Mataró inaugura dissabte el Parc de Mar amb una gran festa
Hi haurà dansa, patinatge, activitats infantils, pallassos, sardanes i havaneres

Demà, dissabte 31 de març, està prevista la inauguració del Parc de Mar, una gran zona enjardinada situada al nou sector en desenvolupament del Rengle. Es tracta d’un nou espai verd on els ciutadans i ciutadanes podran gaudir de vistes sobre el mar mentre passegen pels recorreguts ondulants que conformen el parc.

Programa de la festa i transport públic gratuït

El programa d’actes de la inauguració és:

-18 h. Inauguració oficial, presidida per l’alcalde, Joan Antoni Baron

-A continuació. Actuació de dansa a càrrec de la companyia de dansa Trànsit, de Maria Rovira

-Des de les 17 h i durant tota la tarda. Exhibició de patinatge del Club Patinatge Artístici Mataró, ballada de sardanes a càrrec de la Cobla Iluro, activitats infantils a càrrec d’Enlleura’t i l’Olla de Grills, pujades en globus aerostàtic i passejos en patinet.

-19.30 h. Cantada d’havaneres a càrrec de Mestre d’Aixa.

Mataró Bus ha organitzat un servei especial i gratuït de transport públic des de les 16 hores per arribar al Parc de Mar amb motiu de la inauguració.

Descripció de la zona enjardinada

El Parc de Mar té 750 m de longitud per 50 d’ample i queda delimitat pel passeig de Marina, l’avinguda d’Ernest Lluch, la línia del ferrocarril i el passeig del Rengle. A més, està construït al costat de l’illa on s’està construint el parc tecnològic i de la innovació TecnoCampusMataró.

Les obres les promou l’empresa municipal Promocions Urbanístiques de Mataró, SA (PUMSA), i el projecte l’ha elaborat l’oficina d’arquitectura Batlle i Roig. Han tingut un cost de 2.625.870,90 euros i han estat finançades pels propietaris del sector.

El parc ocupa un total de 37.500 m2de superfície urbanitzada. Està format per un conjunt de circumferències que trenquen el seu aspecte lineal, i que estan integrades per una successió d’elements rica i variada: arbres i plantes arbustives i aromàtiques de diferents espècies; pradera; pistes polivalents pavimentades; tres zones de jocs infantils per a diferents edats; duna-mirador, a la qual es pot pujar mitjançant unes escales; i amfiteatre, un espai per descansar o jugar.

Al costat mar, un camí pavimentat permet recórrer tot el parc passant al voltant dels cercles, de manera que es crea un trajecte sinuós i ple d’ondulacions, mai lineal, que desdibuixa la unidireccionalitat del parc. Els ciutadans també poden passejar pel centre del parc, que s’ha cobert de sauló, fent un recorregut més lliure però igualment serpentejant.

La separació entre el parc i la tanca del tren es resol amb un suau talús amb vegetació que evitarà l’impacte visual de les vies del ferrocarril. El nou espai compta amb nombrosos accessos, també en forma de cercle, des d’una vorera de 2 metres d’ample que s’ha creat al passeig de Marina. L’entrada al parc es produeix mitjançant rampes de formigó o escales per superar el petit desnivell que separa el parc del passeig.

A més, hi ha fonts d’aigua potable, bancs i papereres al llarg del parc. La il·luminació de l’espai es fa mitjançant 182 columnes de llum de diferents intensitats. També s’ha instal·lat una nova xarxa de clavegueram i reg.

L’escultura Ondulacions

Un dels trets distintius d’aquest nou espai verd és la instal·lació de l’escultura Ondulacions del mataroní Llucià González, que dota de simbolisme el parc. L’escultura se situa a la primera de les circumferències i, segons l’autor, representa el nou creixement de la ciutat.

La nova ordenació urbanística a l’àmbit Lepant-Churruca preveu una plaça pública més oberta cap a la futura escola
El Ple aprova inicialment la modificació del Pla General al sector

El Ple de l’Ajuntament va aprovar ahir inicialment la modificació puntual del Pla General d’Ordenació Urbana que afectarà al sector discontinu “Lepant-Churruca/El Rengle”. Aquest sector està format pels següents àmbits:

  • l’illa compresa entre els carrers de Lepant, Cosme Churruca, Federico Carlo Gravina i el Camí Ral, que ocupa 9.977 m2 de superfície i a on es troben el conjunt industrial de Can Fàbregas, tres parcel·les al carrer de Lepant i una nau de l’interior d’illa;
  • una porció de l’illa destinada a equipaments a l’àmbit del Rengle, que ocupa 2.630 m2;
  • l’illa triangular entre la plaça d’Itàlia, la ronda de Jaume Ferran i el carrer de Marià Ribas i Bertran, terrenys no edificables que ocupen una superfície de 2.668 m2.

La modificació està motivada per la impossibilitat d’executar el Pla Especial de Millora Urbana del sector Lepant-Churruca, del vigent Pla General de 1996, que dues sentències del Tribunal Superior de Justícia del 2001 i el 2002 van declarar nul.

D’altra banda, els representants d’Industrias de Hijos de Antonio Fábregas, SA. i del comitè d’empresa van demanar al juliol de 2006 a l’Ajuntament que iniciés la tramitació de la nova ordenació urbanística per fer front al cessament de l’activitat industrial. Aquesta petició ha motivat també l’adquisició per part de l’empresa municipal d’urbanisme PUMSA de la meitat indivisa dels terrenys de Can Fàbregas.

La proposta d’ordenació que el Ple va aprovar ahir presenta alguns canvis respecte als treballs preparatoris aprovats al setembre de 2006. En línies generals, la incorporació a l’àmbit de nova ordenació d’una petita nau situada a l’interior de l’illa de Lepant-Churruca ha permès donar una nova orientació i disposició dels habitatges que es construiran davant la futura escola, que permet crear una plaça pública més oberta.

Àmbit Lepant-Churruca

Es preveu conservar la nau principal de Can Fábregas i la xemeneia de vapor de l’antic conjunt, elements protegits pel Pla especial del Catàleg del patrimoni arquitectònic de Mataró. La nau s’obtindrà com a cessió obligatòria i gratuïta del sector per implantar-hi la futura escola, que ocuparà 6.120m2 de sòl. L’accés a l’escola es farà principalment mitjançant una nova plaça pública, de 1.249 m2 de superfície, que s’obrirà des del carrer de Cosme Churruca cap a l’equipament.

L’ordenació residencial a l’àmbit Lepant-Churruca preveu només edificis destinats a habitatges de règim protegit i concertat. Un bloc estarà alineat amb el carrer de Cosme Churruca i d’altra banda hi haurà un doble bloc que, formant una L amb l’anterior, tindrà façana cap a la plaça. Pel que fa a les alçades, es preveu que tinguin 3 plantes a la façana del carrer Cosme Churruca i fins a 5 cap a la plaça. Dels 44 habitatges previstos en aquest àmbit, 30 seran de protecció pública i 14 de règim concertat. Els baixos estaran ocupats per locals comercials i de serveis, que es relacionaran amb la plaça mitjançant un porxo.

Es preveu que el futur projecte d’urbanització del sector inclogui la transformació del carrer de Cosme Churruca en un vial de prioritat invertida.

Àmbit del Rengle

Part del sòl residencial que el Pla General de 1996 preveia a l’àmbit Lepant-Churruca es trasllada a una de les tres illes a on el Pla de Millora Urbana del Rengle concentrava part del sòl per a equipaments. En concret, es preveuen en aquest àmbit 92 habitatges de renda lliure. A les plantes més baixes de l’edificació es destinarà una superfície de 1.305 m2 per a usos terciaris.

Àmbit de la plaça d’Itàlia

Les necessitats d’espais lliures de la nova ordenació es cobriran amb la plaça pública prevista a l’àmbit de Lepant-Churruca i també amb la qualificació de zona verda dels terrenys no edificables ubicats a l’àmbit de la plaça d’Itàlia, que actualment són de titularitat pública i d’ús públic.

La modificació del Pla General haurà de superar ara els tràmits d’exposició pública, aprovació provisional i aprovació definitiva, aquesta última a càrrec de la Generalitat de Catalunya.

Plànol de la proposta a l’àmbit Lepant-Churruca i alçat a l’àmbit del Rengle

El parc TecnoCampusMataró comença a prendre forma amb la col·locació de la primer pedra
Esdevindrà un espai de referència per als emprenedors i els innovadors a Catalunya

El conseller d’Economia i Finances, Antoni Castells, l’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, i la presidenta del Parc TCM i de la Fundació Tecnocampus, Pilar González-Agàpito, han col·locat aquest migdia la primera pedra del parc TecnoCampusMataró. Amb aquest acte s’inicia la construcció del parc tecnològic a la capital del Maresme, que esdevindrà un espai de referència per als emprenedors i els innovadors de tot Catalunya.

Universitat, empresa i centres de recerca i desenvolupament compartiran el mateix espai al parc TecnoCampusMataró. La finalitat del nou parc tecnològic i d’innovació és crear un entorn capaç d’accelerar els processos d’innovació mitjançant la transferència i la difusió de tecnologia que permeti l’increment de la competitivitat, la creació de noves empreses en sectors emergents i la millora de la capacitació professional dels treballadors i les treballadores. El parc s’adapta al teixit productiu propi del territori, respon a les necessitats locals i s’integra en l’estratègia de ciutat.

Per a la construcció del parc, s’ha constituït recentment l’entitat pública empresarial Parc TCM que gestionarà i farà el seguiment de la construcció del parc tecnològic TecnoCampusMataró al sector del Rengle. El consell d’administració està format per representants escollits pels grups municipals, en la mateixa proporció numèrica que les comissions informatives de l’Ajuntament. La presidenta del consell d’administració és PilarGonzàlez Agápito, i Arcadi Vilert n’és el vicepresident.

Desenvolupament econòmic i social

L’Ajuntament de Mataró impulsa el parc TecnoCampusMataró com un projecte de ciutat, que s’alinea amb l’estratègia municipal seguint un pla únic que aglutina els esforços de tots els agents implicats en el desenvolupament de la Societat del Coneixement.

El nou espai permetrà la instal·lació de 75 empreses de base tecnològica, la generació de més de 20 noves empreses cada any i la creació o consolidació de 2.000 llocs de treball (3,4% de la població activa de Mataró).

A nivell universitari, al parc TecnoCampusMataró s’oferiran titulacions en l’àmbit de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), audiovisuals, turisme i empresarials, i es graduaran més de 200 estudiants anualment. D’altra banda, permetrà l’ampliació de l’oferta de formació contínua de postgrau. La repercussió del parc sobre el PIB municipal es traduirà en un increment d’entre el 4 i el 4,5%.

Espais del parc TecnoCampusMataró

El parc TecnoCampusMataró comptarà amb cinc espais diferenciats: TCM 1 (Universitats i serveis complementaris); TCM 2 (Incubadora, Centre R+D+i); TCM 3 (Edifici d’innovació); TCM 4 (Centre de congressos i de reunions); i TCM 5 (Aparcament públic).

Un edifici de 4 plantes acollirà 30 habitatges protegits i un equipament entre els carrers de Pedro Antonio de Alarcón i de Marià Fortuny
La Junta de Govern aprova l’estudi de detall de l’àmbit

La Junta de Govern Local va aprovar dilluns inicialment l’estudi de detall que concreta els volums i la integració respecte a l’entorn del conjunt d’habitatges de règim protegit per a joves i equipament que es construirà a la cantonada entre els carrers de Pedro Antonio de Alarcón i de Marià Fortuny, una de les accions previstes al Pla Local d’Habitatge 2005-2015. L’estudi de detall ha estat redactat per encàrrec de Promocions Urbanístiques de Mataró, SA (PUMSA).

Els terrenys on s’edificaran els habitatges, tres parcel·les contigües amb una superfície total de 1.358 m2, estan ocupats ara per petits magatzems o tallers en desús. Dos de les tres parcel·les afectades corresponen a la unitat d’actuació UA-53 “El Verdet”, i la suma de la tercera, de 52 m2 de superfície, ha permès ampliar l’àmbit d’intervenció.

L’edifici estarà format per dos volums, cadascun d’ells de 4 plantes d’alçada i alineat a un dels carrers, que s’uniran mitjançant un element de comunicació vertical intermig per absorbir la diferència d’alçada entre els vials. D’aquesta manera la planta baixa del volum alineat amb el carrer de Marià Fortuny correspondrà a la planta primera de l’alineat amb el carrer de Pedro Antonio de Alarcón.

Es preveu la construcció de 30 habitatges, que seran de lloguer d’acord amb el Pla Local d’Habitatge, un equipament en planta baixa i un aparcament soterrat de 45 places per als residents. L’accés als habitatges es situarà a la confluència dels dos vials. Al carrer de Pedro Antonio de Alarcón es faran l’entrada a l’equipament i l’accés dels vehicles a l’aparcament. Es preveu destinar fins a un màxim de 906 m2 a l’equipament en planta baixa.

L’execució del projecte està subordinada a l’aprovació del text refós de la modificació del Pla General d’Ordenació per tal d’incloure en el sistema de dotació d’habitatge públic set solars qualificats ara d’equipament comunitari, que es presentarà a aprovació per part del proper Ple municipal. Un d’aquests solars és una de les 3 parcel·les afectades per l’estudi de detall. L’estudi de detall es sotmetrà ara a un període d’informació pública de 20 dies durant el qual es podran presentar al·legacions.

L’aparcament de la plaça d’Espanya ofereix descomptes i amplia l’horari per als usuaris dels equipaments esportius de l’entorn
S’ha signat un conveni de col•laboració entre el PME, GINTRA i EYSA

El president del Patronat Municipal d’Esports (PME), Ivan Pera; el president de l’empresa municipal Gestió Integral del Trànsit SL (GINTRA), Fermí Manchado; i l’apoderat de l’empresa concessionària EYSA, Josep Lluís Junyent, han signat avui un conveni de col·laboració entre les tres entitats per a l’increment de serveis de l’aparcament de la plaça d’Espanya (Parc Central) per als usuaris i públic d’activitats esportives en cap de setmana.

L’objectiu del conveni és ampliar els horaris (l’aparcament tanca a les 23 h) i proporcionar descomptes en l’aparcament de la plaça d’Espanya als usuaris i públic del cap de setmana atès l’alt percentatge d’assistents a les activitats que s’organitzen en els equipaments esportius propers a l’aparcament: Piscina Municipal, Velòdrom Municipal, Poliesportiu Municipal Teresa Maria Roca, Poliesportiu Municipal de Cirera, Palau Municipal d’Esports Josep Mora, Camp Municipal d’Esports. A més, també s’aplicarà als usuaris del gimnàs del Casal de Joves entre setmana.

El conveni estableix que:

. Els caps de setmana que hi hagi alguna activitat esportiva, l’horari de l’aparcament del Parc Central s’ampliarà fins a una hora més tard de l’hora prevista de la finalització de l’activitat esportiva.

. El PME lliurarà a les entitats esportives els tiquets per facilitar-los als usuaris que hauran de presentar la butlleta de l’aparcament. El tiquet de descompte és del 50% a aplicar a l’import total del cost de l’aparcament. El tiquet només serà vàlid per al dia que ha tingut lloc l’activitat esportiva.

La vigència d’aquest conveni s’inicia aquest proper cap de setmana i es mantindrà la temporada en curs (fins juny de 2007). Durant aquest període s’avaluarà l’impacte i l’ús real dels tiquets de descompte i de l’ampliació d’horaris d’obertura de l’aparcament i es decidirà la continuïtat de l’acord, la seva modificació o la seva finalització.

OPERADOR COMERCIAL MATARÓ

SELECCIÓ D’UN ÚNIC OPERADOR COMERCIAL

· Objecte del concurs: selecció d’un operador comercial amb la finalitat d’implantar-se en un equipament comercial individual de gran format que, segons el Text Refós del Programa d’orientació pels equipaments comercials de Mataró, haurà d’actuar de locomotora comercial.

·  Ubicació: als terrenys configurats per l’Illa VI del Projecte de Reparcel·lació del Pla de Millora Urbana de l’àmbit Rda. Barceló/Illa Fàbregas i de Caralt, situada a Mataró de 9.629 m2 de superfície i una edificabilitat màxima de 26.576 m2, amb una superfície de venda computable de 22.000 metres quadrats, de conformitat amb el POEC, PTSEC i Decret 378/2006 de 10 d’octubre que desenvolupa la Llei 18/2005 de 27 de desembre d’equipaments comercials.

·  Condicions:
·Adquisició de la totalitat dels terrenys.
·Realització de les obligacions que pertoquin, la redacció de projecte,  i posterior construcció de l’edifici i explotació de l’activitat prevista.
·Inversió en millores de projectes de ciutat.

·  Presentació d’ofertes: Fins a les 12h del dia 15 de març de 2007 a les oficines de Promocions Urbanístiques de Mataró SA (PUMSA), c. de Pablo Iglesias, 63, 2a planta, despatx 10, 08302 Mataró, Barcelona.

·  Acte públic d’obertura de pliques:  tindrà lloc a les oficines de PUMSA a les 12 hores del dia 16 de març de 2007

Bases: www.grup-pumsa.cat/concursos/operadorcomercial

 

Per a més informació: 93 741 56 10

L’Ajuntament dóna el tret de sortida al concurs per triar l’operador del gran centre comercial del carrer de Miquel Biada
Es calcula que aquest equipament de 22.000 m2 generarà uns 1.000 llocs de treball

El regidor d’Urbanisme, Arcadi Vilert, i la presidenta de l’Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró (IMPEM), Alícia Romero, han explicat aquest matí en roda de premsa les característiques del concurs públic per seleccionar l’operador comercial que construirà i explotarà el futur centre comercial del carrer de Miquel Biada i també les línies generals de l’acord per la millora de la competitivitat del comerç que s’ha presentat a les associacions comercials de Mataró.

El concurs públic

El consell d’administració de la societat municipal Promocions Urbanístiques de Mataró, SA (PUMSA) va aprovar el passat 24 de gener el plec de clàusules que regeixen el concurs.

El període de presentació d’ofertes per aquest concurs durarà un mes i començarà el dia que les bases del concurs siguin publicades a diferents mitjans escrits de difusió provincial.

L’adjudicatari del concurs haurà d’adquirir en propietat l’illa de Fàbregas i de Caralt, de 9.629 m2 de superfície, que està limitada pels carrers de Miquel Biada, el carrer i el passatge de José María Torrijos i la ronda d’Alfons XII. Als terrenys haurà de construir un equipament comercial de 22.000 m2 de superfície de venda, segons els criteris marcats pel Pla d’integració volumètrica aprovat inicialment el passat gener per l’Ajuntament.

L’explotació del centre comercial correspondrà al mateix adjudicatari, que no podrà vendre la propietat ni cedir la gestió sense l’autorització de PUMSA durant el termini de 10 anys des de l’obertura de l’equipament.

L’equipament comercial s’implantarà de conformitat amb el text refós del Programa d’Orientació per als Equipaments Comercials (POEC), que el Ple de l’Ajuntament va aprovar inicialment al gener de 2004 i la Generalitat de Catalunya va aprovar definitivament mesos més tard.

El preu de compravenda especificat en el plec és de 24.000.000 d’euros més IVA.

L’operador haurà de començar les obres en el termini de 2 mesos a partir de la data en què l’Ajuntament li concedeixi la llicència municipal d’obres i ambiental, i tindrà 30 mesos per acabar l’equipament.

L’adjudicatari haurà d’assumir càrregues econòmiques per un import d’1.512.250 euros i, a més, haurà d’especificar i quantificar quines altres millores proposa per invertir en projectes de ciutat.

Així, s’haurà de comprometre a col·laborar en els projectes de promoció comercial i turística de la ciutat, a treballar conjuntament amb les associacions de comerciants i a col·laborar amb la marca “Mataró, ciutat Mediterrània”. També haurà de participar en la campanya anual de comerç local.

Les empreses interessades hauran de justificar en les seves propostes l’acompliment de les directrius del POEC; hauran de presentar una memòria comercial de l’activitat que desenvoluparan; detallar les inversions que destinaran al projecte comercial, al projecte arquitectònic, a la integració de l’equipament a l’entorn i a criteris de sostenibilitat ambiental. També hauran de fer constar una previsió de creació de nous llocs de treball i el compromís de que es donarà prioritat a persones inscrites a la borsa de treball de l’IMPEM. Es valoraran altres aspectes com l’experiència comercial o l’arrelament a la comarca.

Pel que fa als criteris de valoració de les ofertes que es presentin al concurs, per a la puntuació total es tindrà en compte en un 40% el projecte comercial, en un 40% el criteri econòmic (valoració de les millores econòmiques i la col·laboració en promoció comercial i turística) i en un 20% altres qüestions, com els fons propis o la xifra de negoci.

Estudi sobre l’impacte econòmic: ocupació, aportació al PIB i promoció de ciutat

L’IMPEM disposa d’un estudi titulat “Impacte de la implantació d’un equipament comercial de gran format a Mataró”, que va redactar al febrer de 2005 el Gabinet d’Estudis Econòmics, SA i segons el qual el nou centre comercial pot suposar la creació de prop de 1.000 llocs de treball (uns 720 d’aquests contractes indefinits). Aquest estudi va ser presentat a l’Àgora Comerç.

Aquestes xifres d’ocupació suposen que es generarien 26 milions d’euros en ingressos salarials anuals. Tenint en compte experiències en altres municipis, un 80% dels empleats seran de Mataró i municipis propers i la resta d’altres establiments del mateix operador.

L’aportació del centre comercial al PIB (Producte Interior Brut) de la ciutat es preveu en un 3,5%, mentre que l’aportació sobre la renda de la ciutat serà d’un 2,7%. L’augment de visitants tindrà també efectes sobre la restauració, l’oci i el lleure, i repercutirà positivament en la imatge exterior de la ciutat.

Acord per la millora de la competitivitat del comerç urbà

En les darreres setmanes, l’IMPEM ha presentat als comerciants locals i a l’Associació de Veïns del Centre una proposta d’acord per la millora de la competitivitat del comerç de la ciutat i de l’entorn urbà de la zona d’ubicació del futur equipament comercial. Aquesta proposta d’ acord és una actualització del signat el 25 de febrer de 2003 entre l’Ajuntament i les entitats representatives del comerç de la ciutat i inclou dos tipus d’actuacions: les específicament urbanístiques i les adreçades al sector comercial.

Entre les actuacions urbanístiques hi ha les destinades a afavorir que es promoguin circuits comercials a l’entorn del nou equipament comercial per tal de dinamitzar els eixos comercials de la zona i altres equipaments comercials existents, com ara el mercat municipal de la plaça de Cuba, l’enllaç cap a la zona de Peramàs, cap a Cerdanyola, amb el Camí de la Geganta-Via d’Europa i amb la ronda de Barceló.

Pel que fa a les actuacions pel sector comercial, la proposta inclou accions de formació, assessorament, millores en la mobilitat i la comunicació.

Les entitats i associacions a les quals s’ha presentat l’acord són: Associació de Veïns del Centre, Unió de Botiguers, Cerdanyola Comercial, Comerç Mataró Centre, Comerç Rocafonda, La Gran Botiga, Associació de Venedors plaça Gran i rodalies, Associació Nou Centre, Centre comercial Plaça de Cuba i rodalies, mercat municipal Plaça de Cuba, Gremi d’Hostaleria i Turisme de Mataró i Maresme, Associació de Marxants del Maresme i Asociación de Vendedores de Mercadillos de Cataluña.

L’alcalde visita les obres de l’aparcament de la plaça d’Occitània
Una quarta part de les places seran de rotació i la resta per a residents

L’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, juntament amb el conseller delegat de Mobilitat i president de l’empresa pública Gestió Integral de Trànsit Mataró, SL (GINTRA), Fermí Manchado i el tècnics de l’obra, entre d’altres assistents, han visitat avui les obres de l’aparcament públic de la plaça d’Occitània. Aquesta nova infrastructura està situada entre els carrers de Francisco de Goya i de Joan Larrea, el passatge de Can Bonminyó i el carrer de Pompeu Fabra.

L’aparcament consta de tres plantes soterrani disposades en semiplanta i té una superfície total construïda de 6.088,83 m2. Pel que fa a la distribució, la primera planta disposa d’un total de 68 places, la segona de 77 i la tercera de 79. Això fa un total de 224 noves places, cinc de les quals són adaptades per a persones amb mobilitat reduïda.

La major part de les places seran per a residents, i una quarta part de les mateixes es destinaran a rotació. L’aparcament, que gestiona GINTRA, va començar a construir-se el passat mes de maig per l’empresa adjudicatària encarregada de la construcció i l’explotació de l’aparcament, Inmuebles Fénix 92, SL.

La nova construcció s’adapta a la geometria rectangular de la plaça a tocar el passatge de Can Bonminyó per tal de conservar els plataners existents.

Accessos a l’aparcament

L’entrada dels vehicles a l’aparcament està situada al carrer de Joan Larrea i la sortida es fa pel carrer de Pompeu Fabra.

Els vianants podran accedir de dues maneres: d’una banda, per l’escala que connecta amb el carrer; i de l’altra, mitjançant una escala i un ascensor adaptat, la capacitat del qual serà de sis persones.

També està previst ampliar el passatge de Can Bonminyó davant de la Biblioteca Pública Pompeu Fabra.

Comercialització de les places

Inmuebles Fénix 92, SL, encarregada de la comercialització de les places en concessió a 50 anys, va començar la comercialització de les places el passat 8 de gener a un preu de 15.900 € + IVA al punt d’informació ubicat a la mateixa obra.

Pel que fa a les places en règim de lloguer, la comercialització la durà a terme GINTRA a les seves oficines un cop finalitzin les obres de l’aparcament. El preu de lloguer serà, com a màxim, de 74 € + IVA.

Les obres del nou aparcament, que van començar el maig de 2006, suposen una inversió de 2.900.000 euros i es preveu que finalitzin el proper mes de maig de 2007.

L’Ajuntament aprova un Pla d’integració volumètrica per implantar un centre comercial a l’illa Fàbregas i de Caralt

La Junta de Govern Local va aprovar inicialment dilluns passat, 8 de gener, el Pla especial d’integració volumètrica de l’illa Fàbregas i de Caralt que concreta els criteris urbanístics per a la futura implantació d’un centre comercial a l’àmbit, limitat pels carrers de Miquel Biada, el carrer i el passatge de José María Torrijos i la ronda d’Alfons XII. A l’illa es troba l’antiga fàbrica de paper Fàbregas i de Caralt.

L’equip MBM Arquitectes SA ha redactat, per encàrrec de la societat municipal Promocions Urbanístiques de Mataró (PUMSA), el projecte d’ordenació del futur centre comercial, document que ha servit de base per a la redacció del Pla especial d’integració volumètrica. Aquest pla recull les directrius marcades pel Pla de millora urbana de la ronda de Barceló i l’illa de Fàbregas i de Caralt, que el Ple va aprovar provisionalment el passat novembre.

L’illa ocupa una superfície de 9.629 m2, dels quals, el Pla especial d’integració volumètrica destina 2.417 m2 a sòl públic i 7.212 m2 a sòl privat. El sostre total de l’edifici serà de 26.460 m2, que equival a una superfície útil de venda d’uns 22.000 m2.

Es planteja un edifici que tindrà 4 plantes a la façana principal del carrer de Miquel Biada. Pel carrer de José María Torrijos, l’edifici tindrà 5 plantes, però les dues superiors quedaran retirades respecte a la façana de manera esgraonada. Tant al carrer de Miquel Biada com a la cantonada amb la ronda d’Alfons XII, la façana de la planta baixa es configura reculada formant un gran porxo-aparador de l’edifici de 4 metres d’amplada. Per últim, sobre la coberta es preveu situar un espai per a les instal·lacions necessàries pel funcionament de l’equipament.

El futur centre comercial comptarà amb un aparcament a les tres plantes soterrani de l’edifici, que suposaran 18.090 m2 construïts i tindrà una capacitat per a 670 places.

Modificació del Pla especial del patrimoni arquitectònic

El Pla especial d’integració volumètrica considera incompatible la implantació del centre comercial amb la conservació de les edificacions existents. Per aquest motiu, preveu l’enderroc de la fàbrica Fàbregas i de Caralt i la seva xemeneia, elements fins ara inclosos al Pla especial del patrimoni arquitectònic de Mataró amb nivells de protecció A (façana, volumetria i estructura general de la nau i elements de les porteries) i C, respectivament.

La Junta de Govern va aprovar inicialment dilluns una modificació puntual del Pla especial del patrimoni arquitectònic que suposa reduir la protecció d’aquestes edificacions, que tindrien ara un nivell de protecció H, que permet l’enderroc però obliga a deixar constància documental. El Consell Municipal del Patrimoni Arquitectònic va donar el vistiplau a la modificació el passat 18 de desembre.

A banda de les càrregues urbanístiques que el promotor del centre comercial haurà d’assumir per contribuir a la urbanització dels espais públics i per millorar la mobilitat i accessibilitat a la zona, també haurà de compensar a l’Ajuntament amb 2.862.250 euros, per la major facilitat constructiva i aprofitament del subsòl de l’illa que suposarà l’enderroc de la fàbrica. Aquesta quantitat econòmica es destinarà a la restauració d’edificis públics inclosos al Pla especial del patrimoni arquitectònic de Mataró.

La modificació del Pla especial del patrimoni suposa, d’altra banda, el canvi de catalogació de l’edifici principal de l’antiga fàbrica Minguell, fins ara amb un nivell de protecció H que implicava només la conservació documental de l’edifici. Amb la modificació passa a tenir el nivell de protecció A. L’edifici, que data de 1854, està actualment dividit en dos pel carrer de Pascual Madoz, de manera que una de les naus és de titularitat municipal i una altra de propietat privada.

Comissió de qualitat

L’aprovació del Pla especial d’integració volumètrica de l’illa Fàbregas i de Caralt està subordinada d’una banda a l’aprovació definitiva del Pla de millora urbana que afecta a aquest àmbit i d’altra banda a l’aprovació definitiva de la modificació puntual del Pla especial del patrimoni arquitectònic de Mataró pel que respecta a la fàbrica.

Amb l’objectiu de vetllar per la correcta integració de l’edifici comercial en l’entorn, abans de la concessió de la llicència d’obres el projecte arquitectònic s’haurà de sotmetre a l’avaluació i informe d’una comissió de qualitat en la qual hi seran presents professionals de prestigi.

Nou planejament urbanístic per als entorns del carrer de Miquel Biada

Paral·lelament a la redacció dels elements de planejament per a la implantació d’un centre comercial a l’illa de Fàbregas i de Caralt, l’Ajuntament ha començat a treballar en la futura transformació urbanística dels entorns del carrer de Miquel Biada. D’aquesta manera, demà dijous està previst que es presentin a aprovació del Ple els treballs preparatoris per a la modificació puntual del Pla General d’Ordenació en aquest darrer àmbit, que inclou dos sectors:

  • Àmbit del carrer de Francisco Goya: situat a la banda de muntanya del carrer de Miquel Biada, afecta a part de les dues illes que tenen façana al carrer de Francisco de Goya i limiten pels seus extrems amb la ronda de Joan Prim i el carrer de Tetuan;
  • Àmbit del carrer de José María Torrijos: situat a la banda de mar del carrer de Miquel Biada, afecta a les dues illes veïnes a la del futur centre comercial, que limiten al sud amb el carrer de José María Torrijos i a llevant amb el carrer d’Iluro, així com, més al sud, a la part de l’illa amb tipologies industrials situada a la cantonada d’aquests dos carrers.

La nova proposta urbanística planteja la reconversió d’aquests àmbits d’ús industrial a teixits urbans més integrats, combinant un ús residencial amb forta presència de l’activitat comercial i de serveis. Aquesta remodelació, així com la implantació del nou centre comercial, convertiran al carrer de Miquel Biada i els seus entorns en un dels eixos cívics més importants de la ciutat

De la mateixa manera que el Pla especial d’ordenació volumètrica de l’illa Fàbregas i de Caralt, els treballs preparatoris per al nou planejament es fonamenten en una proposta d’ordenació desenvolupada per MBM Arquitectes SA per encàrrec de PUMSA.

La secció del carrer de Miquel Biada s’ampliarà en 20 metres fins arribar als 35 metres d’ample. L’Ajuntament estudiarà la possibilitat de construir un aparcament soterrani públic al subsòl del carrer.

Àmbit del carrer de Francisco de Goya

Pel que fa a l’ordenació a l’àmbit del carrer de Francisco de Goya, es preveu la cessió del conjunt catalogat de la fàbrica Fontdevila i Torres, que es pretén rehabilitar i transformar en equipament escolar. Davant de l’equipament, s’ha projectat una plaça pública com a espai de lleure relacionat amb l’escola i amb l’activitat comercial prevista als baixos de les noves edificacions.

Es preveu el manteniment del conjunt edificat corresponent a la residència geriàtrica existent i la seva integració amb els nous edificis previstos amb façana al carrer de Miquel Biada.

El sòl total afectat a l’àmbit del carrer de Francisco de Goya és de 16.607 m2, 6.600 m2 dels quals correspondran a sòl públic i 10.007 m2 a sòl privat. L’equipament escolar ocuparà 5.000 m2 de sòl. El sostre privat màxim és de 23.250 m2, un 65% destinat a habitatge (15.113 m2) i un 35% a terciari (8.137 m2), aquest últim incloent les plantes baixes dels edificis d’habitatges. Es preveu la construcció de 183 habitatges: un 70% de renda lliure (124), un 20% d’habitatge protegit (40) i un 10% de preu concertat (19).

Àmbit del carrer de José María Torrijos

A l’àmbit del carrer de José María Torrijos, l’ordenació proposada contempla per als nous edificis amb façana al carrer de Miquel Biada mantenir l’alineació i el porxo previstos per al nou centre comercial. L’ampliació de la secció del carrer de Miquel Biada permet crear un nou espai de lleure com a prolongació del previst davant del nou centre comercial, que integrarà l’actual placeta i la xemeneia de Ca l’Ymbern.

A nivell viari, es planteja l’ampliació de tots els carrers de l’àmbit d’acord a les alineacions previstes per al nou centre comercial. A la cantonada dels carrers de José María Torrijos i Iluro es preveu una plaça-jardí de barri.

El sòl afectat a l’àmbit del carrer de José María Torrijos és d’11.308 m2, 4.500 m2 corresponents a sòl públic i 6.908 m2 a sòl privat. El sostre privat màxim és de 15.831 m2, un 65% destinat a habitatge (10.290 m2) i un 35% a activitat terciària (5.541 m2). Es preveuen 125 habitatges, 85 d’ells de renda lliure (70%), 27 protegits (20%) i 13 de preu concertat (10%).

Proposta d’ordenació d’MBM Arquitectes SA



Prohabitatge Mataró presenta el projecte bàsic de l’edifici adaptat a persones amb discapacitat física de Núñez de Balboa

Francesc Teixidó, president de l’entitat municipal Prohabitatge Mataró en companyia de Miquel Guardiola, president de l’Associació del GIMM, , ha presentat avui en roda de premsa el projecte bàsic d’un edifici per a equipament, aparcaments i habitatges per a persones amb discapacitat al solar situat al carrer de Núñez de Balboa, 12.

L’immoble es construirà en un solar de 671 m2, i acollirà 12 habitatges protegits de lloguer, un aparcament i un local per a equipament distribuïts en una planta baixa, tres plantes pis, un terrat i tres plantes soterrani.

L’entitat municipal Promocions Urbanístiques de Mataró, SA (PUMSA) promou la construcció de l’edifici, que gestionarà la seva filial Prohabitatge Mataró.

Habitatges adaptats
Els habitatges ocuparan la planta primera, segona i tercera, i tindran una superfície mitjana de 50 m2 útils amb dues habitacions.

Tot i que els habitatges compten amb una distribució tipus, s’han dissenyat amb cura per a cobrir les necessitats de persones amb discapacitat física. Comptaran amb més espai de maniobra especialment en l’habitació principal, amb les instal·lacions necessàries per instal·lar el sistema que permet controlar en un sòl comandament els diferents aparells tècnics instal·lats a l’habitatge. També s’habilitaran als dormitoris principals dels habitatges per acoblar-hi una grua-carril al sostre que permetrà el desplaçament autònom entre el dormitori i el bany, i s’equiparan amb mobiliari que pugui ser fàcilment utilitzat per persones amb cadira de rodes: armaris baixos, taules regulables, mecanismes plegables, etc.

L’Accés principal a la vivenda donarà a un passadís ampli i  l’accés al balcó es farà a peu pla i mitjançant una porta corredissa.

Espais comunitaris i accessibilitat
L’edifici tindrà una sèrie d’espais comunitaris. A la primera planta disposaran d’un pati, que serà compartit amb els usuaris del centre de teràpia ocupacional per a discapacitats físics ubicat a la planta baixa.

Al terrat s’ubicarà una bugaderia i una cambra de neteja, juntament amb uns estenedors i un espai per a les instal·lacions centralitzades de producció, emmagatzematge i distribució d’aire condicionat i calefacció amb suport d’energia solar.

Els habitatges disposaran d’uns espais polivalents distribuïts en les tres plantes i el terrat de l’immoble, que acolliran entre d’altres les funcions de menjador comunitari, despatx del personal sanitari de suport, magatzem i bugaderia, respectivament.

Per últim, l’immoble comptarà amb dos ascensors i dues escales adaptats que donaran servei per una banda als usuaris dels habitatges i per l’altra als usuaris del centre ocupacional.