha fet arribar als bancs i caixes una proposta per posar a disposició de l’Ajuntament aquells habitatges que tenen desocupats per destinar-los a famílies que han estat desnonades. La condició és que els lloguers siguin de 150 € màxim de renda mensual.

L’Ajuntament està treballant en una proposta de conveni per a aquelles entitats que finalment es mostrin interessades en promoure aquests lloguers socials, i s’estudia que puguin beneficiar-se de contraprestacions com l’exempció de l’IBI.

Prohabitatge Mataró adjudica els 12 habitatges de lloguer amb protecció oficial del Rierot

També s’ha creat una llista de reserva per cobrir possibles renúncies

 

 

La societat municipal Prohabitatge Mataró, SA va realitzar ahir davant notari el sorteig per adjudicar els 12 habitatges de lloguer amb protecció oficial del Rierot entre les 38 famílies que havien resultat admeses per optar a un dels pisos. L’acte va tenir lloc a les 18.30 hores al Centre Cívic Pla d’en Boet.

 

Els habitatges han estat promoguts per l’empresa municipal Promocions Urbanístiques de Mataró, SA (PUMSA), i seran gestionats per la seva filial, Prohabitatge Mataró, SA. En un futur aquest immoble formarà part del patrimoni de la Fundació Unió de Cooperadors de Mataró.

 

Es tracta d’un edifici de dotze habitatges, un local comercial en planta baixa i aparcament subterrani. Aquesta promoció s’inclou dins el Pla Local de l’Habitatge 2005-2015 i representa un recurs d’allotjament i convivència per a famílies perceptores de rendes baixes, amb dificultats econòmiques i amb risc d’exclusió residencial. Els preus del lloguer oscil·len entre els 280 i 395 €, en funció de la superfície. Els habitatges tenen una superfície útil d’entre 47 i 64 m².

 

Durant la primera quinzena de juny, es farà l’entrega de claus dels habitatges als llogaters i la signatura del contracte.

 

PER ENLLAÇAR A LA LLISTA DELS ADJUDICATARIS I DE RESERVA CLICA AL LINK SEGÜENT:

http://www.grup-pumsa.cat/documentacio/llistes_adjudicataris_rierot.pdf