El Ple aprova el projecte del futur aparcament al subsòl del parc de Cerdanyola
L’aparcament tindrà 266 places

El Ple municipal va aprovar inicialment el passat dijous, 12 de gener, el projecte bàsic i executiu per a la construcció del nou aparcament al subsòl del parc de Cerdanyola. L’empresa municipal Gestió Integral de Trànsit Mataró, SL (GINTRA) construirà 266 noves places d’aparcament semisoterrani.

L’aparcament serà construït, explotat i conservat per l’empresa Inmuebles Fénix 92 SL, que va guanyar el concurs per a la concessió del servei. GINTRA serà l’encarregada de la promoció i gestió de les esmentades obres. El projecte de l’aparcament té un pressupost de 2.173.559 euros.

El nou aparcament ocuparà 6.448’91 m2 construïts, distribuïts en tres plantes. Integrarà 266 noves places d’aparcament, cinc de les quals seran reservades per a persones amb discapacitat.

Les places aniran principalment destinades als veïns del barri, en règim d’arrendament i/o de transmissió d’ús. El projecte preveu dos nuclis d’accessos a l’aparcament, amb escala i ascensor, que connectaran les plantes 1, 2 i 3 amb l’interior del parc.

Durada de les obres

Des del mes de desembre de 2005 es duen a terme els treballs de prospecció i tancament del recinte, per tal d’assegurar la viabilitat i màxima seguretat en les properes obres de construcció del nou aparcament. La durada total de les obres, que està previst que comencin a continuació de les tasques prèvies que ara s’estan realitzant, tindran una durada de 17 mesos.

Aquest termini d’obres contempla una primera etapa de 14 mesos de construcció de l’aparcament soterrani durant la qual es realitzaran tasques d’enderroc, excavació, estructura de formigó, tancament, acabats d’interiors i condicionament (ventilació, il·luminació, detecció de fums, senyalització, etc.) impermeabilització, drenatge i reompliment de terres. En una segona fase, d’uns tres mesos de durada, es procedirà a la reurbanització de la superfície i de les zones afectades per les obres.

La planta semisoterrània de l’edifici de l’escola bressol El Tabalet acollirà un aparcament de lloguer per a residents
Tindrà 35 places i 23 trasters

El Ple municipal va aprovar inicialment el passat dijous, 12 de gener, el projecte d’aparcament a la planta semisoterrània de l’escola bressol municipal El Tabalet, al xamfrà entre el carrer d’Alarona i la ronda de Francesc Macià. L’empresa municipal Gestió Integral del Trànsit de Mataró, SL (GINTRA) promourà l’aparcament, que comptarà amb 31 places de cotxe, 4 de motos i 23 trasters en una superfície total de 1.184 m2.

La construcció de l’edifici que acull El Tabalet està completament acabada, llevat de l’interior de la planta semisoterrània, que només disposa de la façana construïda. La inversió en la construcció del nou aparcament inclou els treballs de prospecció, la construcció del propi aparcament, els acabats i les instal·lacions.

Amb la construcció del nou aparcament dins aquest edifici, es posarà a disposició dels veïns de la zona 35 noves places d’aparcament en règim de lloguer públic i també 23 trasters.

Acompliment de les normatives

El nou aparcament comptarà amb una plaça adaptada per a discapacitats i un recorregut accessible des d’aquesta plaça fins a l’exterior de l’edifici. El projecte acompleix la normativa de seguretat davant d’incendis. El futur aparcament separarà la zona de trasters de la de places de cotxes i motos, a més d’incorporar els mecanismes de detecció i alarma de fums i els sistemes de prevenció i actuació en cas d’incendi.

Abans, durant i a la fi de la construcció del nou aparcament, GINTRA preveu realitzar contínues proves de viabilitat, seguretat i funcionament de les instal·lacions, per tal d’oferir les màximes garanties de seguretat als treballadors i als futurs usuaris.

El projecte té un pressupost de 162.329 euros. Abans no comencin els treballs, el projecte ha de superar els tràmits d’exposició pública, licitació i adjudicació.

La ronda de Rafael Estrany tindrà un aparcament en superfície amb capacitat per a 200 places

El Ple municipal va aprovar ahir inicialment el projecte executiu per a la construcció d’un aparcament en superfície, amb capacitat per a 200 places, entre la riera de Sant Simó i la ronda de Rafael Estrany.

Aquesta actuació forma part del projecte global d’ordenació a l’àmbit de la ronda de Rafael Estrany, que l’Ajuntament ha començat a executar per fases. Les obres de reurbanització de la ronda ja s’estan realitzant i el Ple també va aprovar ahir inicialment el projecte de l’aparcament soterrat que es construirà a la zona.

Actualment hi ha un aparcament provisional en superfície d’aproximadament 150 places entre la ronda de Rafael Estrany i la riera de Sant Simó, a l’alçada del carrer de Josep Goday. En aquests terrenys es construirà l’aparcament soterrani. El nou aparcament en superfície quedarà ubicat entre l’aparcament soterrani i la riera de Sant Simó i ocuparà una superfície de 5.980 m2.

L’aparcament tindrà forma rectangular, retallat per un dels extrems per tal d’adaptar-se al traçat de la riera de Sant Simó. L’accés rodat es farà des de la ronda de Rafael estrany, mitjançant un passatge que tindrà una longitud de 97 metres.

Els treballs a realitzar contemplen la neteja i desbrossada de tot l’àmbit afectat, previs a l’explanació dels terrenys. L’aparcament tindrà dos tipus de paviment, de llambordes i de formigó. El projecte també preveu la xarxa de clavegueram que conduirà les aigües pluvials fins a la riera de Sant Simó. Pel que fa a l’enllumenat, s’instal·laran punts de llum de 150 W en columnes cilíndriques de 8 metres d’alçada. Les columnes estaran instal·lades cada 15 metres a la zona de l’aparcament i cada 23 metres al vial d’accés.

La zona estarà enjardinada mitjançant parterres on es plantaran lledoners i arbustos. Als parterres centrals es preveu la plantació de romaní i lavanda i als parterres perimetrals, que llinden amb tanques d’activitats privades, es plantarà viburnus.

El projecte té un pressupost de 756.569 euros. La inversió anirà a càrrec de l’empresa municipal Gestió Integral del Trànsit (GINTRA), que contractarà l’execució de les obres, que tenen un termini d’execució previst de 5 mesos. Abans no comencin els treballs, el projecte ha de superar els tràmits d’exposició pública, licitació i adjudicació.

El Pla Especial de Millora Urbana del Rengle concreta la planificació urbanística de 77.500 m2 de façana marítima
Configura els paràmetres urbanístics per a les tres illes situades al costat del futur TecnoCampus

El Ple municipal va aprovar ahir provisionalment el Pla Especial de Millora Urbana (PEMU) del Rengle. El PEMU concreta els paràmetres urbanístics que va fixar per aquest àmbit la modificació puntual del Pla General, que va quedar aprovada definitivament a l’abril de 2005. L’àmbit del PEMU comprèn tres illes de sòl urbà situades entre l’avinguda del Maresme, el passeig del Rengle, el passeig de Marina i els carrers de Cabrils i de Caldes d’Estrac.

Les tres illes afectades estan al costat de l’illa que ocuparà el futur TecnoCampus i dins el projecte d’urbanització del sector del Rengle que duu a terme l’empresa municipal Promocions Urbanístiques Municipals (PUMSA). La superfície total afectada pel PEMU és de 77.554 m2.

L’ordenació de la zona s’estructura en dos fronts principals. Al front situat a tocar de la carretera de Barcelona (N-II) s’hi ubicarà la major part de l’ús terciari i industrial. Constarà d’edificacions de 3 i 4 plantes d’alçada màxima, amb excepció de dos edificis de 7 i 10 plantes situats a la confluència del carrer de Caldes d’Estrac i un nou vial que limitarà amb l’àmbit del TecnoCampus.

Un segon front, situat a la banda de mar al llarg de més de 500 metres linials, concentrarà el sostre residencial. Es construiran diferents edificacions, entre les quals sobresurten 3 edificis de 14 plantes. La discontinuïtat, alineació i separació entre els edificis de més alçada garantirà la permeabilitat visual al mar des de la resta de l’illa i fins i tot des d’alguns punts dels sectors de les Hortes del Camí Ral i del Pla d’en Boet.

El sostre edificable de tot l’àmbit és de 100.820 m2. D’aquest, 31.021 m2 corresponen a sostre residencial i 69.799 m2 a sostre terciari. Aquesta distribució compatibilitza l’existència d’habitatges amb activitats productives, comercials i d’oficines. Part d’aquest sostre terciari, en concret 11.700 m2, està gestionat per PUMSA, que va convocar un concurs per a la venda de l’edificabilitat prevista.

Habitatge

El sostre residencial previst al sector és de 31.021 m2.

L’habitatge protegit s’ubicarà a l’illa de ponent que fa front al passeig del Rengle. Pel que fa l’habitatge de protecció pública, aquest suposa el 20% del sostre residencial del sector, és a dir 6.205 m2 per a la construcció de 78 habitatges. L’habitatge protegit en règim concertat correspon al 10% del sostre residencial, és a dir 3.102 m2 que suposaran 38 habitatges.

Per últim, el sostre corresponent a habitatge de mercat lliure és de 21.714 m2, que permet la construcció de 271 habitatges.

Sòl públic

El sòl privat del sector ocuparà 54.245 m2, mentre que el sòl públic ocuparà una superfície de 23.544 m2. El sòl destinat a equipaments estarà ubicat a la mateixa illa que els habitatges de protecció pública. S’hi destinen 6.300 m2, que suposen un 8,12% del total de l’àmbit. Pel que fa els espais lliures, ocuparan una superfície de 9.075 m2, l’equivalent a l’11,70% del total de l’àmbit. Per últim, la superfície total del sòl destinada a vials és de 8.169 m2. Un vial de 20 metres d’ample situat a l’est de l’àmbit, perpendicular al mar, limitarà amb la zona del TecnoCampus millorant l’accés a tot el sector del Rengle.

Pel que fa les previsions d’estacionament públic en vials, es preveu que la urbanització de l’àmbit suposi la creació de 291 places. Es preveu també que l’estacionament privat en planta soterrani arribi a 1.864 places. Aquestes places d’aparcament se sumaran a les previstes a l’illa de TecnoCampus (477 places en soterrani i 45 en els vials), de manera que el potencial mínim d’aparcament a tot el sector del Rengle serà de 2.650 places.

Per desenvolupar el PEMU, i abans de la tramitació de les llicències d’obres, s’han de redactar projectes únics referits a cadascuna de les tres illes que configuren l’àmbit afectat. L’aportació econòmica acordada amb els propietaris dels terrenys s’ha fixat en 12 milions d’euros, que finançaran, entre altres actuacions, els espais lliures i vials situats en sòl públic.

L’alcalde visita les obres de reurbanització de la plaça de la Gatassa
El nou espai públic ocupa una superfície de 1.789 m2

L’alcalde, Joan Antoni Baron, i la regidora d’Obres, Montserrat López, han visitat avui les obres de reurbanització de la plaça de la Gatassa, que executa l’empresa municipal d’urbanisme, PUMSA. El nou espai públic s’està construint a sobre de l’aparcament subterrani de 80 places promogut per l’empresa municipal GINTRA (Gestió Integral del Trànsit de Mataró).

La nova plaça tindrà dos nivells, donat el pendent que presenta el terreny, que és de més de cinc metres entre el punt més elevat i el més baix. L’espai públic quedarà delimitat pels carrers de Salvador Llanas i de la Gatassa i per un bloc de pisos adjacent. Les obres, que van començar al mes de març, inclouen l’eixamplament de les voreres del carrer de la Gatassa, així com la millora dels recorreguts i l’accessibilitat per a vianants a la plaça, suprimint les barreres arquitectòniques.

Una plaça enjardinada amb dos nivells

La superfície a reurbanitzar amb motiu de les obres de l’aparcament és de 2.897 m2, dels quals 1.789 m2 corresponen directament a la plaça pública enjardinada.

La nova plaça de la Gatassa tindrà dos nivells comunicats a través d’una rampa situada a la cantonada amb el carrer de Salvador Llanas. El nivell inferior és el més gran, contindrà l’edicle d’accés a l’aparcament subterrani i tindrà una zona d’estada i una altra de jocs infantils, on s’hi instal·larà una pèrgola. Al nivell superior es mantindrà el passeig arbrat que dóna accés als comerços de la zona, ampliant-lo a quatre metres d’amplada. Una escala connectarà l’equipament amb el passatge de vianants i els edificis d’habitatges situats al nord de la plaça.

El projecte representa una actuació important pel que fa a la jardineria, que compta amb xarxa de reg automatitzada. En l’àmbit concret de la plaça hi haurà 25 arbres: es transplantaran les dues palmeres que ja existien i es posaran 6 exemplars de mèlia, 6 d’acàcia taperera i 11 de xicranda. D’altra banda, al passatge per a vianants es plantaran 9 exemplars de ginkgo, i tres ginkgo més a les voreres del carrer de Gatassa, on també hi haurà 5 fotímies. També hi haurà jardineres amb juníperus i es farà una estesa de triturat d’escorça de pi tant a les jardineres com als escossells dels arbres.

La zona central d’estada es pavimentarà amb llambordí ceràmic i es completarà amb la plantació dels nous arbres i plantes tapissants, a més de transplantar les palmeres. En canvi, la zona de jocs infantils serà de sauló i quedarà delimitada per una tanca de protecció i pel mur de la rampa que separa els dos nivells. Concretament, en aquest indret es col·locaran 3 balancins sobre molles (un d’ells per a infants amb mobilitat reduïda), 2 tobogans i un gronxador doble.

Pel que fa a la resta de paviments que es faran servir, està previst que les zones de pas de vianants i la rampa siguin de pedra artificial abuixardada i que les voreres que envolten la plaça siguin de panot.

El nou enllumenat consistirà en dos tipus de llums: columnes amb esfera als perímetres i un altre tipus de columnes de llum (tipus Sant Oleguer) a l’interior de la plaça i al passatge de vianants.

Finalment, es col·locarà nou mobiliari urbà consistent en bancs de fusta d’Iroko, papereres metàl·liques i una font.

L’adequació de les voreres perimetrals de la plaça, on es construiran guals per suprimir barreres arquitectòniques, permetrà a la companyia Aigües de Mataró revisar prèviament els trams de canonades que passen per sota i fer les adequacions que siguin necessàries. Pel que fa a la resta de serveis, està previst eliminar la xarxa d’electricitat aèria que creua l’àmbit de l’obra, grapant els cables a les façanes i soterrant aquells trams on sigui possible.

L’empresa Paviments Martín 1998 SL duu a terme les obres de la plaça per encàrrec de PUMSA. L’actuació suposa una inversió de 450.000 euros i està previst que les obres acabin a principis de 2006.

GINTRA comença els treballs previs a la construcció del futur aparcament al subsòl del parc de Cerdanyola
El pàrking tindrà capacitat per a 262 places

L’empresa municipal Gestió Integral del Trànsit SL (GINTRA) ha començat avui els treballs previs a la construcció del futur aparcament al subsòl del parc de Cerdanyola. Aquestes tasques, que tindran una durada aproximada de 2 mesos, consistiran en el tancament del solar, la realització de proves de profunditat per determinar el tipus de terreny i d’obres minucioses d’excavació per tal de reconèixer possibles serveis afectats.

Els treballs previs tenen com a objectiu poder iniciar la construcció de l’aparcament amb total seguretat. El regidor de Mobilitat, Fermí Manchado, va explicar ahir als veïns en una reunió informativa les característiques bàsiques de l’aparcament. La reunió va tenir lloc a l’Escola Universitària Politècnica de Mataró. L’actuació té com a objectiu millorar la mobilitat a Mataró i augmentar les places d’aparcament a la zona.

El passat 3 d’octubre de 2005, el Ple de l’Ajuntament va aprovar la contractació de la concessió del servei públic de construcció, explotació i conservació de l’aparcament del Parc de Cerdanyola a la promotora Inmuebles Fénix 92, SL. Per la seva banda, l’empresa municipal GINTRA serà l’encarregada del control de les obres i de la gestió de l’aparcament.

Característiques bàsiques de l’aparcament

L’edifici tindrà una superfície de 6.448’91 m2, distribuïts en tres plantes. Comptarà amb 262 places d’aparcament, 5 de les quals seran reservades per a vehicles de minusvàlids.

El projecte preveu dos nuclis d’accessos a l’aparcament des de l’avinguda de la Gatassa, amb escala i ascensor, que connectaran les plantes 1, 2 i 3 amb l’interior del parc.

Les places aniran principalment destinades als veïns del barri, en règim d’arrendament i/o de transmissió d’ús. Les places en règim de lloguer tindran un preu màxim de 72 € + IVA, i les de concessió, per un període màxim de 50 anys, d’un màxim de 15.900 € + IVA per plaça, més 6 € mensuals per al manteniment i conservació.

La inversió prevista per GINTRA en l’aparcament serà de 4.166.047 euros.

Reurbanització de la superfície

L’empresa constructora portarà a terme les obres de l’aparcament soterrani i també s’encarregarà de la reurbanització de l’espai públic sobre l’aparcament. La durada total de les obres, que està previst que comencin a continuació de les tasques prèvies ara en execució, serà de 17 mesos: 14 d’execució de l’aparcament (enderroc, excavació, estructura de formigó, tancament i acabats interiors, condicionament –ventilació, il·luminació, detecció de fums, senyalització, etc.– impermeabilització, drenatge i reomplert de terres) i 3 per a la reurbanització de la superfície.

En aquest sentit, la constructora té l’encàrrec de reurbanització del Parc Cerdanyola, on es mantindran les activitats que actualment s’hi practiquen, i la zona del voltant que necessàriament es vegi afectada per les obres del soterrani. El projecte també inclou la construcció d’un nou mòdul de serveis sanitaris, que seran d’ús públic, substituiran els actuals del Parc i el seu accés serà independent de l’aparcament.

L’Ajuntament presenta el Pla Local d’Habitatge 2005-2015

Avui, dimarts 8 de novembre, el regidor d’Habitatge, Genís Bargalló, ha presentat en la Comissió Informativa de Serveis Territorials la primera proposta del Pla Local d’Habitatge 2005-2015, que està previst portar-se a l’aprovació de la propera junta de govern local.

El document pretén donar resposta a la demanda social d’habitatge a Mataró i s’estructura en dues línies d’actuació: facilitar l’accés a l’habitatge i promoure la rehabilitació i el manteniment del parc d’habitatges existents.

El Pla compta amb un pla de participació específic per tal que la proposta que ara presenta l’Ajuntament sigui coneguda i valorada pels ciutadans. En aquest sentit, estan previstes sessions informatives a tots els consell municipals de participació i als col·lectius interessats i també diverses sessions al Consell de Ciutat, al primera de les quals tindrà lloc el pròxim 17 de novembre. Aquest últim òrgan constituirà un grup de treball que s’encarregarà d’elaborar un informe al respecte. L’objectiu és que al gener del 2006 s’hagi pogut portar a aprovació el document definitiu del Pla Local d’Habitatge. Durant tot el procés es podrà participar també a través del web municipal (eina Consensus).

Objectius i diagnosi prèvia: la necessitat d’habitatge assequible

El Pla Local d’Habitatge planifica les polítiques d’habitatge públiques a 10 anys vista amb l’objectiu principal de garantir la cohesió social i estableix un marc de treball que pretén donar resposta a una de les preocupacions més importants de la ciutadania: l’accés a l’habitatge. Aquest pla neix amb l’objectiu de facilitar l’accés dels mataronins i mataronines a un habitatge digne amb independència de la seva situació social i econòmica, i ha de contribuir a millorar la qualitat del parc d’habitatges existent garantint una millor eficiència de l’ús residencial i de l’ús social de l’habitatge.

En la diagnosi de la situació de partida pel que fa a les necessitat d’habitatge de Mataró, s’estima que fins el 2015 es crearan entre 8.618 i 11.280 noves llars (donat que la població pot arribar a ser d’entre 133.000 i 140.000 habitants). Es calcula que en 10 anys es construiran a Mataró uns 7.243 habitatges nous: 3.050 habitatges dins la ciutat i 4.193 en nous sectors, sectors vigents sense desenvolupar i sòls dotacionals.

En base als ingressos familiars i els preus dels habitatges ens trobem que al voltant d’un 34% de les unitats familiars, és a dir, entre 2.930 i 3.835, no podran accedir al mercat lliure d’habitatges i precisaran d’ajuts públics.

Les línies d’actuació i pressupost

El pla preveu cobrir aquesta necessitat a partir de diferents línies d’actuació i estima que és necessari realitzar una inversió anual d. 11.175.000 euros:

  1. Per una banda, a través de la construcció d’habitatge de promoció pública. El Pla preveu la construcció de 1.505 habitatges amb preu de protecció pública*. Més de la meitat seran de lloguer, la qual cosa contribuirà a apropar-se a l’estructura de la demanda social d’habitatge de Mataró. Aquests habitatges nous s’aniran incoporant al parc d’habitatge públic en els següents anys: 103 que ja estan construïts o en construcció el 2005, 72 el 2007, 206 el 2008, 588 el 2009, 330 el 2010 i 309 en els darrers 5 anys.
  2. Per altra banda, a través de la mediació per al lloguer. El Pla preveu la incorporació al mercat de lloguer d’entre 800 i 1000 habitatges. Així, tenen un pes molt important en el Pla les polítiques destinades a incorporar els habitatges buits o desocupats a les borses socials d’habitatge.
  3. Complementàriament, a través de l’adquisició i rehabilitació d’habitatge existent. El Pla preveu aconseguir que s’incorporin entre 275 i 325 habitatges més, mitjançant la intervenció directa amb la compra i la recuperació d’edificis rehabilitant-los per al lloguer i també de la promoció de les diferents línies d’ajut a la instal·lació d’ascensors i la millora de l’accessibilitat.

A través d’aquestes tres vies, s’aconseguirien entre 2.580 i 2.830 habitatges assequibles.

El marc legal

El Pla Local d’Habitatge 2005-2015 està avalat pel nou ordenament legal i per les dotacions econòmiques necessàries, tant per part de la Generalitat de Catalunya com pel propi Ajuntament.

Aquest nou marc legal que ofereix noves eines d’intervenció, està format per: La Llei 2/2002 de 14 de març d’Urbanisme, modificada per la Llei 10/2004, de 24 de desembre, per al foment de l’habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l’autonomia local; el Pla del Dret a l’Habitatge desplegat substancialment pel Decret 454/2004 de 14 de desembre, de desplegament del Pla del Dret a l’Habitatge 2004-2007; el Decret 455/2004, de 14 de desembre regulador del Pla de Rehabilitació de Catalunya (2004-2007) i el Reial decret 801/2005 d’1 de juliol, pel qual s’aprova el Pla Estatal 2005-2008, per afavorir l’accés dels ciutadans a l’habitatge. Aquests decrets possibiliten donar un impuls, prioritzar i destinar recursos a diferents actuacions relacionades amb la rehabilitació i millora d’edificis i habitatges.

*Els habitatge amb preu de protecció pública poden ser: habitatge concertat (promogut pel sector privat però amb preu pactat, normalment inferior al mercat però superior al HPO), i els dos tipus d’habitatge protegit (HPO): tant de règim general (destinats a persones amb ingressos familiars no superior a 5,5 vegades el salari mínim interprofessional) com de règim especial (destinats a persones amb ingressos familiars no superiors a 2,5 vegades el salari mínim interprofessional).

L’estació fotovoltaica de Vallveric ha produït 8.500 kWh durant els mesos de juliol i agost d’enguany
Al polígon de Vallveric s’han aplicat criteris d’urbanització i construcció sostenibles

Durant els mesos de juliol i agost, l’estació fotovoltaica del parc de Vallveric ha produït 8.500 kWh d’energia, amb una facturació de 3.522,52 euros. Des de la seva posta en servei, l’any 2003, i fins l’agost d’aquest any, les plaques han produït un total de 72.000 kWh d’energia elèctrica, fet que ha suposat deixar d’emetre a l’atmosfera unes 17 tones de CO2.

Aquesta instal·lació, promoguda per l’empresa municipal d’urbanisme PUMSA, funciona com una petita central de producció d’energia elèctrica que injecta tot el corrent produït a la xarxa en baixa tensió de la companyia elèctrica Fecsa-Endesa. La instal·lació, que va costar 423.000 € està dotada de 351 mòduls fotovoltaics integrats en la part superior de l’estructura metàl·lica que conformen 3 pèrgoles distribuïdes al Parc de Vallveric.

Les plaques fotovoltaiques són laminats amb vidre i làmines posteriors translúcides de manera que es transmet parcialment llum solar sota les pèrgoles. Un dispositiu electrònic, anomenat ondulador, transforma el corrent continu produït per les cèl·lules fotovoltaiques, en corrent altern.

Estalvi de 17 tones de CO2

Aquesta iniciativa s’emmarca en els criteris de l’Agenda 21 Mataró en l’àmbit d’energies sostenibles i renovables. L’estació fotovoltaica és una clara aposta per fomentar una construcció sostenible que respecti el medi ambient i a les persones. De fet, l’entrada en funcionament d’aquesta estació d’energia renovable ha suposat deixar d’emetre unes 17 tones de CO2 a l’atmosfera, que d’una altra manera haguessin estat necessàries per generar l’electricitat produïda per les plaques fotovoltaiques.

El sector de Vallveric està situat al nord-est de Mataró sobre l’autopista C-32, entre la carretera de Valldeix i la carretera de Mata, i ocupa una superfície de 199.597 m2 entre espai residencial i industrial. La urbanització del sector també l’ha portat a terme PUMSA seguint una política de construcció sostenible.

Condicionament de l’entorn natural

PUMSA també va ser l’encarregada de condicionar l’entorn natural del Parc de Vallveric, on hi va replantar 650 arbres d’11 espècies diferents, la majoria Mèlies (Melia azederach), Lledoners (Celtis australis) i Pruners (Prunus cerasifera pisardii) i més de 13.000 plantes arbustives de 14 espècies diferents. La zona verda del sector té una superfície de 40.000 m2, dels quals 18.500 m2 és enjardinat i 21.500 m2 és amb paviment reciclat de sauló.

Un altre exemple d’urbanització sostenible desenvolupat al sector de Vallveric va ser el soterrament de les línies d’alta tensió sota les calçades dels vials, el desballestament de les dues torres d’alta tensió i el trasllat de dues més. Aquest projecte es va dur a terme a través d’un conveni de col·laboració entre l’empresa elèctrica Fecsa-Endesa i PUMSA al llarg de 2002. En un principi, només estava previst el trasllat de les línies i les torres a la zona verda que divideix la zona residencial de la industrial.

Reubicació d’empreses

Seguint la política de sostenibilitat i per millorar la qualitat de vida de la ciutat, afavorir la mobilitat urbana i contribuir a augmentar la competitivitat del teixit empresarial de la ciutat també s’ha dut a terme el trasllat d’empreses del centre de la ciutat al sector de Vallveric. El sector constitueix un important reclam per a totes aquelles empreses que vulguin desenvolupar la seva activitat econòmica a la capital del Maresme pel seu entorn i la seva bona comunicació.

Un total de 16 empreses presenten ofertes per adquirir el futur sostre d’ús terciari de PUMSA al sector del Rengle
Els criteris d’adjudicació valoraran l’oferta econòmica i el tipus d’activitat

Un total de 16 empreses han presentat ofertes al concurs per a la venda de l’edificabilitat d’ús terciari propietat de Promocions Urbanístiques Municipals SA (PUMSA) al sector del Rengle. El termini de presentació d’ofertes va finalitzar el dia 29 de setembre a les 12.00 hores. PUMSA, promotora del projecte, disposa aproximadament d’11.700 m2 de sostre sobre rasant i de 6.000 m2 d’edificabilitat sota rasant, en un edifici de futura construcció. Ara s’obre un període de valoració de les ofertes per tal de dur a terme la corresponent adjudicació del sostre abans de finals d’any.

Les empreses presentades al concurs, que va ser publicat el 25 de juliol d’enguany, són les següents: Consultors d’EMAS S.L., Güell Consulting SCP, Sedna Enginneering, Star textil S.A., Leiva Asesores Legales, Infotema de Comunicacions S.L., RM Ràdio S.A, Davinci Continental S.L., Jesuan S.L. i Grup Viada C.B., Grup Cecassa Assessors, AE Fiscal Maresme SLL i Euro Gestió BCN, Kriter Software, MD Soluciones de Identificaciones, ADN Sistemas de Identificaciones S.L., AIDA Administración i Màster Disseny SCP 80.

Un cop adjudicades les ofertes, l’entrega del sostre terciari es realitzarà totalment construït, i lliure de càrregues i gravàmens, previsiblement a principis de l’any 2007, sense perjudici de la possible pròrroga que sigui necessari realitzar per finalitzar les obres de construcció.

Criteris d’adjudicació

La valoració de les ofertes presentades tindrà en compte els criteris d’adjudicació determinats al plec de condicions del concurs. A tal efecte, es valorarà l’oferta econòmica i el tipus d’activitat a implantar. Pel que fa al tipus d’activitat de les empreses presentades, el concurs prioritzarà, en primer lloc, les empreses que desenvolupin una activitat anàloga o afí al projecte TecnoCampus i, en segon lloc, es prioritzaran les empreses que es trobin afectades pel desenvolupament urbanístic de la ciutat. Finalment, si hi ha excedent de sostre, s’acceptaran ofertes d’empreses que no segueixin els criteris anteriors.

Les activitats considerades afins al projecte TecnoCampus, el futur espai motor de canvi i d’innovació de Mataró, són aquelles activitats d’alt valor afegit, intensives en coneixement, formatives i d’investigació; activitats d’innovació en els sectors empresarials tradicionals, com per exemple, el tèxtil, el sector serveis (turisme, empresarials, sanitaris, formació i formació contínua per empreses, etc.), de la flor tallada i mitjans de comunicació; activitats relacionades amb l’àmbit universitari i/o amb el procés formatiu del TecnoCampus i altres activitats relacionades amb projectes municipals.

Projecte a mida per a les empreses

La venda d’aquests espais d’ús terciari del sector del Rengle es produeix abans de la construcció del propi edifici per tal d’intentar construir unes instal·lacions adequades a les necessitats dels futurs ocupants. En la redacció del projecte executiu definitiu, un cop adjudicades les empreses o els locals que hi formaran part, es prendran en consideració els suggeriments que els adjudicataris puguin realitzar a fi i efecte de millorar l’edifici i adaptar-lo, en la mesura del possible, a les necessitats de les empreses integrants seleccionades.

La redacció del projecte i dels estudis previs d’aquest edifici anirà a càrrec de l’equip d’arquitectes encapçalat per Manolo Ruisánchez i per l’equip d’Adema-Canela Comella Arquitectes Associats S.A., dos gabinets de renom amb una dilatada trajectòria professional en l’àmbit arquitectònic i urbanístic.

El gabinet de Manolo Ruisánchez va participar en la configuració de l’espai públic de la Vil·la Olímpica de Barcelona (parc del Poble nou, pista d’atletisme del Poble Nou), en el planejament urbanístic de diversos indrets i en la construcció de nombrosos equipaments de diversa índole (Parc de Bombers de Diagonal-Mar o l’escola de la base nàutica i el pavelló de la Mar Bella a la Vil·la Olímpica de Barcelona).

El gabinet d’Adema–Canela Comella ha dut a terme altres projecte de millora urbanística en els barris de l’Hospitalet de Llobregat, Castelldefels, Torredembarra i a Mataró. A Mataró també ha dissenyat el parc públic de Can Boada. La integració paisatgística, l’ordenació mediambiental i l’edificació –projectes d’equipaments comercials i residencials– són tres de les seves àrees d’actuació.

PUMSA inicia les obres de construcció de 30 habitatges de protecció oficial per a la gent gran
L’edifici, realitzat amb criteris sostenibles, pretén fer més accessible l’habitatge al col·lectiu de gent gran de la ciutat

L’empresa municipal d’urbanisme, Promocions Urbanístiques Municipals S.A. (PUMSA), va començar el 5 d’octubre les obres de construcció de 30 habitatges de lloguer de protecció oficial per a la gent gran situats al carrer de Carlemany, 6-12, a Cerdanyola. El projecte, promogut per PUMSA i gestionat per Prohabitatge Mataró, també inclou un aparcament i un equipament públic amb una inversió de 2.502.825,33 euros. L’obra està previst que finalitzi al juny de 2007.

L’edifici tindrà un aparcament de tres plantes subterrànies, amb un total de 79 places per a cotxes, 9 places per a motocicletes i tres trasters.

La planta d’accés a l’immoble des de la cota inferior del carrer, que té un fort desnivell, està destinada a l’equipament públic i tindrà una entrada independent.

A la planta baixa de l’edifici hi haurà habitatges i un local d’ús comunitari de 45,80m2 de superfície útil, de funció polivalent (reunions, jocs, etc.).

La primera, segona i tercera plantes es destinaran a habitatges. Dels 30 habitatges totals programats, 24 són de dos dormitoris i 6 més d’1 dormitori. A la tercera planta s’inclouran dos espais més: una bugaderia i un espai taller per a treballs de jardinera. La resta d’espai d’aquesta planta serà una terrassa transitable, entesa com a espai de lleure i de relació.

La coberta superior es destina a la instal·lació de plaques d’energia solar per a l’aigua calenta sanitària, així com també per a les instal·lacions en general.

L’objectiu de PUMSA ha estat proporcionar al barri nous equipaments que millorin la qualitat de vida dels veïns, així com acabar de completar l’illa formada pels carrers de Carlemany, d’Avinyó i de València amb una construcció que no impedeixi a les edificacions dels entorns la llum i la ventilació necessàries. Per aconseguir-ho no es construirà la totalitat de la planta baixa que permet el Pla General.

La parcel·la on es projecta l’edificació té una superfície de 936,45 m2. La superfície construïda sobre rasant és de 2.400,38 m2 i la superfície sota rasant és de 5.754,71 m2. El projecte ha estat redactat per Arquitectura i Disseny Mataró S.L. i l’empresa Ferros Iluro SL és l’adjudicatària per dur a terme l’estructura, mentre que la resta de l’obra està pendent de licitació.

Local d’equipament públic

PUMSA cedirà a l’Ajuntament l’equipament públic, que té una superfície útil de 549,75 m2. També disposa d’un pati interior de 187,15 m2 per a ús propi i exclusiu que es pot incorporar al local augmentant les possibilitats del mateix.

Així mateix s’ha previst la incorporació d’un lluernari de manera que augmenti la qualitat de l’espai interior i la corresponent il·luminació. L’accés al local permet que l’espai es pugui fragmentar en dos.

Construcció sostenible

El projecte incorpora els criteris de sostenibilitat aplicats per PUMSA en la urbanització i en la construcció d’edificis, per tal de fer una ciutat sostenible i contribuir a millorar la qualitat de vida. En el cas dels habitatges del carrer de Carlemany, la instal·lació comunitària de preescalfament d’aigua calenta sanitària s’ha dut a terme mitjançant plaques solars tèrmiques, i s’ha previst la producció d’electricitat mitjançant plaques fotovoltaiques.

A més, i per primera vegada en una promoció de PUMSA, per estalviar aigua el projecte preveu fer la recollida en un dipòsit comunitari de les denominades aigües grises (l’aigua que utilitzin els veïns per les dutxes, lavabos, aigüeres i rentadores) així com de l’aigua de pluja, que després es reutilitzaran per a les cisternes dels vàters.

Cohesió social

L’objectiu de la promoció de pisos de lloguer del carrer de Carlemany és fer més accessible l’accés a l’habitatge al col·lectiu de la gent gran. L’empresa municipal Prohabitatge Mataró, encarregada de la gestió de l’edifici, té entre les seves finalitats principals intentar solucionar el problema de l’accés a un habitatge digne per a aquells col·lectius amb més dificultats, com pot ser el cas de la gent gran.