L’alcalde visita la nova plaça de Josep Moragues i les obres de rehabilitació de la nau Minguell
L’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, ha presidit avui la visita oficial a la plaça de Josep Moragues, amb motiu de l’acabament de les obres d’urbanització d’aquest nou espai públic. Després, l’alcalde i el regidor d’Urbanisme, Ramon Bassas, han pogut comprovar l’estat de les obres de la nau Minguell, que té façana a la mateixa plaça.

Nou espai urbà

La plaça de Josep Moragues ha estat resultant del desenvolupament urbanístic de la Unitat d’Actuació 78 Quintana-Puigblanch.

La nova plaça té uns 4.000 m2 aproximadament de superfície, i es troba entre la nau principal de Can Minguell i l’antic edifici Secopal. A la nova plaça s’ha col·locat nou mobiliari urbà, enllumenat públic, contenidors soterrats, jocs infantils i s’han plantat nous arbres. La part de la zona dels jocs infantils té un tancament de fusta.

El cost que han suposat aquestes obres és de 700.000 euros, que ha anat a càrrec dels promotors de l’àmbit.

Rehabilitació de la nau Minguell

Can Minguell data de l’any 1854, i era un fàbrica de filatura, tint i confecció. Es troba al carrer d’Antoni Puigblanch, entre els carrers de Sant Bonaventura, de Pascual Madoz i de Manuel José Quintana.

L’edifici es distribueix en planta baixa i tres plantes pis i va ser dividit, l’any 1962, en dues parts a causa de l’obertura del carrer de Pascual Madoz. Una de les parts, l’oriental, és propietat de PUMSA, i l’altra part de l’edificació és de titularitat privada.

Les obres de rehabilitació i reforma que s’estan realitzant a la part de la fàbrica propietat de PUMSA afecten una superfície total construïda de 1.575 m2. La intervenció posa de relleu els aspectes més característics de Can Minguell i recupera l’aspecte original de l’edifici. A més, s’està construint un annex a la nau principal que permetrà ampliar els usos del conjunt industrial.

Les obres de rehabilitació han permès conservar l’estructura original de la nau, recuperar les façanes i tots els elements originals. Un altre punt fort de les obres és la utilització de les energies renovables per a la climatització de l’espai i la producció d’electricitat i aigua calenta sanitària, que es durà a terme mitjançant sistema de bescanvi geotèrmic.

La inversió d’aquesta obra suposa tres milions d’euros i està previst que estigui totalment enllestida al maig de 2010. Per la realització de les obres es va aconseguir un crèdit a interès 0 del Pla Avanza, del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, per un total de 2,7 milions d’euros.

Usos de la nau: centre de creació artística i audiovisual

La nau Minguell serà un futur centre de creació artística i audiovisual. La rehabilitació de Can Minguell permetrà donar a la ciutat d’un nou edifici obert a creadors, artistes i empreses intensives en creativitat. Espais de creació, formació i per a empreses del sector de les noves tecnologies són alguns dels àmbits que allotjarà la nau un cop rehabilitada. Can Minguell es convertirà en un centre de creació audiovisual, un node aglutinador de les empreses del sector així com d’artistes que fusionen l’art tradicional i les noves tendències en el desenvolupament de nous formats i continguts.

Rehabilitació de la xemeneia

PUMSA també va du a terme la rehabilitació de la xemeneia de la nau. L’objectiu de la intervenció ha estat recuperar l’aspecte original de la xemeneia i resoldre’n les patologies. Aquesta es va catalogar amb nivell de protecció C quan es va incorporar al catàleg del Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró l’any 2002, tal i com va passar amb la resta de xemeneies de la ciutat.

Prohabitatge Mataró tanca 2006 en positiu per primer cop des de la seva constitució
L’empresa municipal també va presentar ahir el balanç dels anys 2003-2007.

L’entitat municipal Prohabitatge Mataró, SA, va presentar ahir a la Junta General d’Accionistes els seus comptes corresponents a l’exercici 2006. Per primera vegada des de la seva creació, Prohabitatge ha tancat l’any sense dèficit, amb un resultat positiu de 7.473 euros.

Prohabitatge Mataró centralitza a Mataró tots els serveis relacionats amb l’habitatge, majoritàriament gratuïts, que es van ampliant constantment. La finalitat és facilitar l’accés a l’habitatge especialment als nuclis familiars amb situació de risc d’exclusió social o amb les rendes més baixes.

En aquest sentit Prohabitatge Mataró s’ocupa, a més de la gestió del parc d’habitatges de PUMSA, de la sol·licitud i tramitació d’ajuts per al pagament del lloguer i per a la rehabilitació; estudis gratuïts de l’estat de l’edifici i de l’habitatge; tramitació de cèdules d’habitabilitat; instal·lació d’ascensors; promoció d’habitatges assequibles de venda i lloguer; borsa de lloguer i finançament de reformes, entre altres serveis

Arran dels convenis signats amb diferents Departaments de la Generalitat de Catalunya, a partir de l’any 2005 s’amplia el ventall de serveis relacionats amb l’habitatge que ofereix Prohabitatge Mataró i, en conseqüència, el seu volum d’ingressos.

Més ingressos i menys endeutament financer

La xifra d’ingressos l’any 2006 ha estat de 566.022 euros (291.821 euros l’any 2005). El 54% d’aquests ingressos provenen de la Generalitat de Catalunya, per subvencions i per prestacions de serveis en la tramitació i renovació d’ajuts al lloguer i en la signatura de contractes, i el 37% provenen de PUMSA, per les gestions dutes a terme sobre el seu parc d’habitatges. El 9% restant prové d’ingressos pel lloguer d’habitatges.

L’endeutament financer al tancament de l’exercici 2006 és de 295.520 euros, (a l’exercici 2005, l’endeutament va ser de 346.915 euros) destinat al finançament de les obres de rehabilitació dutes a terme als 15 habitatges del carrer de Pascual Madoz que l’Ajuntament de Mataró va cedir en usdefruit a Prohabitatge l’any 2004.

Oficina de l’Habitatge i Borses de lloguer

Prohabitatge Mataró ha renovat l’any 2006 el conveni signat el juliol de 2005 amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya per crear l’Oficina Local d’Habitatge. El passat any, 848 habitatges han sol·licitat ajuts per a la rehabilitació, i la subvenció rebuda pel finançament d’aquesta oficina ha estat de 31.738 euros.

Al 2006, es va prorrogar el conveni amb la Secretaria General de Joventut, que va permetre la creació de la Borsa de Lloguer Jove. Aquest servei gratuït té com a finalitat fer de mitjancer entre propietaris i joves d’entre 18 i 35 anys, oferint garanties als propietaris i un preu per sota de mercat als joves.

En aquest sentit, l’any passat s’han signat 19 nous contractes i tramitat/renovat 99 ajuts al lloguer. L’aportació de la Generalitat està en funció dels ajuts tramitats i contractes de lloguer signats, a més d’una subvenció anual pel finançament de la Borsa de 27.000 euros.

També al 2006, s’ha prorrogat un conveni amb la Direcció General de l’Habitatge i la Secretaria General de Joventut (ADIGSA) per a la posada en marxa de la Xarxa de Mediació per al Lloguer Social. Aquesta xarxa facilita l’accés a l’habitatge a aquells col·lectius amb risc d’exclusió social, mitjançant ajuts al lloguer i la intermediació amb els propietaris.

Així, s’han gestionat un total de 442 ajuts al lloguer, i s’han aconseguit 22 nous contractes. L’aportació de la Generalitat està en funció dels ajuts tramitats i els contractes de lloguer signats.

Gestió d’habitatges

Durant l’any 2006, Prohabitatge Mataró ha gestionat un parc de 139 habitatges de lloguer propietat de PUMSA (inclosos els 15 de Pascual Madoz) repartits en 12 edificis, ha dut a terme la venda i/o permuta de 9 habitatges i ha gestionat les obres d’un total de 4 promocions d’habitatges promogudes per PUMSA.

Cal destacar, a més, que PUMSA ha delegat en Prohabitatge Mataró la gestió de l’Oferta Pública d’Adquisició d’Habitatges usats per a destinar-los al mercat de lloguer protegit. La inversió prevista en 10 anys per part de PUMSA és d’uns recursos de 15,5 milions d’euros.

Una altra mesura per a ampliar l’oferta de pisos de lloguer és la cessió d’habitatges buits a Prohabitatge Mataró per part dels seus propietaris per un període de sis anys. L’entitat municipal s’encarregaria de rehabilitar i llogar els habitatges, mitjançant les Borses de lloguer.

Balanç 2003-2007

Prohabitatge Mataró també va presentar ahir la memòria sobre la gestió que ha dut a terme al període 2003-2007.

Així, l’empresa municipal ha finalitzat 144 habitatges, repartits en 14 edificis diferents. A més, s’ha portat el seguiment de les obres de tres promocions amb un total de 16 habitatges. Pel que fa a les promocions en fase d’obra i en projecte, són un total de 242 habitatges repartits en 15 edificis.

D’aquesta manera, el parc públic de lloguer que, a data d’avui, gestiona l’empresa municipal és de 139 habitatges repartits entre 12 edificis. Si afegim tots aquells que estan en fase d’obra o projecte, el resultat és de 310 habitatges en 21 edificis diferents.

L’informe revela que, entre el 2004 i el 2006, s’han signat 84 contractes i s’ha allotjat a 161 persones gràcies al programa de les borses de lloguer. Mitjançant els diferents convenis que Prohabitatge Mataró manté amb la Generalitat de Catalunya, l’empresa municipal ofereix ajuts per al pagament del lloguer. En aquest sentit, entre 2005 i 2006, les oficines de Prohabitatge van atendre 4.438 consultes i 3.966 trucades telefòniques relacionades amb la tramitació dels ajuts al lloguer. D’aquestes peticions, 659 han rebut resposta favorable de la Generalitat.

En aquest mateix període, un total de 2.286 habitatges han sol·licitat ajuts per a la rehabilitació, ajuts per a l’accés a habitatges protegits, la tramitació i inspecció de cèdules d’habitabilitat, la gestió de sol·licituds dels Tests d’Edificis i dels Informes Interns d’Idoneïtat (III).

L’informe també repassa els convenis que Prohabitatge Mataró manté amb diferents institucions i comunitats de propietaris per oferir serveis relacionats amb l’habitatge. Mitjançant l’acord amb la Fundació Hospital, l’empresa municipal ha gestionat i fet el seguiment de les obres de rehabilitació a la capella de l’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena, que ha subvencionat PUMSA l’any 2006. Prohabitatge també gestiona la restauració de la façana que dóna al carrer d’Hospital, que s’està fent actualment.

D’altra banda, Prohabitatge Mataró gestiona 15 habitatges d’un edifici de 38 al carrer de Pascual Madoz 28-30, cedits en usdefruit per l’Ajuntament de Mataró. A més, PUMSA ha traspassat a Prohabitatge l’encàrrec del consistori de realitzar la rehabilitació de l’edifici d’habitatges del carrer de Pietat, 8.

Prohabitatge Mataró manté acords amb diferents comunitats de propietaris que sumen un total de 350 habitatges. Aquests acords consisteixen en la instal·lació d’ascensors als barris de Rocafonda-El Palau; la subvenció de les obres de rehabilitació de l’edifici del carrer de Clavileño, 2, que afecta a tres habitatges; la gestió de la rehabilitació de l’edifici d’habitatges de la ronda Joan d’Àustria, 14; i les obres d’instal·lació d’ascensors i de millora d’accessibilitat a les comunitats dels carrers de Burriac i Madern.

Durant l’any 2006, tres comunitats de propietaris han arribat a acords per iniciar la instal·lació d’ascensors gràcies al conveni signat el mateix any entre Prohabitatge i ADIGSA, empresa pública adscrita al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

Mataró inaugura dissabte el Parc de Mar amb una gran festa
Hi haurà dansa, patinatge, activitats infantils, pallassos, sardanes i havaneres

Demà, dissabte 31 de març, està prevista la inauguració del Parc de Mar, una gran zona enjardinada situada al nou sector en desenvolupament del Rengle. Es tracta d’un nou espai verd on els ciutadans i ciutadanes podran gaudir de vistes sobre el mar mentre passegen pels recorreguts ondulants que conformen el parc.

Programa de la festa i transport públic gratuït

El programa d’actes de la inauguració és:

-18 h. Inauguració oficial, presidida per l’alcalde, Joan Antoni Baron

-A continuació. Actuació de dansa a càrrec de la companyia de dansa Trànsit, de Maria Rovira

-Des de les 17 h i durant tota la tarda. Exhibició de patinatge del Club Patinatge Artístici Mataró, ballada de sardanes a càrrec de la Cobla Iluro, activitats infantils a càrrec d’Enlleura’t i l’Olla de Grills, pujades en globus aerostàtic i passejos en patinet.

-19.30 h. Cantada d’havaneres a càrrec de Mestre d’Aixa.

Mataró Bus ha organitzat un servei especial i gratuït de transport públic des de les 16 hores per arribar al Parc de Mar amb motiu de la inauguració.

Descripció de la zona enjardinada

El Parc de Mar té 750 m de longitud per 50 d’ample i queda delimitat pel passeig de Marina, l’avinguda d’Ernest Lluch, la línia del ferrocarril i el passeig del Rengle. A més, està construït al costat de l’illa on s’està construint el parc tecnològic i de la innovació TecnoCampusMataró.

Les obres les promou l’empresa municipal Promocions Urbanístiques de Mataró, SA (PUMSA), i el projecte l’ha elaborat l’oficina d’arquitectura Batlle i Roig. Han tingut un cost de 2.625.870,90 euros i han estat finançades pels propietaris del sector.

El parc ocupa un total de 37.500 m2de superfície urbanitzada. Està format per un conjunt de circumferències que trenquen el seu aspecte lineal, i que estan integrades per una successió d’elements rica i variada: arbres i plantes arbustives i aromàtiques de diferents espècies; pradera; pistes polivalents pavimentades; tres zones de jocs infantils per a diferents edats; duna-mirador, a la qual es pot pujar mitjançant unes escales; i amfiteatre, un espai per descansar o jugar.

Al costat mar, un camí pavimentat permet recórrer tot el parc passant al voltant dels cercles, de manera que es crea un trajecte sinuós i ple d’ondulacions, mai lineal, que desdibuixa la unidireccionalitat del parc. Els ciutadans també poden passejar pel centre del parc, que s’ha cobert de sauló, fent un recorregut més lliure però igualment serpentejant.

La separació entre el parc i la tanca del tren es resol amb un suau talús amb vegetació que evitarà l’impacte visual de les vies del ferrocarril. El nou espai compta amb nombrosos accessos, també en forma de cercle, des d’una vorera de 2 metres d’ample que s’ha creat al passeig de Marina. L’entrada al parc es produeix mitjançant rampes de formigó o escales per superar el petit desnivell que separa el parc del passeig.

A més, hi ha fonts d’aigua potable, bancs i papereres al llarg del parc. La il·luminació de l’espai es fa mitjançant 182 columnes de llum de diferents intensitats. També s’ha instal·lat una nova xarxa de clavegueram i reg.

L’escultura Ondulacions

Un dels trets distintius d’aquest nou espai verd és la instal·lació de l’escultura Ondulacions del mataroní Llucià González, que dota de simbolisme el parc. L’escultura se situa a la primera de les circumferències i, segons l’autor, representa el nou creixement de la ciutat.

La nova ordenació urbanística a l’àmbit Lepant-Churruca preveu una plaça pública més oberta cap a la futura escola
El Ple aprova inicialment la modificació del Pla General al sector

El Ple de l’Ajuntament va aprovar ahir inicialment la modificació puntual del Pla General d’Ordenació Urbana que afectarà al sector discontinu «Lepant-Churruca/El Rengle». Aquest sector està format pels següents àmbits:

  • l’illa compresa entre els carrers de Lepant, Cosme Churruca, Federico Carlo Gravina i el Camí Ral, que ocupa 9.977 m2 de superfície i a on es troben el conjunt industrial de Can Fàbregas, tres parcel·les al carrer de Lepant i una nau de l’interior d’illa;
  • una porció de l’illa destinada a equipaments a l’àmbit del Rengle, que ocupa 2.630 m2;
  • l’illa triangular entre la plaça d’Itàlia, la ronda de Jaume Ferran i el carrer de Marià Ribas i Bertran, terrenys no edificables que ocupen una superfície de 2.668 m2.

La modificació està motivada per la impossibilitat d’executar el Pla Especial de Millora Urbana del sector Lepant-Churruca, del vigent Pla General de 1996, que dues sentències del Tribunal Superior de Justícia del 2001 i el 2002 van declarar nul.

D’altra banda, els representants d’Industrias de Hijos de Antonio Fábregas, SA. i del comitè d’empresa van demanar al juliol de 2006 a l’Ajuntament que iniciés la tramitació de la nova ordenació urbanística per fer front al cessament de l’activitat industrial. Aquesta petició ha motivat també l’adquisició per part de l’empresa municipal d’urbanisme PUMSA de la meitat indivisa dels terrenys de Can Fàbregas.

La proposta d’ordenació que el Ple va aprovar ahir presenta alguns canvis respecte als treballs preparatoris aprovats al setembre de 2006. En línies generals, la incorporació a l’àmbit de nova ordenació d’una petita nau situada a l’interior de l’illa de Lepant-Churruca ha permès donar una nova orientació i disposició dels habitatges que es construiran davant la futura escola, que permet crear una plaça pública més oberta.

Àmbit Lepant-Churruca

Es preveu conservar la nau principal de Can Fábregas i la xemeneia de vapor de l’antic conjunt, elements protegits pel Pla especial del Catàleg del patrimoni arquitectònic de Mataró. La nau s’obtindrà com a cessió obligatòria i gratuïta del sector per implantar-hi la futura escola, que ocuparà 6.120m2 de sòl. L’accés a l’escola es farà principalment mitjançant una nova plaça pública, de 1.249 m2 de superfície, que s’obrirà des del carrer de Cosme Churruca cap a l’equipament.

L’ordenació residencial a l’àmbit Lepant-Churruca preveu només edificis destinats a habitatges de règim protegit i concertat. Un bloc estarà alineat amb el carrer de Cosme Churruca i d’altra banda hi haurà un doble bloc que, formant una L amb l’anterior, tindrà façana cap a la plaça. Pel que fa a les alçades, es preveu que tinguin 3 plantes a la façana del carrer Cosme Churruca i fins a 5 cap a la plaça. Dels 44 habitatges previstos en aquest àmbit, 30 seran de protecció pública i 14 de règim concertat. Els baixos estaran ocupats per locals comercials i de serveis, que es relacionaran amb la plaça mitjançant un porxo.

Es preveu que el futur projecte d’urbanització del sector inclogui la transformació del carrer de Cosme Churruca en un vial de prioritat invertida.

Àmbit del Rengle

Part del sòl residencial que el Pla General de 1996 preveia a l’àmbit Lepant-Churruca es trasllada a una de les tres illes a on el Pla de Millora Urbana del Rengle concentrava part del sòl per a equipaments. En concret, es preveuen en aquest àmbit 92 habitatges de renda lliure. A les plantes més baixes de l’edificació es destinarà una superfície de 1.305 m2 per a usos terciaris.

Àmbit de la plaça d’Itàlia

Les necessitats d’espais lliures de la nova ordenació es cobriran amb la plaça pública prevista a l’àmbit de Lepant-Churruca i també amb la qualificació de zona verda dels terrenys no edificables ubicats a l’àmbit de la plaça d’Itàlia, que actualment són de titularitat pública i d’ús públic.

La modificació del Pla General haurà de superar ara els tràmits d’exposició pública, aprovació provisional i aprovació definitiva, aquesta última a càrrec de la Generalitat de Catalunya.

Plànol de la proposta a l’àmbit Lepant-Churruca i alçat a l’àmbit del Rengle

El parc TecnoCampusMataró comença a prendre forma amb la col·locació de la primer pedra
Esdevindrà un espai de referència per als emprenedors i els innovadors a Catalunya

El conseller d’Economia i Finances, Antoni Castells, l’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, i la presidenta del Parc TCM i de la Fundació Tecnocampus, Pilar González-Agàpito, han col·locat aquest migdia la primera pedra del parc TecnoCampusMataró. Amb aquest acte s’inicia la construcció del parc tecnològic a la capital del Maresme, que esdevindrà un espai de referència per als emprenedors i els innovadors de tot Catalunya.

Universitat, empresa i centres de recerca i desenvolupament compartiran el mateix espai al parc TecnoCampusMataró. La finalitat del nou parc tecnològic i d’innovació és crear un entorn capaç d’accelerar els processos d’innovació mitjançant la transferència i la difusió de tecnologia que permeti l’increment de la competitivitat, la creació de noves empreses en sectors emergents i la millora de la capacitació professional dels treballadors i les treballadores. El parc s’adapta al teixit productiu propi del territori, respon a les necessitats locals i s’integra en l’estratègia de ciutat.

Per a la construcció del parc, s’ha constituït recentment l’entitat pública empresarial Parc TCM que gestionarà i farà el seguiment de la construcció del parc tecnològic TecnoCampusMataró al sector del Rengle. El consell d’administració està format per representants escollits pels grups municipals, en la mateixa proporció numèrica que les comissions informatives de l’Ajuntament. La presidenta del consell d’administració és PilarGonzàlez Agápito, i Arcadi Vilert n’és el vicepresident.

Desenvolupament econòmic i social

L’Ajuntament de Mataró impulsa el parc TecnoCampusMataró com un projecte de ciutat, que s’alinea amb l’estratègia municipal seguint un pla únic que aglutina els esforços de tots els agents implicats en el desenvolupament de la Societat del Coneixement.

El nou espai permetrà la instal·lació de 75 empreses de base tecnològica, la generació de més de 20 noves empreses cada any i la creació o consolidació de 2.000 llocs de treball (3,4% de la població activa de Mataró).

A nivell universitari, al parc TecnoCampusMataró s’oferiran titulacions en l’àmbit de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), audiovisuals, turisme i empresarials, i es graduaran més de 200 estudiants anualment. D’altra banda, permetrà l’ampliació de l’oferta de formació contínua de postgrau. La repercussió del parc sobre el PIB municipal es traduirà en un increment d’entre el 4 i el 4,5%.

Espais del parc TecnoCampusMataró

El parc TecnoCampusMataró comptarà amb cinc espais diferenciats: TCM 1 (Universitats i serveis complementaris); TCM 2 (Incubadora, Centre R+D+i); TCM 3 (Edifici d’innovació); TCM 4 (Centre de congressos i de reunions); i TCM 5 (Aparcament públic).

Un edifici de 4 plantes acollirà 30 habitatges protegits i un equipament entre els carrers de Pedro Antonio de Alarcón i de Marià Fortuny
La Junta de Govern aprova l’estudi de detall de l’àmbit

La Junta de Govern Local va aprovar dilluns inicialment l’estudi de detall que concreta els volums i la integració respecte a l’entorn del conjunt d’habitatges de règim protegit per a joves i equipament que es construirà a la cantonada entre els carrers de Pedro Antonio de Alarcón i de Marià Fortuny, una de les accions previstes al Pla Local d’Habitatge 2005-2015. L’estudi de detall ha estat redactat per encàrrec de Promocions Urbanístiques de Mataró, SA (PUMSA).

Els terrenys on s’edificaran els habitatges, tres parcel·les contigües amb una superfície total de 1.358 m2, estan ocupats ara per petits magatzems o tallers en desús. Dos de les tres parcel·les afectades corresponen a la unitat d’actuació UA-53 «El Verdet», i la suma de la tercera, de 52 m2 de superfície, ha permès ampliar l’àmbit d’intervenció.

L’edifici estarà format per dos volums, cadascun d’ells de 4 plantes d’alçada i alineat a un dels carrers, que s’uniran mitjançant un element de comunicació vertical intermig per absorbir la diferència d’alçada entre els vials. D’aquesta manera la planta baixa del volum alineat amb el carrer de Marià Fortuny correspondrà a la planta primera de l’alineat amb el carrer de Pedro Antonio de Alarcón.

Es preveu la construcció de 30 habitatges, que seran de lloguer d’acord amb el Pla Local d’Habitatge, un equipament en planta baixa i un aparcament soterrat de 45 places per als residents. L’accés als habitatges es situarà a la confluència dels dos vials. Al carrer de Pedro Antonio de Alarcón es faran l’entrada a l’equipament i l’accés dels vehicles a l’aparcament. Es preveu destinar fins a un màxim de 906 m2 a l’equipament en planta baixa.

L’execució del projecte està subordinada a l’aprovació del text refós de la modificació del Pla General d’Ordenació per tal d’incloure en el sistema de dotació d’habitatge públic set solars qualificats ara d’equipament comunitari, que es presentarà a aprovació per part del proper Ple municipal. Un d’aquests solars és una de les 3 parcel·les afectades per l’estudi de detall. L’estudi de detall es sotmetrà ara a un període d’informació pública de 20 dies durant el qual es podran presentar al·legacions.

L’aparcament de la plaça d’Espanya ofereix descomptes i amplia l’horari per als usuaris dels equipaments esportius de l’entorn
S’ha signat un conveni de col•laboració entre el PME, GINTRA i EYSA

El president del Patronat Municipal d’Esports (PME), Ivan Pera; el president de l’empresa municipal Gestió Integral del Trànsit SL (GINTRA), Fermí Manchado; i l’apoderat de l’empresa concessionària EYSA, Josep Lluís Junyent, han signat avui un conveni de col·laboració entre les tres entitats per a l’increment de serveis de l’aparcament de la plaça d’Espanya (Parc Central) per als usuaris i públic d’activitats esportives en cap de setmana.

L’objectiu del conveni és ampliar els horaris (l’aparcament tanca a les 23 h) i proporcionar descomptes en l’aparcament de la plaça d’Espanya als usuaris i públic del cap de setmana atès l’alt percentatge d’assistents a les activitats que s’organitzen en els equipaments esportius propers a l’aparcament: Piscina Municipal, Velòdrom Municipal, Poliesportiu Municipal Teresa Maria Roca, Poliesportiu Municipal de Cirera, Palau Municipal d’Esports Josep Mora, Camp Municipal d’Esports. A més, també s’aplicarà als usuaris del gimnàs del Casal de Joves entre setmana.

El conveni estableix que:

. Els caps de setmana que hi hagi alguna activitat esportiva, l’horari de l’aparcament del Parc Central s’ampliarà fins a una hora més tard de l’hora prevista de la finalització de l’activitat esportiva.

. El PME lliurarà a les entitats esportives els tiquets per facilitar-los als usuaris que hauran de presentar la butlleta de l’aparcament. El tiquet de descompte és del 50% a aplicar a l’import total del cost de l’aparcament. El tiquet només serà vàlid per al dia que ha tingut lloc l’activitat esportiva.

La vigència d’aquest conveni s’inicia aquest proper cap de setmana i es mantindrà la temporada en curs (fins juny de 2007). Durant aquest període s’avaluarà l’impacte i l’ús real dels tiquets de descompte i de l’ampliació d’horaris d’obertura de l’aparcament i es decidirà la continuïtat de l’acord, la seva modificació o la seva finalització.

OPERADOR COMERCIAL MATARÓ

SELECCIÓ D’UN ÚNIC OPERADOR COMERCIAL

· Objecte del concurs: selecció d’un operador comercial amb la finalitat d’implantar-se en un equipament comercial individual de gran format que, segons el Text Refós del Programa d’orientació pels equipaments comercials de Mataró, haurà d’actuar de locomotora comercial.

·  Ubicació: als terrenys configurats per l’Illa VI del Projecte de Reparcel·lació del Pla de Millora Urbana de l’àmbit Rda. Barceló/Illa Fàbregas i de Caralt, situada a Mataró de 9.629 m2 de superfície i una edificabilitat màxima de 26.576 m2, amb una superfície de venda computable de 22.000 metres quadrats, de conformitat amb el POEC, PTSEC i Decret 378/2006 de 10 d’octubre que desenvolupa la Llei 18/2005 de 27 de desembre d’equipaments comercials.

·  Condicions:
·Adquisició de la totalitat dels terrenys.
·Realització de les obligacions que pertoquin, la redacció de projecte,  i posterior construcció de l’edifici i explotació de l’activitat prevista.
·Inversió en millores de projectes de ciutat.

·  Presentació d’ofertes: Fins a les 12h del dia 15 de març de 2007 a les oficines de Promocions Urbanístiques de Mataró SA (PUMSA), c. de Pablo Iglesias, 63, 2a planta, despatx 10, 08302 Mataró, Barcelona.

·  Acte públic d’obertura de pliques:  tindrà lloc a les oficines de PUMSA a les 12 hores del dia 16 de març de 2007

Bases: www.grup-pumsa.cat/concursos/operadorcomercial

 

Per a més informació: 93 741 56 10

L’Ajuntament dóna el tret de sortida al concurs per triar l’operador del gran centre comercial del carrer de Miquel Biada
Es calcula que aquest equipament de 22.000 m2 generarà uns 1.000 llocs de treball

El regidor d’Urbanisme, Arcadi Vilert, i la presidenta de l’Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró (IMPEM), Alícia Romero, han explicat aquest matí en roda de premsa les característiques del concurs públic per seleccionar l’operador comercial que construirà i explotarà el futur centre comercial del carrer de Miquel Biada i també les línies generals de l’acord per la millora de la competitivitat del comerç que s’ha presentat a les associacions comercials de Mataró.

El concurs públic

El consell d’administració de la societat municipal Promocions Urbanístiques de Mataró, SA (PUMSA) va aprovar el passat 24 de gener el plec de clàusules que regeixen el concurs.

El període de presentació d’ofertes per aquest concurs durarà un mes i començarà el dia que les bases del concurs siguin publicades a diferents mitjans escrits de difusió provincial.

L’adjudicatari del concurs haurà d’adquirir en propietat l’illa de Fàbregas i de Caralt, de 9.629 m2 de superfície, que està limitada pels carrers de Miquel Biada, el carrer i el passatge de José María Torrijos i la ronda d’Alfons XII. Als terrenys haurà de construir un equipament comercial de 22.000 m2 de superfície de venda, segons els criteris marcats pel Pla d’integració volumètrica aprovat inicialment el passat gener per l’Ajuntament.

L’explotació del centre comercial correspondrà al mateix adjudicatari, que no podrà vendre la propietat ni cedir la gestió sense l’autorització de PUMSA durant el termini de 10 anys des de l’obertura de l’equipament.

L’equipament comercial s’implantarà de conformitat amb el text refós del Programa d’Orientació per als Equipaments Comercials (POEC), que el Ple de l’Ajuntament va aprovar inicialment al gener de 2004 i la Generalitat de Catalunya va aprovar definitivament mesos més tard.

El preu de compravenda especificat en el plec és de 24.000.000 d’euros més IVA.

L’operador haurà de començar les obres en el termini de 2 mesos a partir de la data en què l’Ajuntament li concedeixi la llicència municipal d’obres i ambiental, i tindrà 30 mesos per acabar l’equipament.

L’adjudicatari haurà d’assumir càrregues econòmiques per un import d’1.512.250 euros i, a més, haurà d’especificar i quantificar quines altres millores proposa per invertir en projectes de ciutat.

Així, s’haurà de comprometre a col·laborar en els projectes de promoció comercial i turística de la ciutat, a treballar conjuntament amb les associacions de comerciants i a col·laborar amb la marca «Mataró, ciutat Mediterrània». També haurà de participar en la campanya anual de comerç local.

Les empreses interessades hauran de justificar en les seves propostes l’acompliment de les directrius del POEC; hauran de presentar una memòria comercial de l’activitat que desenvoluparan; detallar les inversions que destinaran al projecte comercial, al projecte arquitectònic, a la integració de l’equipament a l’entorn i a criteris de sostenibilitat ambiental. També hauran de fer constar una previsió de creació de nous llocs de treball i el compromís de que es donarà prioritat a persones inscrites a la borsa de treball de l’IMPEM. Es valoraran altres aspectes com l’experiència comercial o l’arrelament a la comarca.

Pel que fa als criteris de valoració de les ofertes que es presentin al concurs, per a la puntuació total es tindrà en compte en un 40% el projecte comercial, en un 40% el criteri econòmic (valoració de les millores econòmiques i la col·laboració en promoció comercial i turística) i en un 20% altres qüestions, com els fons propis o la xifra de negoci.

Estudi sobre l’impacte econòmic: ocupació, aportació al PIB i promoció de ciutat

L’IMPEM disposa d’un estudi titulat «Impacte de la implantació d’un equipament comercial de gran format a Mataró», que va redactar al febrer de 2005 el Gabinet d’Estudis Econòmics, SA i segons el qual el nou centre comercial pot suposar la creació de prop de 1.000 llocs de treball (uns 720 d’aquests contractes indefinits). Aquest estudi va ser presentat a l’Àgora Comerç.

Aquestes xifres d’ocupació suposen que es generarien 26 milions d’euros en ingressos salarials anuals. Tenint en compte experiències en altres municipis, un 80% dels empleats seran de Mataró i municipis propers i la resta d’altres establiments del mateix operador.

L’aportació del centre comercial al PIB (Producte Interior Brut) de la ciutat es preveu en un 3,5%, mentre que l’aportació sobre la renda de la ciutat serà d’un 2,7%. L’augment de visitants tindrà també efectes sobre la restauració, l’oci i el lleure, i repercutirà positivament en la imatge exterior de la ciutat.

Acord per la millora de la competitivitat del comerç urbà

En les darreres setmanes, l’IMPEM ha presentat als comerciants locals i a l’Associació de Veïns del Centre una proposta d’acord per la millora de la competitivitat del comerç de la ciutat i de l’entorn urbà de la zona d’ubicació del futur equipament comercial. Aquesta proposta d’ acord és una actualització del signat el 25 de febrer de 2003 entre l’Ajuntament i les entitats representatives del comerç de la ciutat i inclou dos tipus d’actuacions: les específicament urbanístiques i les adreçades al sector comercial.

Entre les actuacions urbanístiques hi ha les destinades a afavorir que es promoguin circuits comercials a l’entorn del nou equipament comercial per tal de dinamitzar els eixos comercials de la zona i altres equipaments comercials existents, com ara el mercat municipal de la plaça de Cuba, l’enllaç cap a la zona de Peramàs, cap a Cerdanyola, amb el Camí de la Geganta-Via d’Europa i amb la ronda de Barceló.

Pel que fa a les actuacions pel sector comercial, la proposta inclou accions de formació, assessorament, millores en la mobilitat i la comunicació.

Les entitats i associacions a les quals s’ha presentat l’acord són: Associació de Veïns del Centre, Unió de Botiguers, Cerdanyola Comercial, Comerç Mataró Centre, Comerç Rocafonda, La Gran Botiga, Associació de Venedors plaça Gran i rodalies, Associació Nou Centre, Centre comercial Plaça de Cuba i rodalies, mercat municipal Plaça de Cuba, Gremi d’Hostaleria i Turisme de Mataró i Maresme, Associació de Marxants del Maresme i Asociación de Vendedores de Mercadillos de Cataluña.

L’alcalde visita les obres de l’aparcament de la plaça d’Occitània
Una quarta part de les places seran de rotació i la resta per a residents

L’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, juntament amb el conseller delegat de Mobilitat i president de l’empresa pública Gestió Integral de Trànsit Mataró, SL (GINTRA), Fermí Manchado i el tècnics de l’obra, entre d’altres assistents, han visitat avui les obres de l’aparcament públic de la plaça d’Occitània. Aquesta nova infrastructura està situada entre els carrers de Francisco de Goya i de Joan Larrea, el passatge de Can Bonminyó i el carrer de Pompeu Fabra.

L’aparcament consta de tres plantes soterrani disposades en semiplanta i té una superfície total construïda de 6.088,83 m2. Pel que fa a la distribució, la primera planta disposa d’un total de 68 places, la segona de 77 i la tercera de 79. Això fa un total de 224 noves places, cinc de les quals són adaptades per a persones amb mobilitat reduïda.

La major part de les places seran per a residents, i una quarta part de les mateixes es destinaran a rotació. L’aparcament, que gestiona GINTRA, va començar a construir-se el passat mes de maig per l’empresa adjudicatària encarregada de la construcció i l’explotació de l’aparcament, Inmuebles Fénix 92, SL.

La nova construcció s’adapta a la geometria rectangular de la plaça a tocar el passatge de Can Bonminyó per tal de conservar els plataners existents.

Accessos a l’aparcament

L’entrada dels vehicles a l’aparcament està situada al carrer de Joan Larrea i la sortida es fa pel carrer de Pompeu Fabra.

Els vianants podran accedir de dues maneres: d’una banda, per l’escala que connecta amb el carrer; i de l’altra, mitjançant una escala i un ascensor adaptat, la capacitat del qual serà de sis persones.

També està previst ampliar el passatge de Can Bonminyó davant de la Biblioteca Pública Pompeu Fabra.

Comercialització de les places

Inmuebles Fénix 92, SL, encarregada de la comercialització de les places en concessió a 50 anys, va començar la comercialització de les places el passat 8 de gener a un preu de 15.900 € + IVA al punt d’informació ubicat a la mateixa obra.

Pel que fa a les places en règim de lloguer, la comercialització la durà a terme GINTRA a les seves oficines un cop finalitzin les obres de l’aparcament. El preu de lloguer serà, com a màxim, de 74 € + IVA.

Les obres del nou aparcament, que van començar el maig de 2006, suposen una inversió de 2.900.000 euros i es preveu que finalitzin el proper mes de maig de 2007.