L’alcalde visita la façana de l’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena amb motiu de la finalització de les obres de rehabilitació

L’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, ha visitat avui la façana principal de l’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena. Les obres de rehabilitació de la façana, finalitzades el passat mes d’abril, han format part de la segona fase de les obres de recuperació de l’edifici, que van començar l’any passat amb la rehabilitació de la capella.

L’empresa municipal Promocions Urbanístiques de Mataró, SA (PUMSA) ha promogut les obres de rehabilitació de la façana principal de l’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena, i també va promoure les de la capella. En tots dos casos, PUMSA ha delegat la gestió i seguiment de les actuacions a Prohabitatge Mataró.

Recuperació de la façana

La façana principal de l’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena, que dóna al carrer de l’Hospital, data de finals del segle XVIII i principis del XIX. La seva rehabilitació s’ha basat en la recuperació de la major part dels elements que ja existien abans d’aquesta actuació i en la substitució d’aquells que estaven malmesos.

Així, s’ha sanejat la paret mitjançant la reparació de fissures i esquerdes i la col·locació d’un nou estucat que recobreix la façana i dóna un caràcter unitari a tot l’edifici.

També s’ha netejat tota la pedra existent, a més de col·locar-ne de nova als ampits de les finestres i al sòcol exterior. Altres actuacions han consistit en refer la cornisa, a la superfície de la qual s’ha pintat un nou motiu floral, i en la substitució dels baixants encastats de planta baixa.

La rehabilitació s’ha completat amb les feines de pintura dels elements que se situen a la façana, com les reixes de les finestres i la fusteria situada a portes i finestres.

Les obres de recuperació de la façana de l’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena, que van començar el passat mes de gener i han conclòs a finals d’aquest mes d’abril, les han realitzat les empreses Miguel Anglada Construcciones, SL, i Estucats Alsina, SL. La inversió total destinada a la rehabilitació de la façana ha estat de 108.991 euros, IVA inclòs, derivats de l’1% de les inversions d’urbanització que PUMSA executa amb càrrec a tercers, i que destina a la recuperació del patrimoni de la ciutat.

Les obres a la capella

La rehabilitació de la façana de l’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena constitueix la segona fase de les obres de recuperació que ha promogut PUMSA i gestionat Prohabitatge Mataró. La primera de les fases, que es va iniciar al maig de 2006, va consistir en la renovació i restauració de l’altar major de la capella, la rehabilitació de totes les obres d’art que es troben en el recinte de l’altar i la restauració de la barana del cor.

L’objectiu principal de l’actuació era destacar l’altar major de la capella com a element principal del recinte. A més, es va habilitar un espai davant l’altar on, a més de celebrar-hi actes litúrgics, s’acullen tot tipus d’esdeveniments d’interès social.

La rehabilitació de la capella, que va concloure el juliol de 2006, suposà una inversió total de 114.531 euros, IVA inclòs. Miguel Anglada Construcciones, SL, va ser l’empresa encarregada de la major part de les obres de recuperació, a les quals també van intervenir altres empreses per realitzar feines menors.

PUMSA amb la rehabilitació del patrimoni de la ciutat

PUMSA ha destinat més de 223.000 euros a la rehabilitació de la capella i la façana de l’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena.

Durant el període 2003-2007, l’empresa municipal ha finalitzat diversos projectes de recuperació del patrimoni arquitectònic de Mataró, com la reconstrucció i restauració de la botiga modernista La Confianza i la rehabilitació de la masia de Can Trissac de Dalt. A més, actualment està realitzant la recuperació de l’edifici del Cafè de Mar, de la masia de Torre Palauet i de la Nau Gaudí.

L’alcalde visita les obres de l’aparcament subterrani del Parc de Cerdanyola

L’alcalde visita les obres de l’aparcament subterrani del Parc de Cerdanyola

L’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, va comprovar ahir com evolucionen les obres de l’aparcament que es construeix al subsòl del Parc de Cerdanyola. L’equipament tindrà capacitat per a 266 vehicles que es distribuiran en tres plantes. La societat municipal Gestió Integral de Trànsit Mataró, SL, és l’encarregada del control de les obres i futura gestió de l’aparcament.

El nou aparcament tindrà una superfície construïda de 6.449 m2. De les 266 places amb què comptarà, cinc d’elles seran reservades per a persones amb mobilitat reduïda.

El projecte preveu dos nuclis d’accessos a l’aparcament per als vianants des de l’avinguda de la Gatassa, que connectaran les plantes 1, 2 i 3 amb l’interior del parc de Cerdanyola. Tots dos accessos comptaran amb escales, i un d’ells, el que toca més a l’interior del parc, tindrà un ascensor. Pel que fa als vehicles, es crearà un únic accés d’entrada i sortida per la mateixa avinguda de la Gatassa, a l’alçada del carrer de Vitòria.

Les places aniran principalment destinades als veïns del barri, en règim de concessió a 50 anys. L’aparcament també comptarà amb places de rotació a l’última planta.

Reurbanització de la superfície

Gintra és l’encarregada del control de les obres i futura gestió de l’aparcament, que serà explotat i conservat per Inmuebles Fénix, SL, empresa que va guanyar el concurs per a la concessió del servei.

La Cornisa SCCL és la constructora de l’aparcament, i també s’encarregarà de la reurbanització de l’espai públic sobre el mateix, que es mantindrà tal i com estava abans de la intervenció. A més, es construirà un nou mòdul de serveis sanitaris que substituiran els que existien anteriorment al parc, i que seran d’ús públic.

El cost previst per a la construcció de l’aparcament i la reurbanització de l’espai públic és de 3.815.64 euros.

Durada de les obres i comercialització

Al desembre de 2005, van començar els treballs previs a la construcció de l’aparcament del parc de Cerdanyola, que va consistir en les feines de prospecció i tancament del recinte on es construeix, per tal d’assegurar la viabilitat i màxima seguretat de les obres.

La construcció de l’aparcament es va iniciar a finals de març de 2006, i les obres tindran una durada total d’uns 14 mesos, inclosa la reurbanització de la superfície afectada del parc de Cerdanyola. Així, es preveu que les obres estiguin totalment finalitzades a finals de maig del 2007.

Pel que fa a les places de concessió, per un període màxim de 50 anys, Inmuebles Fénix, SL va començar la comercialitzar el passat 8 de gener de 2007, i actualment encara queden places lliures.

Tots els veïns interessats en les places de concessió poden demanar informació a la caseta que Inmuebles Fénix té al parc de Cerdanyola, entre l’avinguda de la Gatassa i el passeig de Ramon Berenguer III.

Un total de 60 places d’aparcament seran destinades a la rotació i seran gestionades directament per Gintra durant un termini d’un any.

Concurs públic per l’arrendament de locals resultants de la construcció de l’edifici industrial propietat de PUMSA ubicat al carrer Vallveric 83-93 de Mataró

Descripció: Arrendament dels locals integrats en l’edifici ubicat al carrer Vallveric 83-93 de Mataró, amb diferents espais polivalents i serveis comunitaris, destinats a empreses relacionades amb les  TIC.

Objecte d’arrendament:        

 2 locals en planta baixa.
6 locals en planta primera.
6 locals en planta segona.

Les superfícies, característiques i condicions d’entrega consten a la documentació que regula el present concurs.

Preu d’arrendament (IVA no inclòs):
 
7 €/m2 construït en planta baixa. 
6 €/m2 construït en planta primera.
7,5 €/m2 construït en planta segona.

A més de les despeses comunitàries i de l’arrendament dels serveis i espais polivalents comunitaris.

Termini arrendament: 4 anys, amb una durada de 2 anys d’obligat compliment.

Garantia provisional: 1.500 €.

Documentació: el plec de clàusules es pot recollir a les oficines de Promocions Urbanistiques de Mataró SA (PUMSA), ubicades al c/ de Pablo Iglesias, 63, 2a planta, despatx 10, 08302 Mataró

Accés a la Web del concurs


Presentació d’ofertes: fins a les 12 h del dia 21 de maig de 2007, a les oficines de PUMSA

Obertura pública de pliques: a les 13 h del mateix dia 21 de maig de 2007, a les oficines de PUMSA

Per a més informació: 93 741 56 10

Gintra gestionarà al 2007 la construcció d’un total de 1.254 noves places d’aparcament

La societat municipal també va presentar ahir el balanç dels anys 2003-2007.
L’entitat municipal Gestió Integral de Trànsit Mataró, SL (Gintra) va presentar ahir a la Junta general de socis els resultats de l’exercici 2006, que revelen que Gintra ha finalitzat l’any amb un dèficit de 492.481 euros, ja previstos en el pressupost de l’exercici.

Tal i com es preveu al contracte programa entre Gintra i l’Ajuntament de Mataró, el consistori farà les aportacions necessàries per tal de compensar aquest dèficit. Durant la presentació dels comptes anuals, s’ha informat que els fons propis de l’empresa superen els dos milions d’euros.

Les àrees d’actuació de Gintra són la promoció i gestió de l’explotació d’aparcaments municipals, l’explotació de l’estacionament en superfície sotmès a control horari (Zona Blava) i la gestió del servei de recolzament logístic a la circulació (Grua), incloent-hi la gestió administrativa dels dipòsits de vehicles.

Increment dels ingressos

Els ingressos derivats de l’activitat de Gintra han estat d’1.895.444 euros l’any 2006, el que suposa un increment del 48% respecte al 2005, conseqüència de la venda de places d’aparcament.

D’aquests ingressos, un total d’1.069.996 euros han estat facturats a l’Ajuntament en concepte de refacturació del cost que suporta Gintra pel servei de Grua i el de la Zona Blava, així com dels quatre dipòsits per a vehicles de la ciutat.

Reducció de l’endeutament hipotecari

L’endeutament hipotecari al tancament de l’exercici és de 3.466.983 euros, amb una reducció del 6% respecte l’any anterior. Aquest endeutament ha estat necessari per a finançar quatre aparcaments propietat de Gintra els quals han suposat una inversió de 8,6 milions d’euros.

Inversions

Actualment, el Grup PUMSA disposa de 980 places d’aparcament en propietat, incloses les que se situen a l’edifici industrial de Vallveric. Aquestes places les gestiona Gintra, i es distribueixen en els aparcaments del Parc Central, Plaça Granollers, Rocafonda (C/Perú), Plaça Gatassa, l’escola bressol El Tabalet, al carrer de Colón, al carrer de Solís, al carrer de Jaume Comas, a via Europa, al carrer Tiana-La Flor i Cal Collut.

Cal destacar que els aparcaments del Parc Central i de la Plaça de Granollers s’exploten mitjançant un contracte de lloguer per 10 anys a una tercera empresa.

Amb la construcció de l’aparcament de la plaça Gatassa, Gintra també ha promogut la urbanització de la plaça que hi ha situada a sobre, de 2.897 m2de superfície, i que ha suposat una inversió de 418.081 euros.

Al 2005 es va adjudicar a una tercera empresa el concurs per a la construcció, explotació i conservació de dos nous aparcaments soterranis (Parc de Cerdanyola i Plaça Occitània), els quals està previst inaugurar-los abans d’aquest estiu. Gintra s’encarrega del control de les obres i de la gestió futura de les concessions.

Servei de Grua i Zona Blava

Gintra té subcontractada la gestió del servei de Grua i dels aparcaments en superfície sotmesos a control horari (Zona Blava). Donat que els costos que suporta Gintra es tornen a facturar a l’Ajuntament, l’efecte és neutre als efectes dels comptes de Gintra. La recaptació generada pel servei de Grua es transfereix a l’Ajuntament, mentre que la que s’obté per la Zona Blava l’aporta anualment l’Ajuntament per compensar les pèrdues.

Pel que fa al servei de Grua, al 2006 han estat retirats un total de 10.525 vehicles. Quant als aparcaments de rotació o Zona Blava, el número de places que hi ha destinades (854) s’ha mantingut igual que l’any anterior.

Noves places

Gintra continua treballant per augmentar l’oferta d’aparcaments a Mataró per millorar la mobilitat a la ciutat. En consonància amb aquest eix bàsic d’actuació, al 2007 s’ha iniciat o està previst iniciar 9 aparcaments nous que suposaran la creació de 1.254 places més a la ciutat.

Balanç 2003-2007

Gintra també va presentar ahir l’informe de balanç del període 2003-2007, que revela que, a dia d’avui, la societat municipal gestiona un total de 2.802 places d’aparcament de rotació, per a residents i destinades al dipòsit de grua municipal. Aquestes places són propietat de Gintra, de PUMSA i de l’Ajuntament de Mataró.

Entre 2003 i 2007, s’han creat un total de 10 aparcaments amb una oferta de 934 places, i també s’ha estudiat la creació de 2.235 noves places a diferents espais de la ciutat.

Segons l’informe, tots els aparcaments que gestiona Gintra han enregistrat un increment de la seva demanda d’una mitjana del 10%. D’altra banda, gairebé tots els aparcaments públics augmenten el seu índex de rotació. Pel que fa a la durada mitjana d’estacionament dels usuaris de rotació, també s’ha incrementat en un 20%

Cal destacar que, segons l’enquesta de percepció ciutadana en matèria de mobilitat, l’any 2002, un 20,3% de persones destacava que el principal problema era l’aparcament, mentre que el 2006 ha baixat fins al 9%.

Quant al funcionament de la Zona Blava, des de 2003, l’índex de rotació total a la zona blava ha augmentat un 13%, mentre que la durada de l’estacionament s’ha reduït lleugerament. D’aquesta manera, es compleix un dels principals objectius de la zona blava que és evitar l’estacionament il·legal d’aquells usuaris que accedeixen al centre de la ciutat i que són difícilment reconduïbles als aparcaments públics perquè efectuen estacionaments de curta durada.

Una altra de les línies d’actuació de Gintra és el servei de recolzament logístic a la circulació (Grua), de manera que s’encarrega de la retirada de vehicles indegudament estacionats o abandonats a la via pública i la gestió administrativa dels dipòsits de vehicles.

Gintra s’encarrega també de la gestió del Centre Logístic, amb 182 places per a vehicles pesants: 82 places al mateix Centre Logístic i 100 més a l’espai annex ubicat al passeig de Marina. Aquestes instal·lacions ajuden a evitar l’entrada de camions a la ciutat i descongestionen el nucli urbà de Mataró. El percentatge d’ocupació del Centre Logístic s’ha mantingut en aquests anys en un percentatge d’entre un 90% i un 96%.

L’any 2005, Gintra va començar a gestionar els dispositius de regulació del trànsit de Mataró, més coneguts com a “pilones”. La posada en marxa d’aquest servei ha suposat una descongestió important de les zones on estan instal·lades (San Josep / Pl. de les Tereses; Sant Josep / Moles; Sant Francesc d’Assís; Rosselló / Montcada; Rosselló / Mallorca).

L’alcalde visita l’edifici per a usos empresarials de Vallveric amb motiu de la finalització de les obres

L’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, ha visitat avui a Vallveric l’edifici destinat a allotjar oficines, naus industrials i la versió 1.0 del parc tecnològic TecnoCampusMataró. Aquest immoble ha permès el trasllat d’empreses del centre de Mataró al polígon industrial de Vallveric, i allotjarà petites i mitjanes companyies del sector terciari. L’empresa municipal Promocions Urbanístiques de Mataró, SA (PUMSA) ha promogut les obres, que han finalitzat recentment. L’edifici està situat a una parcel·la de 4.792 m2 superfície amb una superfície total construïda de 8.205 m2 distribuïda en dues plantes subterrànies, planta baixa i dos pisos.

Oficines, naus industrials i TecnoCampusMataró v 1.0

Una part de l’edifici es destina a naus industrials – un total de 9-, mentre que la resta l’ocuparan oficines – un total de 16- dirigides principalment a petites i mitjanes empreses del sector terciari. També disposa de diferents espais comunitaris que donaran servei a les empreses que s’hi instal·lin, com sales de reunions, una consergeria o una àrea de restauració. A més, s’ha construït un aparcament a les dues plantes subterrànies amb un total de 47 places de lloguer.

Pel que fa a les naus industrials, són tant de venda com de lloguer, i es destinen a reallotjar quatre empreses que han estat afectades per diferents planejaments urbanístics de Mataró. Dues d’elles ja han desplaçat la seva activitat al nou immoble, mentre que les altres dues ho faran en els propers mesos. Les oficines són exclusivament de lloguer, per un període de quatre anys prorrogable. L’adjudicació es farà per concurs per tal d’atendre l’actual demanda d’espais per part d’empreses relacionades amb les TIC.

A part d’aquestes empreses de base tecnològica i d’innovació, també està previst destinar-hi un espai per a la ubicació de la Fundació TecnoCampus, i poder així constituir la versió 1.0 del futur parc tecnològic i de la innovació TecnoCampusMataró. L’edifici de Vallveric, que combina vidre i acer a la seva façana, compleix els requisits que marca la Llei de supressió de barreres arquitectòniques i les normatives vigents de prevenció d’incendis.

Adequació interna

Les obres van finalitzar a finals de 2006, i les ha dut a terme EMCOFA, SA, Empresa Constructora, amb un pressupost de 3.700.000 €. Actualment l’edifici es troba en procés d’adequació interna de les oficines que tindrà lloc en fases: primer es realitzarà la instal·lació elèctrica i de climatització, després les divisions internes dels locals i, per últim, els acabats. Es preveu que aquests treballs finalitzin a l’octubre de 2007 i que les empreses puguin traslladar-se al nou edifici a partir d’aquesta data. El pressupost que es preveu destinar per fer l’adequació interna de les oficines és de 500.000 €. Tant les obres de construcció de l’edifici com d’adaptació dels interiors són finançades per PUMSA.

Els fons propis de PUMSA se situen en 24 milions d’euros
També es va presentar el balanç dels anys 2003-2007.

L’entitat municipal Promocions Urbanístiques de Mataró, SA (PUMSA) va exposar ahir a la Junta General d’Accionistes els resultats de l’exercici 2006. Els beneficis de PUMSA, d’1,8 milions d’euros, s’han reduït respecte l’any 2005 (5,6 milions d’euros) degut a la forta inversió en els projectes urbanístics de la ciutat.

L’empresa municipal va proposar a la Junta un repartiments de dividends d’1,1 milions d’euros, incrementat amb la resta les reserves voluntàries de l’empresa.

Dades de l’activitat

La xifra de negocis al 2006 s’ha situat en 12,3 milions d’euros.

Aquesta xifra de negocis s’ha assolit en un 28% per l’aportació a la societat mixta Porta Laietana, SA d’una finca al veïnat de Valldeix i per la permuta d’una finca al Rengle; en un 25% per la venda d’habitatges; en un 15% per la venda de naus industrials; en un 13% per ingressos derivats de l’explotació dels immobles propietat de PUMSA; i la resta per altres conceptes.

Els ingressos pel lloguer dels immobles en propietat de l’empresa municipal, provenen, principalment, del Centre de Serveis Logístics i dels 124 habitatges (113 de protecció oficial), així com de l’Edifici de Vidre, les Cotxeres Municipals i diferents locals i naus.

Inversions

Al tancament de l’exercici 2006, el patrimoni net de PUMSA s’eleva a la xifra de 22 milions d’euros. En els darrers quatre anys, el patrimoni s’ha incrementat en 5,3 milions d’euros a conseqüència de resultats no distribuïts.

La inversió en immobilitzat durant el període 2003-2006 ha estat d’un total de 12,4 milions d’euros, essencial per assolir els objectius de PUMSA i promoure la transformació de la ciutat. Durant l’exercici 2006, aquesta inversió ha estat de 4,9 milions d’euros, principalment per la incorporació al patrimoni de dues naus; 12 locals i 47 places d’aparcament de l’edifici industrial de Vallveric.

Al tancament de 2006, hi ha diversos projectes que estan en curs de construcció: quatre promocions d’habitatges de lloguer, amb un total de 42 nous habitatges per a diferents col·lectius; un local a la Baixada de les Escaletes; i l’edifici de la futura seu de la colla castellera Capgrossos.

La inversió acumulada en projectes que romanen en existències a 31 de desembre de 2006 és de 69 milions d’euros. La major part són urbanitzacions en curs; terrenys en propietat; i habitatges, locals i naus industrials. D’altra banda, i amb l’objectiu de facilitar la gestió urbanística i rebre l’aprofitament corresponent dels diferents sectors, PUMSA ha anat adquirint finques a Lepanto-Churruca, Ronda Barceló, La Llàntia, Iveco-Pegaso i Can Cruzate.

L’endeutament bancari net al tancament de l’exercici 2006 se situa en 29,8 milions d’euros, davant dels 17,2 milions a l’any anterior. Això es deu a la forta inversió que PUMSA està duent a terme per a facilitar el desenvolupament urbanístic de diferents sectors de Mataró.

Construcció de TecnoCampusMataró

A finals del 2006, es van adjudicar els serveis de Direcció Integrada de Projecte per a la construcció del parc tecnològic i de la innovació TecnoCampusMataró, amb una superfície construïda d’uns 47.000 m2i un pressupost de 60 milions d’euros. El parc tecnològic s’erigirà com un nou espai físic comú per a universitats, emprenedors i empreses, i contribuirà al desenvolupament econòmic i social del territori.

Per a gestionar la construcció i futura explotació de TecnoCampusMataró, l’Ajuntament ha constituït una Entitat Pública Empresarial, qui ha encarregat formalment a PUMSA la contractació de les obres d’execució del complex.

Recuperació del patrimoni històric

PUMSA dota anualment una provisió de fons per a la recuperació i conservació del patrimoni històric de Mataró. L’any 2006, l’empresa municipal ha dut a terme els treballs de restauració de la capella de l’antic Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena. Actualment s’està treballant en la rehabilitació de la façana. La inversió total estimada en aquestes dues actuacions és d’uns 203.000 euros.

D’altra banda, PUMSA realitza estudis arqueològics del subsòl en totes les seves actuacions. Un dels exemples més rellevants són els treballs que es desenvolupen a Can Xammar, on la inversió final es preveu en uns 300.000 euros.

Nous habitatges

Un dels objectius de PUMSA és la creació d’habitatges de protecció oficial per facilitar l’accés a l’habitatge a tots els sectors de la població. En aquest sentit, i a banda de la ja iniciada campanya d’adquisició d’habitatges, a la que es destinaran 15,5 milions d’euros en deu anys, PUMSA inicia l’any 2007 la promoció de 184 nous habitatges repartits en deu promocions (el 77% dels quals són habitatges de protecció oficial destinats al lloguer).

Ampliació de capital

La Junta General també va acordar ampliar el capital social de PUMSA amb l’aportació de terrenys edificables al sector de Can Serra, per un import de 2,9 milions d’euros.

Amb aquesta ampliació de capital, els fons propis de la societat es situen en 24 milions d’euros. D’aquesta quantitat es troben afectats al Patrimoni Municipal de Sòl i d’Habitatge un total de 16,3 milions d’euros

Balanç 2003-2007

Pel que fa a l’informe de balanç dels anys 2003-2007, que també s’ha presentat avui, cal destacar que PUMSA va constituir-se com a Entitat Urbanística Especial al novembre de 2002, adquirint la condició d’Administració Actuant en aquells àmbits on l’Ajuntament així ho acorda. D’aquesta manera, rep directament les cessions d’aprofitament mig dels sectors que correspongui.

Durant el període 2003-2007, l’ajuntament ha encomanat a l’empresa municipal el desenvolupament urbanístic de nombrosos sectors, polígons o unitats d’actuació, entre els quals destaca el PEMU de La Llàntia, amb el qual s’urbanitzarà tot el sector i es crearà un edifici que inclou un aparcament soterrat, un espai d’equipament i una pista poliesportiva; els projectes de reparcel·lació a l’àmbit de Can Xammar, que milloraran la qualitat urbana d’aquesta àrea del centre històric de Mataró; la gestió del sector de Can Quirze, mitjançant el qual es crearan zones verdes, habitatges i una residència per a la gent gran, entre d’altres actuacions; la UA-D7 Fábrica Cabot i Barba/Prat de la Riba-Floridablanca, amb la qual es destina una part de la fàbrica a equipament comunitari i altres dues parts a usos residencials, comercials i a la construcció d’un equipament; El Rengle, on es crearà el parc tecnològic i de la innovació TecnoCampusMataró; o el desenvolupament del sector Iveco-Renfe-Farinera/Veïnat de Valldeix, on sorgiran nous habitatges, equipaments, escoles, aparcaments o edificis d’oficines.

Pel que fa a les actuacions dutes a terme entre 2003 i 2007, PUMSA ha finalitzat diversos projectes d’urbanització a sectors com Can Xammar, Vallveric, o El Rengle, a més de dur a terme la transformació d’un tram de la N-II i els treballs d’urbanització del Parc de Mar. També té en execució altres planejaments a Can Quirze, La Llàntia o El Verdet, entre d’altres.

PUMSA també ha construït naus industrials a Les Hortes del Camí Ral i a Vallveric, a més de realitzar l’adequació de l’edifici municipal conegut com La Casa de la Palmera. L’empresa municipal té en execució la nova seu de la colla castellera Capgrossos, un edifici per a empreses a El Rengle o el parc TecnoCampusMataró, entre d’altres edificacions.

D’altra banda, PUMSA construeix habitatges que posteriorment gestiona la seva filial Prohabitatge Mataró. Entre 2003 i 2007, l’empresa municipal ha finalitzat diverses promocions a diferents barris de la ciutat que suposen la creació de 57 nous habitatges. Així mateix, l’empresa promou un edifici de 30 habitatges de lloguer de protecció oficial per a la gent gran al carrer de Carlemany, i construirà 21 habitatges protegits i 10 de lliures al sector de Can Gassol, a més d’un edifici amb 12 habitatges de lloguer per a persones amb discapacitat al carrer de Vasco Núñez de Balboa.

Una altra línia d’actuació de PUMSA consisteix en la construcció d’aparcaments que comercialitza a preus per sota de mercat que, en aquest cas, gestiona Gintra. PUMSA ha construït l’aparcament del carrer d’Antonio de Solís i de la plaça de la Gatassa, el que suposa la creació de 158 places públiques i 30 privades per a residents. L’empresa municipal, a més, s’ha encarregat d’urbanitzar les places situades a sobre de tots dos aparcaments.

PUMSA construeix la totalitat dels aparcaments que se situen a la part inferior dels edificis d’habitatges que promou. És el cas de l’aparcament situat al soterrani de l’edifici amb pisos de protecció oficial del carrer de Cristòfor Colom, o del que s’està construint a l’edifici d’habitatges per a la gent gran del carrer de Carlemany.

En aquest període PUMSA ha dut a terme les intervencions arqueològiques de Can Xammar i de la Baixada de les Espenyes, gràcies a les quals s’han trobat importants restes. En projecte té la intervenció a Can Cruzate, on ja ha realitzat diverses prospeccions arqueològiques.

El Corte Inglés exposa a l’alcalde la seva proposta per a la implantació del centre comercial a Mataró

L’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, es va reunir ahir amb el cap de relacions externes de El Corte Inglés, Jordi Pintó, i el cap del departament d’Expansió a Catalunya de El Corte Inglés, Roberto Guirado.

EL Consell d’Administració de PUMSA va adjudicar el passat 27 de març a El Corte Inglés el concurs per a la selecció d’un únic operador comercial que construirà i explotarà el futur centre comercial de l’illa de Fàbregas i Caralt. Els representants de El Corte Inglés van explicat ahir a l’alcalde els detalls de la proposta que van presentar.

Proposta econòmica
El Corte Inlglés de conformitat amb el plec de clàusules del concurs, ha presentat una declaració acceptant el pagament de 29.402.250€ en total, que engloba el preu de venda (tipus de licitació), establert en 24.000.000€ més IVA (27.840.000€ IVA inclòs), així com el pagament de les compensacions econòmiques de 1.562.250€ IVA inclòs, destinada a inversions en patrimoni arquitectònic.

El Corte Inglés també proposa millores econòmiques a invertir en projectes de ciutat, sumant un total de 8.488.195€. Les millores són les següents:
 
– Aportació de 1.300.000€ IVA inclòs destinada a inversions en patrimoni arquitectònic.
– Aportació de 2.722.195€ IVA inclòs per a la urbanització dels carrers de l’entorn.
– La construcció d’un aparcament municipal subterrani davant el carrer de Miquel Biada amb un total de 310 places d’aparcament aproximadament. Aquesta millora queda pendent de l’acceptació de l’Ajuntament o l’empresa municipal GINTRA per tractar-se d’un aparcament a construir en domini públic.
– La col·laboració en projectes de promoció comercial i turística de la ciutat, mitjançant el compromís de treball en xarxa amb les associacions de comerciants implicades en el mateix territori d’actuació de la ciutat i col·laboració amb la marca Mataró Ciutat Mediterrània.

Projecte comercial
L’oferta de El Corte Inglés per a la ciutat de Mataró és una oferta completa que inclou tots els serveis que ofereix un centre comercial d’aquesta marca en el seu establiment. Inclou un supermercat; productes no alimentaris d’ús quotidià (parafarmàcia, productes sanitaris i d’higiene personal, drogueria, perfumeria, etc.); equipament per a la llar i per a la persona (peces de vestir, calçat complements, joieria, rellotgeria, etc.); oci i cultura; automoció i carburants; i altres serveis complementaris com Restaurant-Cafeteria, agències de viatges, oficina postal, etc.

La proposta comercial també especifica que l’establiment oferirà una sèrie de serveis gratuïts per als clients com la targeta de compra de El Corte Inglés, reserva de llibres i joguines, campanyes de finançament a terminis, assegurances gratuïtes en l’adquisició de determinats productes o trameses a domicili, entre d’altres.

PUMSA reprèn les obres de rehabilitació de la Nau Gaudí

PUMSA ha reprès a finals de març les obres de rehabilitació de la nau de la cooperativa “La Obrera Mataronense” de l’arquitecte Antoni Gaudí, coneguda com a Nau Gaudí, després que l’Ajuntament hagi rescindit el contracte a l’adjudicatària anterior per la demora en la realització dels treballs. L’objectiu del projecte és la continuació de la rehabilitació integral de la nau de 780 m2 de superfície, la restitució de la seva estructura i la urbanització dels entorns de l’immoble.

Treballs realitzats fins ara

L’Ajuntament de Mataró va redactar el projecte executiu de rehabilitació de la Nau Gaudí, que està inclosa en el Catàleg del Patrimoni Aquitectònic de la ciutat, l’any 2001. Els treballs, que es van iniciar al maig de 2002, han patit retards per problemes amb les dues empreses adjudicatàries anteriors, de manera que el consistori va acordar rescindir el contracte d’ambdues i encarregar l’obra a PUMSA.

La primera adjudicatària, SCIO, SL, va executar una quarta part de les obres, les corresponents a l’estructura de la planta soterrani, els murs de contenció del carrer de la Cooperativa, els fonaments i murs de formigó de la nau, les bases de formigó on es recolzen els pòrtics de fusta i els corresponents didals metàl•lics, i quatre d’aquests pòrtics que formen l’estructura de la coberta.

En quant a la segona, SECLA, SA, va realitzar la part d’enderrocs, una part de moviment de terres, una part de l’estructura de fusta, una part de la instal•lació de climatització i una part de la instal•lació elèctrica. En total, es calcula que va realitzar una cinquena part dels treballs.

A principis de març, la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya va emetre un informe favorable a l’actuació de l’Ajuntament pel que fa a la resolució del contracte amb l’empresa SECLA, SA i la confiscació de la garantia constituïda per la mateixa.

El nou projecte

El projecte s’ha modificat, en el sentit de que les obres s’iniciaran a partir d’on ho va deixar l’anterior empresa encarregada de la rehabilitació de l’edifici.

Les demores anterior de l’obra han fet variar el pressupost d’execució inicial, que ara és d’1.455.266 €. La nova adjudicatària és La Cornisa SCCL i executarà l’obra en un termini de 14 mesos.

Principals actuacions

La Cornisa SCCL s’encarregarà de la rehabilitació de la coberta de la nau, que estarà formada per unes teules planes de ceràmica, i que es col•locaran sobre una estructura de fusta i el corresponent aïllant tèrmic.

També intervindrà sobre les façanes, dues de les quals seran de vidre, concretament la façana nord que dóna a la plaça i la façana oest que dóna al carrer de la Cooperativa. Pel que fa a la façana est, que també dóna a la plaça i els habitatges es reconstruirà tal i com la va pensar Gaudí, creant uns paraments amb doble envà de ceràmica engaltada. Aquesta actuació es farà en base a dibuixos i fotografies realitzats per l’estudiós del gaudinisme Joan Bergós cap a l’any 1929. En quan a la façana sud, per on s’accedeix a la nau, es mantindrà el parament existent.

Un altre dels aspectes destacats del projecte és l’acabament dels arcs parabòlics de fusta. Aquests arcs tornaran a ser visibles en tot el seu conjunt, donat que tampoc es construiran envans interiors.

El projecte també contempla la rehabilitació de les parets interiors de la nau: una part de les mateixes es faran amb formigó blanc encofrat amb llistons de fusta, i altra part amb arrebossats. El terra de la nau serà substituït per un nou material.

Les obres inclouran també la instal•lació d’un enllumenat específic per destacar l’obra arquitectònica de l’interior, que consistirà en focus projectors encastats a terra, entre les bases dels arcs de l’estructura; i el condicionament del local amb calefacció.

A l’interior de la nau està prevista la construcció d’un petit mòdul de fusta que allotjarà els serveis i que no arribarà al sostre per no tapar la vista sobre el conjunt dels arcs. Aquest mòdul allotjarà una petita cuina i armaris, i estarà situat al costat d’unes escales que donen accés al soterrani, que servirà com a magatzem i ocuparà la meitat de la llargada de la nau.

Finalment, l’empresa continuarà la urbanització de la plaça situada al carrer de la Cooperativa, cantonada amb el carrer dels Germans Thos i Codina.

Prohabitatge Mataró finalitza la rehabilitació de les zones comunitàries de l’edifici d’habitatges de Pascual Madoz

L’entitat municipal Prohabitatge Mataró, SA s’ha encarregat de la rehabilitació dels espais comuns d’un edifici de 38 habitatges municipals situat al carrer de Pascual Madoz, 28-30.

Les obres de rehabilitació s’han dut a terme a diferents espais de l’edifici com el terrat, els patis de llums, el vestíbul o els ascensors. A més, també han comprès la renovació de la instal·lació general d’aigua.

L’empresa encarregada de les obres de rehabilitació ha estat Construcciones Escudero SCP. Les obres, que van començar el desembre de 2006, han suposat una inversió per a Prohabitatge Mataró i l’Ajuntament de Mataró de 362.638,34 euros IVA inclòs.

Descripció de la rehabilitació

Pel que fa al terrat, la rehabilitació ha incidit especialment en alliberar-lo d’elements que no s’utilitzaven i en garantir la seguretat d’aquest espai comú, ja que els veïns en fan ús diàriament.

Així, s’han retirat els conductes i dipòsits d’aigua, ja que l’edifici compta actualment amb instal·lació d’aigua directa. Els coronaments de pedra malmesos del terrat s’han substituït per uns de nous, i s’ha col·locat una nova barana metàl·lica a tot el perímetre de l’edifici, ja que la que hi havia anteriorment era molt baixa. També s’han reforçat les claraboies de vidre i s’han renovat els estenedors.

Als patis de llum, les obres han comprés la retirada dels coberts dels celoberts i la col·locació d’un nou paviment amb tela asfàltica i de material aïllant a les façanes, que s’han pintat de nou.

En quant a la resta de zones comunitàries de l’edifici, s’han suprimit les barreres arquitectòniques existents mitjançant l’habilitació de l’accés a l’immoble amb una rampa adaptada per a persones amb mobilitat reduïda. D’altra banda, s’han pintat les escales i el vestíbul, que també s’ha equipat amb noves bústies, papereres, senyalització, etc.; i s’ha renovat interiorment les cabines dels ascensors.

També s’han renovat tot el sistema d’il·luminació de les escales i el vestíbul.

Borses d’habitatge

Prohabitatge Mataró és l’encarregada de la gestió i del manteniment general de 15 dels 38 habitatges de l’edifici, tots ells municipals.

Després que molts dels pisos haguessin quedat lliures, l’Ajuntament de Mataró va cedir en usdefruit a l’entitat municipal 15 habitatges per destinar-los al lloguer. D’aquests habitatges, 15 s’han destinat principalment a les borses de lloguer i a la reubicació d’afectats per planejaments urbanístics.

Prohabitatge Mataró ja s’havia encarregat de rehabilitar l’any 2005 l’interior dels 15 habitatges que gestiona.

L’alcalde visita les obres de l’aparcament del carrer de Terrassa i de la nova urbanització del vial

L’alcalde, Joan Antoni Baron, ha visitat avui les obres de construcció de l’aparcament per a residents del carrer de Terrassa, que promou la societat municipal Gestió Integral de Trànsit Mataró, SL (Gintra), i els treballs de nova urbanització d’aquest vial, que duu a terme el Servei d’Obres.

L’aparcament per a residents se situa al carrer de Terrassa, entre les avingudes del Corregiment de Mataró i del Velòdrom, i té una superfície de 1.705 m2. Es tracta d’un edifici rectangular de 52,80 metres de longitud i 32,30 metres d’amplada, d’una sola planta i amb un total de 82 places, dues d’elles adaptades per a persones amb mobilitat reduïda. A la seva coberta s’instal·larà un camp de futbol-7.

Una de les principals peculiaritats de l’aparcament és que l’interior de l’edifici es distribueix en dos espais diàfans separats per una línia de pilars centrals, cosa que permet la creació de dues fileres d’aparcaments sense obstacles amb un passadís central de maniobra i circulació de 5,50 metres d’amplada.

D’altra banda, l’accés a l’aparcament, tant per part dels vehicles com per part dels vianants, es fa a peu de carrer. Els vehicles tindran dos accessos –un d’entrada i un de sortida-, pel carrer de Terrassa, i els vianants accediran per dues portes independents situades en aquest mateix carrer.

Finalització de les obres de l’aparcament

L’empresa adjudicatària de les obres és la UTE Áridos Serrano SL & Stachys SA. El pressupost d’execució estrictament de l’obra és d’1.059.339 d’euros. Per definir la inversió total caldrà sumar-li altres despeses un cop finalitzades les obres, com el cost dels projectes.

Està previst que les obres de l’aparcament, que van començar al gener de 2007, finalitzin el proper mes d’agost. Un cop finalitzades es començarà la comercialització de les places d’aparcament per als residents que tindran uns preus màxims de 18.000 € més IVA les places de concessió a 50 anys i 90 € més IVA les places de lloguer.

Camp de futbol

Gintra habilitarà la coberta de l’aparcament, aprofitant els desnivells del terreny, perquè l’Ajuntament pugui construir el camp de futbol-7, de 50 x 35 metres, que té previst per aquest espai i formarà part dels diferents equipaments esportius del sector.. El camp de futbol substituirà al que hi havia abans de l’inici de les obres del nou poliesportiu Teresa Maria Roca, i que ara està instal·lat de forma provisional al solar comprès entre l’avinguda del Corregiment de Mataró, el pati de l’escola pública de Cirera i el Torrent de La Pólvora.

Nova urbanització del carrer de Terrassa

La reurbanització del carrer de Terrassa va començar el passat octubre i forma part d’un projecte que ha inclòs també la nova urbanització dels entorns dels pavellons poliesportius de Cirera i de Teresa Maria Roca. Aquests espais públics que donen accés als equipaments esportius han rebut el nom de plaça del Voluntariat i plaça de Cristina Kaufmann i es van estrenar el passat febrer amb motiu de la inauguració del poliesportiu Teresa Maria Roca.

Està previst que les obres d’urbanització del carrer acabin a l’abril. La superfície total de carrer a urbanitzar és de 2.025m2. La calçada es pavimentarà amb aglomerat asfàltic en calent, l’aparcament amb llamborda i les voreres amb peces de formigó.

A la cruïlla del carrer de Terrassa amb l’avinguda del Velòdrom hi haurà un pas elevat per al trànsit rodat. En aquesta mateixa cruïlla es construirà l’accés al camp de futbol-7, equipament que quedarà situat al costat del poliesportiu Teresa Maria Roca i al qual s’hi accedirà mitjançant una rampa i una escala.

El projecte ha contemplat la renovació de la xarxa de clavegueram i de la xarxa d’abastament d’aigua potable per part de l’empresa municipal Aigües de Mataró, SA (AMSA), i també l’eliminació dels encreuaments aeris de les línies elèctriques i de telèfon, que quedaran soterrades.

Pel que fa a l’enllumenat públic, es substitueixen els punts de llum existents, que estan col·locats a les façanes al llarg del carrer de Terrassa. El nou enllumenat consistirà en columnes a les quals s’hi instal·laran làmpades de vapor de sodi d’alta pressió, que milloren el rendiment econòmic i energètic.

Es col·locaran bancs i cadires de fusta, així com papereres i un aparcament per a bicicletes a l’avinguda del Corregiment.

Pel que fa a l’arbrat viari, es plantaran lledoners a l’avinguda del Corregiment i al carrer de Terrassa, exemplars de l’arbre de l’amor a la cantonada d’aquests dos vials i alzines a la plataforma d’accés al pavelló existent.

Les obres les executa l’empresa Construcciones Juanes, SA, amb un pressupost de 483.288 euros que inclou la urbanització del carrer i de les dues places, ja executades.