El Ple aprova una nova ordenació de l’àmbit Iveco-Renfe/Farinera per fer possible el seu desenvolupament
Es divideix l’àmbit en quatre sectors independents i es dibuixen illes més petites

 

El Ple municipal va aprovar inicialment ahir una nova ordenació urbanística per a l’àmbit Iveco-Renfe/Farinera/veïnat de Valldeix, una de les poques reserves de terreny pendents de transformació en el sòl urbà de Mataró. La nova proposta es basa en diversificar els usos de les activitats que s’hi puguin implantar a Iveco-Renfe i reduir la mida de les illes i parcel·les previstes, amb l’objectiu de fer més fàcil la gestió de les mateixes i fer possible el desenvolupament d’aquests terrenys.
 
La proposta aprovada ahir és la segona modificació puntual del Pla General d’Ordenació Municipal (PGOM) que afecta aquest àmbit discontinu, que ocupa una superfície total de 102.830 m².
 
L’àmbit d’Iveco-Renfe és el triangle delimitat per l’avinguda del Maresme, l’avinguda d’Ernest Lluch i les instal·lacions ferroviàries. L’objectiu de l’actuació en aquest àmbit és transformar els usos industrials en residencials i terciaris. La Farinera és un edifici industrial catalogat que es troba a l'illa definida per la ronda de Barceló, l’avinguda del Maresme i el carrer dels Germans Thos i Codina, i que es preveu convertir en equipament. Per últim, l’àmbit del veïnat de Valldeix està situat a tocar de la riera de Can Soler, davant de la urbanització de Can Marquès, on es preveu la reordenació dels espais lliures que envolten les instal·lacions actuals del serveis municipals de Manteniment i Obres.
 
 
Antecedents
 
El planejament urbanístic vigent es va aprovar definitivament al 2007, en un context econòmic molt diferent a l’actual. En els anys successius es van aprovar el Pla de millora urbana, el projecte d’urbanització, el projecte de reparcel·lació i, al 2011, una divisió poligonal per intentar impulsar la transformació del sector, que no es va arribar a aprovar definitivament.
 
La proposta anterior preveia macro illes que s’havien d’executar de cop, ordenació que estava pensada per ser executada per un sector immobiliari en plena expansió, amb capacitat de dur a terme projectes d’edificació urbana de grans dimensions, condicions que no es donen actualment.
 
 
Illes més petites d’edificis perpendiculars al mar
 
La nova ordenació incrementa la proporció de sòl públic (70,5%) respecte al sòl privat (29,5%), que a la proposta anterior era respectivament d’un 57,% i un 42,1%.
 
A grans trets, a l’àmbit d’Iveco-Renfe es preveu una ordenació viària amb illes i parcel·les de menors dimensions que permetin unes adjudicacions i una gestió més fàcil. Els carrers es plantegen com a prolongació de la trama urbana situada a l’altre costat de l’avinguda del Maresme, i els edificis es dibuixen perpendiculars al mar amb alçades de 7 plantes i torres de 15 plantes.
 
Per garantir la viabilitat econòmica s’ha previst una nova distribució entre càrregues urbanístiques i aprofitaments privats que permeti l’equilibri econòmic de l’operació. Per tal d’aconseguir aquest objectiu, es planteja l’execució de l’àmbit en quatre sectors que es podran desenvolupar de forma independent en funció del grau de consolidació de les activitats en funcionament, s’incrementa lleugerament l’edificabilitat prevista (un 6,3%) i s’ajusten els costos d’urbanització.
 
El sostre privat total és de 141.500 m² (davant els 133.000 m² de la primera proposta), un 87% del qual es destinarà a usos residencials i un 13% a terciari. Es planteja una ordenació a front de mar flexible en quant els usos que, a banda de l’habitatge i el comercial tradicional en planta baixa, pugui admetre altres usos residencials com l’hoteler o residències per a la tercera edat, o no residencials com oficines o altres activitats compatibles.  
 
 
Desenvolupament per fases
 
El nou planejament planteja l’execució a curt termini dels dos sectors menys consolidats: un a l’àmbit de l’antiga Iveco i, l’altre, a l’àmbit situat a l’avinguda d’Ernest Lluch, a tocar del TecnoCampus. Per aquest últim, la proposta de planejament incorpora l’ordenació detallada per agilitar la tramitació, amb l’objectiu de potenciar l’entrada a la ciutat des de la Porta Laietana i l’entorn del TecnoCampus.

PUMSA comença la demolició de les edificacions a l’illa de l’Eix Herrera

 

L’empresa municipal d’urbanisme Promocions Urbanístiques de Mataró SA (PUMSA) ha començat avui els treballs de demolició de les edificacions existents dins l’àmbit de l’antiga fàbrica de tints Etal de l’Eix Herrera.
 
L’execució de les obres s’ha adjudicat a l’empresa Vialitat i Serveis S.L, per un import de 166.157,82 euros (IVA exclòs), segons va acordar el Consell d’Administració de PUMSA el passat 18 de setembre.
 
 
Obres de demolició
 
Els treballs que realitzarà aquesta empresa consistiran en la demolició i gestió dels residus, paviments i fonaments de les edificacions de l'illa formada pels carrers d’Enric Prat de la Riba (números 82-98), carrer de Francisco Pacheco (números 59-83), carrer de Francisco Herrera (números 15-45) i carrer de Floridablanca (números 94-100).
 
El projecte preveu la conservació de les dues estacions transformadores elèctriques en servei i la xemeneia de l’antiga fàbrica Clement-Marot, inclosa dins del catàleg de Béns Culturals d’Interès Local.
 
 
Antecedents
 
El denominat Eix Herrera, que inclou les finques des de l'Escorxador i la plaça de Joan Fiveller, es va dividir en dos polígons d'actuació per poder executar el seu desenvolupament urbanístic en dues fases.
 
La primera, comprèn les tres illes entre la plaça de Joan Fivelller i el carrer de Francisco Pacheco, de gestió pública a càrrec de PUMSA, i on està previst la construcció de l’escola de primària Joan Coromines i 236 habitatges, dels quals un 45% en règim de protecció oficial.
 
La segona comprèn sòls privats situats a la mateixa illa que hi ha l'Escorxador. 
 
La Unitat d’Actuació Eix Herrera la formen tres illes contigües que abasten una superfície de 23.921 m2, entre els carrers d'Antoni Viladomat, de Francisco Herrera, d'Enric Prat de la Riba, i de José Francisco Pacheco. Es tracta d'un àmbit on actualment hi conviuen indústries, habitatges i comerços.
 
El Pla General es modificà l'any 2010 amb l'objectiu de transformar aquest conjunt en una zona de caràcter mixt residencial-econòmic, convertint el carrer de Francisco Herrera en un nou eix cívic, per obtenir un sòl d'equipaments comunitaris i recuperar la xemeneia de la fàbrica de Clement-Marot.
 
Amb la modificació del Pla d'Ordenació, un 55% del sector es destina a sòl públic i un 45% a sòl privat.  
 
 
Terminis i calendari
 
Els treballs de demolició de les edificacions dins l’àmbit UA-84 Eix Herrera finalitzaran en un termini aproximat de 3 mesos.
 

A la imatge, carrer de Francisco Herrera a la cantonada amb el carrer de José Francisco Pacheco. Foto: PUMSA

Mataró celebrarà la Setmana Cooperativa al Cafè de Mar

L’edifici es converteix en la seu de la Fundació Unió de Cooperadors de Mataró

L’Institut Municipal de Promoció Econòmica (IMPEM) i la Fundació Unió Cooperadors de Mataró impulsen l’organització de la Setmana Cooperativa, que tindrà lloc del 19 al 26 d’octubre i s’emmarca en la celebració de l’Any Internacional del Cooperativisme.

 

L’objectiu de la Setmana Cooperativa és difondre l’economia social i cooperativa a través d’una exposició, diverses xerrades, una ruta pel patrimoni cooperatiu de la ciutat i d’altres activitats com ara el lliurament del Premi de la Beca Joan Peiró.

 

Les activitats es desenvoluparan en l’edifici catalogat del Cafè de Mar (c. de Santa Rita, 1), un equipament que l’empresa municipal PUMSA va rehabilitar el 2008 i que fins la setmana passada havia estat ocupat per la Delegació Territorial d’Ensenyament de la Generalitat, a qui l’Ajuntament va cedir l’espai a l’espera que pogués establir-se a la seu actual, situada a una de les naus Cabot i Barba (c.de Churruca, 90).

 

Per donar el tret de sortida a la Setmana Cooperativa, el divendres 19 d’octubre, a les 19 hores, tindrà lloc un acte oficial d’inauguració de l’edifici del Cafè de Mar com a seu de la Fundació Unió de Cooperadors de Mataró, que convertirà l’edifici en la seva seu. Aquest fet és possible gràcies a l’acord signat el 2011 entre l’Ajuntament, PUMSA i la Fundació Unió de Cooperadors per a la recuperació del patrimoni dels cooperadors a la ciutat.

 

El Cafè de Mar és un Cultural d’Interès Local i està protegit a nivell de façanes i volumetria. una gran càrrega simbòlica pel món cooperatiu ja que va ser la cafeteria i lloc de reunió d’una cooperativa de pescadors anomenada “La Marítima”.

 

 

PROGRAMA DE LA SETMANA

 

La Setmana Cooperativa està dirigida a tot tipus de públic, en especial cooperatives, empreses d’economia social, persones amb una idea de negoci, entitats socials i econòmiques, centres educatius, gestories i assessories públiques i privades, persones desocupades

 

És necessari formalitzar una inscripció a través del web www.cooperadorsdemataro.coop/setmana per assistir a la majoria de les activitats, que són gratuïtes a excepció del sopar cooperatiu programat per el darrer dia.

 

 

Exposició “Construeix un món millor, fes cooperativa”

Del 19 al 26 d’octubre. De dilluns a dissabte, de 17 a 20 h. Entrada lliure.

Exposició dinàmica cedida per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, que projecta el fet cooperatiu cap al futur i convida els visitants a aprofundir en el moviment cooperatiu. S’estructura en 4 blocs: la vida és cooperativa, les cooperatives són empreses d’èxit, les cooperatives són empreses amb principis i les cooperatives humanitzen l’economia.

 

Tallers “Fes coop” a les escoles

Sessions pràctiques on els estudiants treballen els valors de l’economia cooperativa i el model empresarial cooperatiu com una alternativa econòmica viable, col·lectiva, solidària, i democràtica.

 

Divendres 19

A les 19 h. Inauguració del Cafè de Mar com a seu de la Fundació Unió de Cooperadors de Mataró. L’alcalde, Joan Mora, presideix la inauguració juntament amb el regidor de Promoció Econòmica, Miquel Rey; el director general d’Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom de la Generalitat, Xavier López Garcia; i la presidenta de la Unió de Cooperadors, Anna Huertos.

 

Dissabte 20 i diumenge 21 d’octubre

Ruta guiada pel patrimoni cooperatiu de Mataró, de la de Margarida Colomer i Víctor Ligos. De 10 a 13 h. El punt de partida és l’edifici de Cafè de Mar, i està previst visitar Can Xammar, la plaça del Forn del Vidre-Rierot, el Cafè Nou, la Nau Gaudí-Cooperativa Obrera Mataronense, la Tahona del carrer de Montserrat,  

 

Dilluns 22 d’octubre

Cinefòrum cooperatiu. Projecció i debat de la pel·lícula “El pan nuestro de cada día”, del director King Vidor i debat amb Toni Segarra, crític de cinema. De 19 a 21 h. Film contextualitzat en la depressió dels anys 30, en el qual la creació d’un projecte cooperatiu per part d’una comunitat, es presenta com l’alternativa a la situació econòmica que els ha tocat viure.

 

Dimarts 23 d’octubre

“Cooperativisme avui”. Conferència a càrrec de la historiadora Margarida Colomer. De 19 a 20.30 hores.

 

Dimecres 24 d’octubre

“Ets dona i tens un projecte col·lectiu? Crea la teva pròpia cooperativa!”. Xerrada a càrrec de Jordi Valls, consultor expert en cooperativisme,  sobre conceptes pràctics de la fórmula empresarial i bones experiències de cooperatives liderades per dones. De 9.30 a 12 hores.

 

“Com es promociona l’economia social al Quebec?”. Xerrada a càrrec de Patrick Duguay, president de Le Chantier, entitat representativa del moviment de l’economia social al Quebec, sobre les eines i experiències pràctiques que utilitzen el Quebec per promocionar l’economia social al territori.

 

Dijous 25 d’octubre

“Xarxa Financoop: solucions per al finançament de les cooperatives”. Xerrada a càrrec de membres de la xarxa Financoop (OINARRI, COOP57, CREDIT COOPERATIF, FUNDACIÓ SEIRA, CAIXA D’ENGINYERS, CAJA LABORAL, FIARE, SICOOP, ACCIÓ SOLIDÀRIA CONTRA L’ATUR, IESMED,GRUP D’INVERSORS COOPERATIUS) en la qual es donaran a conèixer noves fórmules de finançament per a empreses d’economia social en funció de les necessitats actuals detectades: solvència, garanties, finançament, inversions i clients.

 

Divendres 26 d’octubre

Entrega del premi Beca Joan Peiró i exposició dels projectes guanyadors. De les 19.30 a les 21 hores. La Fundació Unió de Cooperadors faran el lliurament d’aquesta beca, destinada a fomentar la recerca a l’entorn de l’economia social i la recuperació de la memòria històrica del moviment cooperativista i obrer de Mataró. S’exposaran els treballs premiats i està prevista l’actuació de la coral Primavera per la Pau.

L’accés al centre des del carrer de Miquel Biada estarà restringit durant 2 anys i mig per les obres d’El Corte Inglés
Ja està tallat un carril de circulació a causa dels treballs previs del projecte d’urbanització

Els treballs previs al projecte d’urbanització de l’illa on s’aixecarà El Corte Inglés afecten des de la setmana passada un dels dos carrils de circulació del carrer de Miquel Biada, un dels principals punts d’ accés al centre de la ciutat en vehicle des de les rondes.

Aquests treballs previs consisteixen en el trasllat dels serveis (llum, aigua, gas) i en actuacions d’arqueologia que faran possible deixar lliure la zona perquè es pugui començar a fer el gran aparcament subterrani que donarà servei tant al centre comercial d’El Corte Igles com als usuaris del centre de la ciutat

Actualment el tram afectat per les obres actualment és el cantó mar del carrer, comprès entre la ronda d’Alfons XII i el passatge de José M.Torrijos.

Es calcula que la restricció de trànsit s’allargarà durant uns dos anys i mig, ja que aquestes obres s’enllaçaran després amb la construcció de l’aparcament subterrani previst en aquesta zona i, en paral•lel, amb l’aixecament de l’edifici del gran centre comercial

Les obres es van iniciar el mes de juliol i està previst que tinguin una durada aproximada de cinc mesos, acomplint el termini previst.

Mentre es desenvolupin aquests treballs, els Corte Inglés previst iniciar la construcció de l’edifici comercial.

El pressupost per l'execució dels primers treballs d'urbanització del PMU-06 Illa El Corte Inglés són de 290.224,72 euros, iva no inclòs.

El PMU-06 Illa El Corte Inglés 

Els primers treballs del Pla de Millora Urbana-06 Illa El Corte Inglés els va iniciar l’empresa municipal PUMSA al més de juliol, tal i com estava previst en el calendari d'execucions pactat amb El Corte Inglés, i es preveu que finalitzin a finals del mes de novembre

S’estan duent a terme els treballs de variants de xarxes de serveis i s'està preparant el terreny per a les properes prospeccions arqueològiques del carrer de Miquel Biada per tal de deixar lliure la franja de carrer que ocuparan les obres de construcció de l'aparcament de El Corte Inglés

El primer que es va fer va ser l’inici de la variant de la canonada d’aigua potable i d’algunes linies elèctriques, tasques que estan a punt de finalitzar

Durant aquest mes de setembre s’han iniciat els treballs de variacions de canonades de Gas Natural i també està previst l’enderroc de l'estació transformadora situada dins la finca llindant amb el carrer de Miquel Biada

Al mes d’octubre s'iniciaran els treballs d'enderrocs i excavacions dels paviments i de la paret que encara queden al solar i, finalment, es portarà a terme l'excavació arqueològica en l’àmbit del carrer de Miquel Biada, prèvia obtenció de les autoritzacions pertinents dels Serveis Territorials de la Generalitat de Catalunya.

Antecedents

El 2 de juny de 2009, l'Ajuntament de Mataró, PUMSA i El Corte Inglés varen signar l'escriptura pública de compromís de compravenda de la finca dell futur centre comercial acordant que PUMSA posaria a disposició de El Corte Inglés la finca indicada e les condicions pactades, en un termini de 2 anys.

El passat 9 de gener de 2011, El Corte Inglés va ratificar el compromís d'adquisició del solar del carrer de Miquel Biada per la ubicació del futur equipament comercial.

El 9 de gener de 2012, l'Ajuntament de Mataró, PUMSA i El Corte Inglés van signar l'escriptura pública definitiva de compravenda del solar on s’ubicarà el centre comercial.

El nou Mercadona de l’edifici El Rengle obre les seves portes el 17 d’agost
La instal·lació del supermercat a l’edifici propietat de PUMSA, ha suposat una inversió de 2 milions d’euros i donarà feina a 61 persones

Divendres que ve, 17 d’agost, obrirà les seves portes a l’edifici El Rengle el nou Mercadona. L’establiment comercial està situat a la carretera de Barcelona, 37 cantonada passatge d'Antoni Macià i Fonoll.

 

L'empresa municipal Promocions Urbanístiques de Mataró, SA (PUMSA) va signar amb Mercadona, el passat mes d'abril, l’escriptura pública de compravenda per una superfície total de 6.000 m² útils a l'edifici El Rengle de Mataró, per a la instal·lació del supermercat. Amb aquesta venda, l’edifici va assolir un 71% d’ocupació.

 

Les obres de condicionament del local per adaptar-lo a les necessitats de Mercadona es van iniciar el passat mes d'abril i han finalitzat aquest mes d'agost.

 

 

Característiques del supermercat

 

L’espai de sala de vendes és de 1.600 m² amb les seccions de carnisseria, xarcuteria, peixateria, perfumeria, alimentació envasada, begudes, drogueria, forn, fruita i verdura. A més disposa de zones de descans i vestuaris per als treballadors, i incorpora una sala de formació, destinada a la plantilla.

 

Per facilitar l’acte de compra als clients que s’hagin de desplaçar en vehicle particular, disposa de 160 places d'aparcament.

 

 

Un nou concepte d'establiment

 

El supermercat compta amb totes les característiques de la "botiga per ambients" de Mercadona, un format comercial nascut per revolucionar el concepte de supermercat. Es basa en una distribució adequada de l'espai que optimitza al màxim l'acte de compra.

 

Per altra banda, aquest nou model de botigues també és més sostenible des d'un punt de vista mediambiental, ja que incorpora un seguit de mesures que redueixen fins a un 20% el consum energètic del supermercat.

 

 

Dinamització del sector

 

Amb la instal·lació del Mercadona, el sector del Rengle suma un nou espai empresarial i suposa un enriquiment per a la zona i l'entorn.

 

La varietat de sectors empresarial i comercial que ja hi ha a l’edifici El Rengle suposa un benefici en el desenvolupament del teixit econòmic i comercial de Mataró, doncs el contrast entre les empreses locals, amb emprenedors i empreses globals consolidades es percep com un pas endavant en la dinàmica empresarial de la ciutat, a la que se li suma, amb l'arribada de Mercadona, el sector del comerç.

Prop de la meitat dels estacionaments en zona blava de Mataró seran gratuïts tot el mes d’agost

Aproximadament la meitat de les places d’estacionament en superfície sotmeses a control horari i tarifari (zona blava) seran gratuïtes de l’1 al 31 d’agost, ambdós inclosos.
 
Aquesta mesura respon a la menor afluència de vehicles durant l’agost a l’entorn dels carrers afectats, a causa de la disminució de l’activitat comercial en aquestes zones. Aquesta situació fa que no sigui necessari, en la mateixa mesura, potenciar la rotació dels vehicles.
 
 
Aparcaments lliures de pagament
 
Els aparcaments en zona blava que quedaran lliures de pagament durant l’agost estan situats a:
 
Zona 1:
carrer de Francesc Milans
carrer d’Altafulla
carrer de Fra Luis de León, entre els carrers d’Altafulla i Jaume Isern
carrer de Tetuán, entre els carrers del Pare Tomás Viñas i de Jaume Isern, i també en el tram entre els carrers de Ramon Llull i de Jaume Isern
carrer de Llauder.
 
Zona 3: l’avinguda del Maresme, a l’aparcament situat al passatge de Marina de Llevant, conegut com Can Maitanquis.
 
Zona 4:
– la ronda d’Alfons X el Savi
– la plaça d’Espanya
– al carrer del Parc
– al carrer del Carme
– al passatge dels Sisternes
– al carrer de Jaume Isern
– a La Riera.
 
A la resta d’aparcaments en zona blava es continuarà pagant durant l’agost, inclosa tota la Zona 2, que comprèn els carrers de Cosme Churruca, de Federico Carlo Gravina, el carrer de Lepant, l’avinguda de Jaume Recoder i el carrer dels Germans Thos i Codina.
 
 
Informació al ciutadà
 
Els usuaris podran identificar clarament les zones d’estacionament limitades com a gratuïtes durant l’agost, ja que els parquímetres estaran tancats i hi haurà cartells informatius a totes les màquines expenedores de tiquets d’aparcament.
La societat municipal Gestió Integral de Trànsit Mataró, SL (GINTRA) gestiona la zona blava de Mataró. Aquesta entitat ha arribat a un acord amb una de les empreses concessionàries de les zones blaves de Mataró perquè prop de la meitat de les places d’estacionament siguin gratuïtes durant tot el mes d’agost.

L’Ajuntament aprova un Pla de sanejament i un Pla econòmic-financer per al període 2012-2016
El Ple de l’Ajuntament va aprovar ahir un Pla de sanejament i un Pla econòmic-financer per al període 2012-2016 amb els vots a favor de CiU, PSC i ICV-EUiA, les abstencions del PP i PxC i el vot en contra de la CUP

El Ple de l’Ajuntament va aprovar ahir un Pla de sanejament i un Pla econòmic-financer per al període 2012-2016 amb els vots a favor de CiU, PSC i ICV-EUiA, les abstencions del PP i PxC i el vot en contra de la CUP.

Aquests dos plans tenen com a objectiu comú millorar l’estat de les finances municipals, a través de tres grups de mesures destinades a: eixugar el romanent de tresoreria negatiu de l’últim exercici, absorbir els deutes del Grup PUMSA i, finalment, programar la manera com es restablirà l’estabilitat pressupostària després d’haver de fer front al nou endeutament contret.

L’Ajuntament es compromet a eixugar a data 31 de desembre de 2013 el romanent negatiu de tresoreria de l’exercici pressupostari 2011, que és d’11,6 milions d’euros. Per fer-ho l’Ajuntament demanarà nou crèdit als bancs per valor de 7,5 milions i la resta, 4,1 milions corresponen als que deu PUMSA al Tecnocampus procedents de la càrrega urbanística del  rengle i que ara seran traspassats  a l’Ajuntament.

L’Ajuntament absorbeix part dels crèdits de les empreses municipals PUMSA i GINTRA, que pugen 18,5 milions, i també el crèdit de 5,4 milions necessari per fer front al pagament de factures dels seus proveïdors.

Les mesures 1 i 2 generen nou endeutament a l’Ajuntament per valor de 31,5 milions, fet que el situa per sobre dels límits permesos per la llei, de manera que l’Ajuntament es compromet també a prendre un seguit de mesures per restablir l’estabilitat pressupostària a partir de 2013, en què l’endeutament se situarà al 106%, i per baixar-lo fins el 75% l’any 2015.

L’alcalde, Joan Mora,  acompanyat de la regidora d'Administració i Atenció Ciutadana, Carolina Soler, va explicar ahir en roda de premsa que el Pla de sanejament de l’Ajuntament aprovat no és la solució definitiva als problemes econòmics del Grup Ajuntament -format per l’ens local, organismes autònoms i empreses municipals- però que és un pas endavant important per fer front al futur en millors condicions. “Malgrat que el pla de sanejament tingui data de finalització al 2016, no serà fins el 2022 aproximadament quan aconseguirem aplanar definitivament el deute adquirit per PUMSA durant els últims anys”, va dir l’alcalde.

Joan Mora va afegir que la principal conseqüència del pla és la dràstica reducció de les inversions, ja que l’Ajuntament no les podrà realitzar si els recursos econòmics no venen d’altres administracions, com la Unió Europea, l’Estat, la Generalitat o la Diputació. Es calcula que aquesta situació es mantindrà fins el 2015-2016, anys en què l’Ajuntament podria tornar a demanar crèdit per fer front a inversions.

Finalment, Mora va qualificar d’ “incertesa” la situació generada amb la factura que PUMSA té pendent amb l’empresa Fomento de Construcciones y Contratas (FCC), que actualment puja 21,66 milions d’euros, per la construcció de l’edifici de negocis del Rengle. L’administració reconeix el deute amb la constructora i va arribar a abonar l’IVA, però no pot fer front a la resta per falta de tresoreria en aquests moments. La factura no va poder ser inclosa en el Pla d’ajust per al pagament de factures als proveïdors, fet que hagués garantit a FCC el seu cobrament a través de l’Estat, perquè va ser presentada amb data posterior al 31 de desembre de 2011 malgrat que correspon a feines acabades el juliol de 2010. “És evident que ni PUMSA ni l’Ajuntament tenim diners per pagar a Fomento i si no arribem a un acord amb l’empresa, que jo crec que sí, no sé com solucionarem aquest tema”, va afirmar. L’acord passaria per pagar el deute amb un mix de diners en efectiu, actius de PUMSA (propietats) i participacions conjuntes en el desenvolupament de nous sectors urbanístics a la ciutat.

Mesures per al 2013

Entre les mesures d’ajust previstes en el Pla de Sanejament per al 2013 hi ha l’increment màxim de la quota líquida de l’Impost de Béns Immobles (IBI) un 3,75%, fet que permetrà a l’Ajuntament ingressar 1,2 milions d’euros més, la revisió del contracte de la grúa per rebaixar el dèficit que aquest servei genera, i l’ingrés de 2 milions d’euros extraordinaris dels dividends de la companyia Aigües de Mataró.

Pel que fa a les despeses, entre les mesures d’ajust previstes per l’any que ve hi ha actuacions per reduir el dèficit a Mataró Bus, fet que permetrà estalviar 430.000 euros aproximadament.

Acords del Ple complementaris

El ple extraordinari celebrat ahir al vespre va aprovar també altres dictamens que són conseqüència o tenen relació directa amb el Pla de sanejament i el Pla econòmic-financer per al període 2012-2016, com ara: la modificació del pressupost municipal 2012, l’aprovació de dues de les operacions de préstec a llarg termini abans esmentades (18,5 milions i 5,4 milions) i l’autorització a PUMSA perquè concerrtei operacions de préstec a llarg termini per import global de 16,6 milions amb l’objectiu de refinançar el seu endeutament actual.

L’alcalde va agrair a les entitats financeres l’esforç que estan fent per acceptar les peticions de novacions dels crèdits sol·licitats per l’Ajuntament, en els quals s’estan aconseguint renegociar els deutes amb un interès del 3,5% de mitjana.

Grup PUMSA tanca l’exercici amb un resultat negatiu de 18’1 milions d’euros

Grup PUMSA va presentar ahir a la Junta General d’Accionistes un resultat negatiu de 18’1 milions d’euros corresponents a l’exercici del 2011. L’empresa municipal Promocions Urbanístiques de Mataró, SA (PUMSA) va tancar l’any amb 17,1 milions d’euros negatius. El resultat negatiu de GINTRA va ser de 928.650 euros i Prohabitatge va perdre 149.530 euros. A més el deute global del Grup PUMSA se situa en 150 milions d’euros.

PUMSA tanca amb 17’1 MEURS negatius

El compte de resultats de l’exercici dona un resultat negatiu de -17.134.613,30 Euros, determinat per un resultat de l’explotació de -8.146.743,96 euros i un resultat financer negatiu de -9.905.994,01 euros.

Amb la finalitat d’ajustar l’empresa a l’entorn actual i deixar el balanç el més sanejat possible, el compte de resultats de 2011 recull com a despeses conceptes no recurrents, principalment:

Una provisió de 5,5 milions d’euros per a compensar la pèrdua de valor de la inversió en la societat mixta Porta Laietana, SA, donat el deteriorament d’aquest actiu, substanciat en sòl pendent d’urbanitzar.

Una provisió per deteriorament de la cartera d’immobles de 6 milions d’euros.

La societat ha encarregat a experts independents valoracions d’aproximadament el 80% de la seva cartera d’immobles en existències a 31 de desembre de 2011 amb la finalitat d’adequar-la a valors de mercat. El consell d’administració farà un seguiment de les valoracions de forma semestral.

El Patrimoni net al tancament de l’exercici 2011 és de 27,8 milions d’ euros, enfront els 39,8 euros del 2010.

Els ingressos recurrents derivats del lloguer d’immobles són de 2,9 milions d’ euros, i provenen dels 209 habitatges propietat de PUMSA (153 de protecció oficial), del Centre de Serveis Logístics de Mataró, de l’Edifici del Rengle, de les naus i locals a Vallveric i de l’Edifici de Vidre, principalment.

Ateses les circumstàncies en el consell d’administració del gener de 2012 es va presentar un pla financer amb les projeccions economicofinanceres pel període 2012-2017, en el qual es quantifiquen els objectius estratègics establerts al llarg del període. Els principals eixos del pla serien els següents:

  • Reestructuració del deute financer a curt termini
  • Renegociació del deute amb constructores
  • Pla de vendes d’actius
  • Aportacions de l’Ajuntament
  • Reducció despeses d’estructura

L’elaboració d’aquest pla financer ha estat condicionada per un prudent pla de vendes d’actius en aquest anys (substancialment només s’han considerat les prevendes), la qual cosa fa imprescindible el recolzament de les entitats financeres, donat que, en cas contrari, l’empresa no podrà obtenir els recursos necessaris per a fer front els seus pagaments.

En conseqüència, PUMSA va iniciar a principis d’any un procés de renegociació del deute a curt termini amb les entitats financeres i proveïdors. Aquestes negociacions van encaminades, bàsicament, a prestamitzar la totalitat de les pòlisses de crèdit mitjançant préstecs hipotecaris bilaterals, a quinze anys, amb tres de carència, i un tipus d’interès que permeti reduir la càrrega financera.

La nova estructura financera resultant haurà de permetre adaptar l’empresa a la nova conjuntura econòmica actual i que no comprometi de manera traumàtica el pressupost global de l’Ajuntament perquè el deute de les empreses municipals li és exigible. Així doncs el Pla preveu una capitalització de l’empresa per part de l’Ajuntament, assumint aquest, part del deute de la companyia. Serà necessari, per tant, tramitar i aprovar un pla de sanejament municipal que contempli aquestes aportacions.

L’acord de reestructuració del deute, que es preveu signar les properes setmanes, permetrà assolir un cert equilibri a llarg termini, així com compassar els fluxos del servei del deute a la generació de caixa.

D’altra banda, al març d’aquest any el consell d’administració va aprovar l’acord amb els representants del treballadors per a dur a terme una reestructuració de plantilla del Grup PUMSA (PUMSA, GINTRA i PROHABITATGE MATARÓ). El pla financer esmentat contempla la reducció de la massa salarial en un 45%. Amb aquesta finalitat la plantilla del grup passa de 55 a 36 persones, i els que queden han acceptat una important reducció salarial. Pel que fa als acords amb els treballadors, el grup d’empreses ha amortitzat uns 20 llocs de treball, mitjançant acomiadaments, baixes voluntàries, reingrés a l’Ajuntament de personal funcionari i recol·locacions de personal en el si del Grup empresarial Municipal.

Paral·lelament als processos de refinançament del deute i de reestructuració de la plantilla abans esmentats, s’ha dut a terme un procés d’integració i tancament d’oficines, així com d’altres polítiques de contenció de costos, les quals culminaran previsiblement amb la fusió, actualment en estudi, de les tres empreses que configuren el Grup PUMSA, mitjançant l’absorció per part de PUMSA de GINTRA i PROHABITATGE MATARÓ.

 

GINTRA acaba 2011 amb 928.650 euros de pèrdues

L’entitat municipal Gestió Integral de Trànsit Mataró, SL (GINTRA) va presentar a la Junta General de Socis que va tenir lloc ahir els seus comptes anuals corresponents a l’any 2011 amb un resultat negatiu de 928.650 euros. Les àrees d'actuació d’aquesta empresa municipal són la promoció, la gestió i l’explotació d’aparcaments municipals, la gestió de la Zona Blava i del Servei de Grua, incloent-hi la gestió administrativa dels dipòsits de vehicles.

Resultats econòmics

El resultat de l'exercici 2011 de l'empresa municipal GINTRA ha estat d’una pèrdua de 928.650 euros, enfront els 635.243 euros de 2010, increment aquest degut a la major despesa financera, les menors vendes i a un contingent fiscal. Amb la finalitat d’ajustar l’empresa a l’entorn actual i deixar el balanç el més sanejat possible, GINTRA ha encarregat a experts independents una valoració de la seva cartera d’aparcaments en existències, amb la finalitat d’adequar-la a valors de mercat. Conseqüència d’aquestes taxacions s’ha produït una pèrdua per deteriorament d’actius d’1,5 milions d’euros, que ha estat comptabilitzada al 2012, a l’haver rebut els informes amb posterioritat a la formulació dels comptes anuals.

En aplicació del contracte programa entre GINTRA i l’Ajuntament, on ja es preveuen aquestes pèrdues, aquest últim farà les aportacions necessàries per tal de compensar les pèrdues de l’exercici. Al tancament de l’exercici 2011 el Patrimoni net de GINTRA és de 6.029.116 euros.

Pel que fa als ingressos, la xifra de negocis ha estat de 2.194.694 euros (2.529.269 euros al 2010), el que suposa una disminució del 15% respecte l’any anterior. Aquests menors ingressos han estat per la manca de vendes de places d’aparcament al 2011 (al 2010 es van vendre places per 488.321 euros).

Gestió d’aparcaments

Actualment GINTRA és titular de 1.460 places d’aparcament, que si s’afegeixen a les 612 places propietat de PUMSA dóna un parc total en propietat de 2.072 places. Si afegim els aparcaments que gestiona GINTRA al TecnoCampusMataró, al poliesportiu del carrer Euskadi i a la Plaça de Cuba, el número de places tota gestionades des de l’empresa municipal és de 2.642.

Servei de Grua i Zona Blava

Tant el Servei de Grua com el de gestió de la Zona Blava estan subcontractats a terceres empreses. Donat que els costos que suporta GINTRA se li re-facturen íntegrament a l’Ajuntament, l’efecte és neutre als comptes de GINTRA. La recaptació generada pel Servei de Grua es transfereix a l’Ajuntament, mentre que la que s’obté per la Zona Blava l’aporta anualment l’Ajuntament a GINTRA.

Demolició de les edificacions existents dins l’àmbit de la unitat d’actuació UA-84, Eix Herrera

1. ENTITAT ADJUDICADORA 

a) OrganismePromocions Urbanístiques de Mataró, S.A. (PUMSA)  

b) Número d’expedient: END01-06/2012

 

2. OBJECTE DEL CONTRACTE

a) Tipus: Obra

b) Descripció de l’objecte: Demolició de les edificacions existents dins l’àmbit de la unitat d’actuació UA-84, Eix Herrera

c) Lloc de lliurament/execucióMataró (Barcelona)

d) Termini d’execuciómesos

 

3. TRAMITACIÓ, PROCEDIMENT I FORMA D’ADJUDICACIÓ

a) TramitacióOrdinària

b) ProcedimentObert

c) RegulacióContractació no harmonitzada

 

4. PRESSUPOST DE LICITACIÓ

 287.909,98 €, IVA exclòs

 

5. OBTENCIÓ DE LA DOCUMENTACIÓ I INFORMACIÓ

Per internet al web www.grup-pumsa.cat a l’apartat Perfil del Contractant. Per examinar-la, a Promocions Urbanístiques de Mataró, SA (PUMSA), 2a planta, despatx 10.

 

6. PRESENTACIÓ D’OFERTES

a) Data límit de presentació29/06/2012, fins a les 13 h

b) Documentació que cal presentarLa indicada al Plec de clàusules particulars

c) Lloc de presentacióPromocions Urbanístiques de Mataró, S.A., C. de Pablo Iglesias, 63, 2a planta, despatx 10

d) Admissió de variants:  D'acord amb el Plec de clàusules particulars

 

7. OBERTURA DE LES OFERTES

09/07/2012, 13 h. Sala de reunions del Grup PUMSA.

PUMSA tanca l’exercici 2011 amb un resultat negatiu de 17.134.613 €

L’empresa municipal Promocions Urbanístiques de Mataró, SA (PUMSA) va aprovar dimecres els comptes anuals de l’exercici 2011 amb 7 vots a favor i 1 abstenció. PUMSA va tancar l’any amb 17.134.613 € negatius.

 
El més destacable d’enguany és que, amb la finalitat d’ajustar l’empresa a l’entorn actual i deixar el balanç el més sanejat possible, el compte de resultats de 2011 recull com a despeses conceptes no recurrents, principalment:
 
– Una provisió de 5.485.232 € per compensar la pèrdua de valor de la inversió en la societat mixta Porta Laietana, SA, donat el deteriorament d’aquest actiu, substanciat en sòl pendent d’urbanitzar.
 
– Una provisió per deteriorament de la cartera d’immobles de 6.046.323 €. La societat ha encarregat a experts indepedendents valoracions d’aproximadament el 80% de la seva cartera d’immobles en existències a 31 de desembre de 2011 amb la finalitat d’adequar-la a valors de mercat.
 
Descomptant aquestes dotacions, el resultat comptable de PUMSA estaria en 5.603.058 €, similar al de l’exercici anterior, produïts principalment per la càrrega financera que ha de fer front l’empresa (4.824.051 € en el 2011). En aquests moments, el que l’empresa deu a les entitats financeres (deute net) és de 78.961.317 €. 
 
El Patrimoni net al tancament de l’exercici 2011 és de 27.751.043 €, enfront els 39.765.708 € del 2010.
 
L’ampliació de capital que es va signar el 4 de febrer va reportar a la companyia 4.016.541 € i la incorporació al patrimoni del 10% d’aprofitament mig del setor Eix Herrera 2.279.690 € més, però el Patrimoni net de PUMSA s’ha reduït considerablement a causa de l’aplicació del resultat negatiu de l’exercici (17.134.613 €) i a un deteriorament d’actius per valor de d’1.795.217 €.
 
Els comptes anuals presentats al consell d’administració estaven acompanyats de l’informe previ dels auditors (BDO), l’informe de la intervenció municipal, així com l’informe de la gerència del grup PUMSA.