L'alcalde, Joan Antoni Baron, i el president de PUMSA, Ramon Bassas, han presidit avui la visita oficial del nou edifici comercial i d’oficines de la Baixada de les Espenyes.Es tracta d’un edifici singular, promogut per l’empresa municipal Promocions Urbanístiques de Mataró, SA (PUMSA), que s’engloba dins el projecte de transformació urbanística del sector de Can Xammar.

Característiques de l’edifici
L’edifici “Espenyes” s’ha concebut com un edifici modern amb una arquitectura actual i un estil propi. L’immoble, amb una superfície total construïda de 847 m2, consta de quatre plantes: tres sobre rasant i una semisubterrània.

La planta baixa i semisubterrània es connecten formant un únic local amb entrada independent, i es pot destinar a ús comercial. Aquest espai té accés des de la Baixada de les Espenyes i des de la plaça de Can Xammar.

Les dues plantes pis estan destinades a oficines. Cada planta té 165 m2 divisibles en dos locals.

Pel que fa als acabats, les façanes es combinen amb tres materials, formigó armat, vidre amb fusteria d’alumini i lames de fusta. Les finestres són característiques de les façanes, ja que estan fetes amb obertures irregulars.

Integració en l’espai
L’edifici destaca i limita la plaça de Can Xammar per la zona est. La seva reduïda ocupació en planta baixa fa augmentar l’espai públic i les seves formes s’adapten a la geometria de l’entorn.

Els grans voladissos de l’edifici són la part més singular de la seva construcció.

Convivència amb les troballes
Les prospeccions arqueològiques iniciades al sector de Can Xammar l’any 2002 van donar com a resultat algunes de les troballes més importants fetes a Mataró, com el cap de la Venus.

Al solar de la Baixada de les Espenyes hi van aparèixer noves troballes, d’una banda, cinc murs radials que feien de contraforts interns d’una torre de defensa de la muralla del segle XVI, i de l’altra, part del pas de ronda des d’on es vigilava la muralla. Excavacions posteriors van descobrir la part corresponent a la zona de combustió d’un forn, un hipogeu i tres monedes.

PUMSA va promoure la recuperació d’aquestes restes descobertes a aquest solar. L’edifici conviu amb les troballes que seran preparades per ser visitades.
 

Transformació urbanística de Can Xammar
La construcció d’aquest edifici, que ha suposat una inversió d’1,8 milions d’euros, s’engloba en el projecte de transformació urbanística del sector de Can Xammar i completa les previsions del Pla de Millora Urbana.

En els darrers temps, el sector de Can Xammar ha vist la millora en l’entramat urbà. Es tracta d’una de les actuacions més importants de les que han portat a terme PUMSA i l’Ajuntament de Mataró, que suposa la transformació d’una superfície de 9.600 m2.

Ha esdevingut una nova àrea de centralitat i cohesió social, amb l’activació de l’espai comercial i residencial. Un nou àmbit al centre històric de la ciutat .      

---

Per a obtenir més informació podeu consultar el següent enllaç:                                                                http://www.grup-pumsa.cat/documentacio/fullet_edifici_espenyes.pdf                                                       

---

L’empresa municipal Promocions Urbanístiques de Mataró, SA (PUMSA) ha finalitzat la urbanització del vial interior III, carrer de Jaume Vicens Vives, inclòs dins el Pla de Millora Urbana del Rengle.

El vial interior III es troba a la tercera illa, compresa per la carretera de Barcelona, el carrer de Caldes d’Estrac, el de Tordera i el Passeig de Marina. El nou carrer de Jaume Vicens Vives, està situat just al darrera de l’edifici d’empreses El Rengle i l’hotel Ibis, i es troba delimitat pels carrers de Tordera i de Caldes d’Estrac.

Descripció dels treballs
El vial urbanitzat té un total de 12 m d’amplada. És un carrer de prioritat invertida, és a dir, els vianants tenen preferència enfront els vehicles. La calçada i les voreres s’han pavimentat a un sòl nivell, la velocitat màxima permesa és de 20 km/h i està prohibit estacionar.
 
A la vorera del costat de mar, més ample que la del costat muntanya s’hi ha plantat una filera d’arbres amb espècies diferents. Pel que fa al mobiliari urbà, s’hi ha col·locat papereres al llarg del carrer. S’ha instal·lat nou enllumenat públic i   també s’ha dut a terme la instal·lació de nous serveis de clavegueram, telefonia, electricitat i gas.

Les obres les ha dut a terme l’empresa Vialser, la seva durada ha estat de 2 mesos i mig, i han suposat un cost de 200.000 euros.

El Tub Verd
En les mateixes obres d’urbanització, s’ha aprofitat per realitzar les corresponents instal·lacions del Tub Verd.

El Tub Verd és una xarxa de distribució de calor i fred que aprofita l’energia sobrant d’infraestructures ambientals existents a la ciutat. Aquesta energia s’utilitza per a l’escalfament d’aigua i la climatització d’edificis. El sistema innovador del Tub Verd és una solució energètica que respecta el medi ambient i evita les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

Aquest sistema subministra bona part del sector del Rengle i altres equipaments  de la ciutat.

El sector: el Rengle
Aquest nou sector compta amb diferents usos, residencial, terciari, d’equipaments i amb zones verdes. Es troba en ple creixement i acull l’edifici destinat a empeses, serveis i comerç, El Rengle, que serà properament inaugurat i en el que ja hi ha instal·lades diverses empreses en ple funcionament, el TecnoCampus Mataró-Maresme, un gran parc i també un hotel.

La ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia; l’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, i la presidenta de la Fundació TecnoCampus Mataró-Maresme, Alícia Romero, van inaugurar ahir, 3 de novembre la nova seu del parc científic i de la innovació TecnoCampus Mataró-Maresme, ubicada a l’avinguda d’Ernest Lluch, a tocar de la rotonda de Laia l’Arquera.

Les instal·lacions, obra del prestigiós arquitecte Oriol Bohigas i l’equip d’MBM Arquitectes, han representat una inversió de 52 milions d’euros, del quals 20,5 milions provenen de préstecs preferents a un baix interés del ministeri de Ciència i Innovació. Cristina Garmendia ha aprofitat l’acte d’inauguració per anunciar que per al 2010 l’aportació del ministeri al projecte serà de 6,5 milions d’euros, que se sumen als 14 milions concedits en anys anteriors. D’aquesta manera, el finançament del parc pel que fa a les obres de la nova seu queda completat.

Des que al febrer del 2007 es va col·locar la primera pedra del parc, les obres de la nova seu han avançat paral·lelament a la consolidació de les bases del projecte. Així, en aquest període es va inaugurar la seu provisional del parc a l’edifici de Vallveric (TCM 1.0) i les dues escoles universitàries que ja existien a la ciutat (EUM i EUPMT) van integrar-se a la Fundació TecnoCampus Mataró-Maresme, encarregada de la gestió del parc. En el camp universitari s’ha posat en marxa un nou centre (l’Escola Superior de Ciències de la Salut) i s’ha engegat el projecte de la preincubadora de talent per estimular els universitaris a crear un negoci. L’edifici universitari del parc uneix ara aquests centres en un mateix espai que es completa amb el centre tecnològic CETEMMSA, membre de la xarxa Tecnio, que es trasllada des de l’actual seu del centre de Mataró.

La nova seu del parc consta així mateix de dues torres per a serveis de suport a la creació d’empreses, la incubadora (amb 14 empreses) i empreses allotjades (un total de 40 estan ja instal·lades o en procés d’instal·lació, i ocupen prop d’un 60% dels espais disponibles); el centre de congressos (amb sales de reunions, un foyer i un auditori amb capacitat per a 347 persones); i un aparcament de 468 places per a cotxes i 24 per a motos.

Les obres de la nova seu del parc les ha gestionat PUMSA per encàrrec de l’EPE Parc TecnoCampus Mataró, l’empresa pública empresarial creada per l’Ajuntament de Mataró per posar en marxa el projecte, que va arrencar fa més de 10 anys com a aposta estratègica per a l’economia de la ciutat.