El president de l’entitat municipal Promocions Urbanístiques de Mataró, SA, (PUMSA), Arcadi Vilert, juntament amb l’arquitecte Manuel Brullet, ha presentat aquest matí el projecte d’urbanització de la ronda de Barceló. Aquest projecte, que es presentarà a aprovació inicial dilluns per part de la Junta de Govern Local, forma part del Pla de millora urbana de la ronda de Barceló i l’illa Fàbregas i de Caralt que s’anirà desenvolupant per fases. Concretament el projecte de la ronda de Barceló contempla la millora dels carrers, de les zones verdes i la renovació de les xarxes de serveis existents en aquest àmbit.
L’objectiu de la intervenció és la reconversió de la ronda de Barceló en un gran saló urbà pensat, sobretot, per als vianants.
Aquest projecte d’urbanització, redactat per l’arquitecte Manuel Brullet, del despatx Brullet i Associats, i l’enginyer Jordi San Millàn, desenvolupa una part del Pla de de millora urbana, aprovat definitivament per la Generalitat el passat dia 25 de gener de 2007.
Principals actuacions
El projecte que avui s’ha presentat correspon a la urbanització de l’àmbit de la ronda de Barceló, que inclou la millora d’aquest vial, dels carrers de Casto Méndez Núñez i dels Germans Thos i Codina, del tram del Camí Ral entre els carrers de Josep Abril i de la Cooperativa, i dels espais públics de l’interior de les illes centrals de la ronda de Barceló.
Una de les principals actuacions serà l’eixamplament de la ronda fins als 34,4 metres, dels quals la calçada, amb doble sentit de circulació, n’ocuparà 6,4 metres i comptarà, a més, amb un espai per a aparcaments. Les dues voreres tindran 11,5 metres d’amplada cadascuna, i estan plantejades com una estructura no lineal al llarg de la qual aniran sorgint diferents espais de lleure per als vianants.
Els edificis que s’alineen a banda i banda de la ronda es construiran amb la planta baixa reculada de manera que crearan uns porxos en voladís, és a dir, sense pilars, que protegiran als vianants del sol i de la pluja a tot el llarg del vial. La planta baixa està reservada per a locals comercials, que revitalitzaran l’activitat econòmica del sector.
D’altra banda, a l’interior de les dues illes centrals de la ronda de Barceló, es preveu l’espai necessari per a la ubicació de dos equipaments, cadascun d’ells amb una zona verda que s’urbanitzarà per tal de crear nous espais de lleure per als ciutadans.
El projecte d’urbanització inclou la renovació de totes les xarxes de serveis existents (clavegueram, aigua potable, electricitat, gas i telecomunicacions); la pavimentació tant de les calçades com de les voreres de tots els carrers afectats i dels espais interior d’illa amb diferents materials i colors per tal d’aconseguir un efecte no lineal de l’espai. El projecte també inclou la col·locació de nou enllumenat públic, concretament es col·locaran dos tipus de fanals diferents, uns més alts per il·luminar la calçada i uns altres de més baixos per donar a l’espai un aspecte més recollit. També es preveu nova senyalització, semàfors i mobiliari urbà.
La jardineria també persegueix trencar l’efecte lineal de la ronda amb la plantació d’arbres al llarg de la ronda en forma de ziga-zaga. Els arbres de tres tipus diferents d’espècies vegetals i amb flors de diferents colors donaran un toc de color a l’espai. També s’instal·larà una xarxa de rec automatitzat. Per últim, es col·locaran contenidors soterrats per a la recollida selectiva de residus urbans.
Es preveu iniciar les obres d’urbanització l’any 2008 un cop aprovat el projecte definitivament.
Pla de millora urbana
La urbanització a l’àmbit de la ronda de Barceló és la primera fase d’una sèrie d’actuacions previstes dins el Pla de mllora urbana de la ronda de Barceló i l’illa Fàbregas i de Caralt.
El Pla de millora contempla dos àmbits d’actuació: el de la ronda de Barceló, amb una superfície de 30.082 m2, configurada pel teixit urbà existent entre el Camí Ral, l’Avinguda del Maresme i part de les illes que donen ambdós façanes a la ronda; i el de l’illa Fàbregas i de Caralt, amb una superfície de 9.629 m2, configurada pel carrer de Miquel Biada, la ronda d’Alfons XII, carrer de José M. Torrijos i passatge de José M. Torrijos.
Aquest Pla urbanístic preveu a l’àmbit de la ronda 692 nous habitatges a banda i banda de la ronda, 32% a preus públics, amb comerços a les plantes baixes, dos equipaments, un aparcament públic sota la ronda amb 310 places i la construcció de 2.231 places privades d’aparcament integrades als nous edificis.
Al final de la ronda, fent cantonada amb l’avinguda del Maresme, es preveu la construcció d’una torre de 80 metres d’alçada i una plaça a dos nivells, un primer situat a nivell de la ronda i l’altre connectat amb la rampa del futur pas soterrat de vianants.
També es preveu nous espais lliures o zones verdes i un pas soterrat que doni accés directe amb la part central del port, passant per sota de l’avinguda del Maresme, les vies del tren i el passeig Marítim.
Les xifres
El pressupost d’execució global del projecte d’urbanització és de 29.068.036 €. D’aquests, 11.368.000 €, corresponen a la primera fase del projecte, que s’ha presentat avui.
El pressupost restant es destinarà a la creació del pas soterrat del port; la urbanització de la ronda d’Alfons XII entre el Camí Ral i el carrer de Miquel Biada; la urbanització del Camí Ral entre el carrer de la Cooperativa i de Lepant; i la urbanització dels entorns de la torre i del futur centre comercial de l’illa Fàbregas i de Caralt.
PUMSA reprèn les obres de rehabilitació de la Nau Gaudí
/in PUMSA/by Dept. TècnicPUMSA ha reprès a finals de març les obres de rehabilitació de la nau de la cooperativa “La Obrera Mataronense” de l’arquitecte Antoni Gaudí, coneguda com a Nau Gaudí, després que l’Ajuntament hagi rescindit el contracte a l’adjudicatària anterior per la demora en la realització dels treballs. L’objectiu del projecte és la continuació de la rehabilitació integral de la nau de 780 m2 de superfície, la restitució de la seva estructura i la urbanització dels entorns de l’immoble.
Treballs realitzats fins ara
L’Ajuntament de Mataró va redactar el projecte executiu de rehabilitació de la Nau Gaudí, que està inclosa en el Catàleg del Patrimoni Aquitectònic de la ciutat, l’any 2001. Els treballs, que es van iniciar al maig de 2002, han patit retards per problemes amb les dues empreses adjudicatàries anteriors, de manera que el consistori va acordar rescindir el contracte d’ambdues i encarregar l’obra a PUMSA.
La primera adjudicatària, SCIO, SL, va executar una quarta part de les obres, les corresponents a l’estructura de la planta soterrani, els murs de contenció del carrer de la Cooperativa, els fonaments i murs de formigó de la nau, les bases de formigó on es recolzen els pòrtics de fusta i els corresponents didals metàl•lics, i quatre d’aquests pòrtics que formen l’estructura de la coberta.
En quant a la segona, SECLA, SA, va realitzar la part d’enderrocs, una part de moviment de terres, una part de l’estructura de fusta, una part de la instal•lació de climatització i una part de la instal•lació elèctrica. En total, es calcula que va realitzar una cinquena part dels treballs.
A principis de març, la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya va emetre un informe favorable a l’actuació de l’Ajuntament pel que fa a la resolució del contracte amb l’empresa SECLA, SA i la confiscació de la garantia constituïda per la mateixa.
El nou projecte
El projecte s’ha modificat, en el sentit de que les obres s’iniciaran a partir d’on ho va deixar l’anterior empresa encarregada de la rehabilitació de l’edifici.
Les demores anterior de l’obra han fet variar el pressupost d’execució inicial, que ara és d’1.455.266 €. La nova adjudicatària és La Cornisa SCCL i executarà l’obra en un termini de 14 mesos.
Principals actuacions
La Cornisa SCCL s’encarregarà de la rehabilitació de la coberta de la nau, que estarà formada per unes teules planes de ceràmica, i que es col•locaran sobre una estructura de fusta i el corresponent aïllant tèrmic.
També intervindrà sobre les façanes, dues de les quals seran de vidre, concretament la façana nord que dóna a la plaça i la façana oest que dóna al carrer de la Cooperativa. Pel que fa a la façana est, que també dóna a la plaça i els habitatges es reconstruirà tal i com la va pensar Gaudí, creant uns paraments amb doble envà de ceràmica engaltada. Aquesta actuació es farà en base a dibuixos i fotografies realitzats per l’estudiós del gaudinisme Joan Bergós cap a l’any 1929. En quan a la façana sud, per on s’accedeix a la nau, es mantindrà el parament existent.
Un altre dels aspectes destacats del projecte és l’acabament dels arcs parabòlics de fusta. Aquests arcs tornaran a ser visibles en tot el seu conjunt, donat que tampoc es construiran envans interiors.
El projecte també contempla la rehabilitació de les parets interiors de la nau: una part de les mateixes es faran amb formigó blanc encofrat amb llistons de fusta, i altra part amb arrebossats. El terra de la nau serà substituït per un nou material.
Les obres inclouran també la instal•lació d’un enllumenat específic per destacar l’obra arquitectònica de l’interior, que consistirà en focus projectors encastats a terra, entre les bases dels arcs de l’estructura; i el condicionament del local amb calefacció.
A l’interior de la nau està prevista la construcció d’un petit mòdul de fusta que allotjarà els serveis i que no arribarà al sostre per no tapar la vista sobre el conjunt dels arcs. Aquest mòdul allotjarà una petita cuina i armaris, i estarà situat al costat d’unes escales que donen accés al soterrani, que servirà com a magatzem i ocuparà la meitat de la llargada de la nau.
Finalment, l’empresa continuarà la urbanització de la plaça situada al carrer de la Cooperativa, cantonada amb el carrer dels Germans Thos i Codina.
Prohabitatge Mataró finalitza la rehabilitació de les zones comunitàries de l’edifici d’habitatges de Pascual Madoz
/in PUMSA/by Dept. TècnicL’entitat municipal Prohabitatge Mataró, SA s’ha encarregat de la rehabilitació dels espais comuns d’un edifici de 38 habitatges municipals situat al carrer de Pascual Madoz, 28-30.
Les obres de rehabilitació s’han dut a terme a diferents espais de l’edifici com el terrat, els patis de llums, el vestíbul o els ascensors. A més, també han comprès la renovació de la instal·lació general d’aigua.
L’empresa encarregada de les obres de rehabilitació ha estat Construcciones Escudero SCP. Les obres, que van començar el desembre de 2006, han suposat una inversió per a Prohabitatge Mataró i l’Ajuntament de Mataró de 362.638,34 euros IVA inclòs.
Descripció de la rehabilitació
Pel que fa al terrat, la rehabilitació ha incidit especialment en alliberar-lo d’elements que no s’utilitzaven i en garantir la seguretat d’aquest espai comú, ja que els veïns en fan ús diàriament.
Així, s’han retirat els conductes i dipòsits d’aigua, ja que l’edifici compta actualment amb instal·lació d’aigua directa. Els coronaments de pedra malmesos del terrat s’han substituït per uns de nous, i s’ha col·locat una nova barana metàl·lica a tot el perímetre de l’edifici, ja que la que hi havia anteriorment era molt baixa. També s’han reforçat les claraboies de vidre i s’han renovat els estenedors.
Als patis de llum, les obres han comprés la retirada dels coberts dels celoberts i la col·locació d’un nou paviment amb tela asfàltica i de material aïllant a les façanes, que s’han pintat de nou.
En quant a la resta de zones comunitàries de l’edifici, s’han suprimit les barreres arquitectòniques existents mitjançant l’habilitació de l’accés a l’immoble amb una rampa adaptada per a persones amb mobilitat reduïda. D’altra banda, s’han pintat les escales i el vestíbul, que també s’ha equipat amb noves bústies, papereres, senyalització, etc.; i s’ha renovat interiorment les cabines dels ascensors.
També s’han renovat tot el sistema d’il·luminació de les escales i el vestíbul.
Borses d’habitatge
Prohabitatge Mataró és l’encarregada de la gestió i del manteniment general de 15 dels 38 habitatges de l’edifici, tots ells municipals.
Després que molts dels pisos haguessin quedat lliures, l’Ajuntament de Mataró va cedir en usdefruit a l’entitat municipal 15 habitatges per destinar-los al lloguer. D’aquests habitatges, 15 s’han destinat principalment a les borses de lloguer i a la reubicació d’afectats per planejaments urbanístics.
Prohabitatge Mataró ja s’havia encarregat de rehabilitar l’any 2005 l’interior dels 15 habitatges que gestiona.
Mataró inaugura dissabte el Parc de Mar amb una gran festa
/in PUMSA/by Dept. TècnicHi haurà dansa, patinatge, activitats infantils, pallassos, sardanes i havaneres
Demà, dissabte 31 de març, està prevista la inauguració del Parc de Mar, una gran zona enjardinada situada al nou sector en desenvolupament del Rengle. Es tracta d’un nou espai verd on els ciutadans i ciutadanes podran gaudir de vistes sobre el mar mentre passegen pels recorreguts ondulants que conformen el parc.
Programa de la festa i transport públic gratuït
El programa d’actes de la inauguració és:
-18 h. Inauguració oficial, presidida per l’alcalde, Joan Antoni Baron
-A continuació. Actuació de dansa a càrrec de la companyia de dansa Trànsit, de Maria Rovira
-Des de les 17 h i durant tota la tarda. Exhibició de patinatge del Club Patinatge Artístici Mataró, ballada de sardanes a càrrec de la Cobla Iluro, activitats infantils a càrrec d’Enlleura’t i l’Olla de Grills, pujades en globus aerostàtic i passejos en patinet.
-19.30 h. Cantada d’havaneres a càrrec de Mestre d’Aixa.
Mataró Bus ha organitzat un servei especial i gratuït de transport públic des de les 16 hores per arribar al Parc de Mar amb motiu de la inauguració.
Descripció de la zona enjardinada
El Parc de Mar té 750 m de longitud per 50 d’ample i queda delimitat pel passeig de Marina, l’avinguda d’Ernest Lluch, la línia del ferrocarril i el passeig del Rengle. A més, està construït al costat de l’illa on s’està construint el parc tecnològic i de la innovació TecnoCampusMataró.
Les obres les promou l’empresa municipal Promocions Urbanístiques de Mataró, SA (PUMSA), i el projecte l’ha elaborat l’oficina d’arquitectura Batlle i Roig. Han tingut un cost de 2.625.870,90 euros i han estat finançades pels propietaris del sector.
El parc ocupa un total de 37.500 m2de superfície urbanitzada. Està format per un conjunt de circumferències que trenquen el seu aspecte lineal, i que estan integrades per una successió d’elements rica i variada: arbres i plantes arbustives i aromàtiques de diferents espècies; pradera; pistes polivalents pavimentades; tres zones de jocs infantils per a diferents edats; duna-mirador, a la qual es pot pujar mitjançant unes escales; i amfiteatre, un espai per descansar o jugar.
Al costat mar, un camí pavimentat permet recórrer tot el parc passant al voltant dels cercles, de manera que es crea un trajecte sinuós i ple d’ondulacions, mai lineal, que desdibuixa la unidireccionalitat del parc. Els ciutadans també poden passejar pel centre del parc, que s’ha cobert de sauló, fent un recorregut més lliure però igualment serpentejant.
La separació entre el parc i la tanca del tren es resol amb un suau talús amb vegetació que evitarà l’impacte visual de les vies del ferrocarril. El nou espai compta amb nombrosos accessos, també en forma de cercle, des d’una vorera de 2 metres d’ample que s’ha creat al passeig de Marina. L’entrada al parc es produeix mitjançant rampes de formigó o escales per superar el petit desnivell que separa el parc del passeig.
A més, hi ha fonts d’aigua potable, bancs i papereres al llarg del parc. La il·luminació de l’espai es fa mitjançant 182 columnes de llum de diferents intensitats. També s’ha instal·lat una nova xarxa de clavegueram i reg.
L’escultura Ondulacions
Un dels trets distintius d’aquest nou espai verd és la instal·lació de l’escultura Ondulacions del mataroní Llucià González, que dota de simbolisme el parc. L’escultura se situa a la primera de les circumferències i, segons l’autor, representa el nou creixement de la ciutat.
Hi haurà dansa, patinatge, activitats infantils, pallassos, sardanes i havaneres
L’alcalde visita les obres de l’aparcament del carrer de Terrassa i de la nova urbanització del vial
/in PUMSA/by Dept. TècnicL’alcalde, Joan Antoni Baron, ha visitat avui les obres de construcció de l’aparcament per a residents del carrer de Terrassa, que promou la societat municipal Gestió Integral de Trànsit Mataró, SL (Gintra), i els treballs de nova urbanització d’aquest vial, que duu a terme el Servei d’Obres.
L’aparcament per a residents se situa al carrer de Terrassa, entre les avingudes del Corregiment de Mataró i del Velòdrom, i té una superfície de 1.705 m2. Es tracta d’un edifici rectangular de 52,80 metres de longitud i 32,30 metres d’amplada, d’una sola planta i amb un total de 82 places, dues d’elles adaptades per a persones amb mobilitat reduïda. A la seva coberta s’instal·larà un camp de futbol-7.
Una de les principals peculiaritats de l’aparcament és que l’interior de l’edifici es distribueix en dos espais diàfans separats per una línia de pilars centrals, cosa que permet la creació de dues fileres d’aparcaments sense obstacles amb un passadís central de maniobra i circulació de 5,50 metres d’amplada.
D’altra banda, l’accés a l’aparcament, tant per part dels vehicles com per part dels vianants, es fa a peu de carrer. Els vehicles tindran dos accessos –un d’entrada i un de sortida-, pel carrer de Terrassa, i els vianants accediran per dues portes independents situades en aquest mateix carrer.
Finalització de les obres de l’aparcament
L’empresa adjudicatària de les obres és la UTE Áridos Serrano SL & Stachys SA. El pressupost d’execució estrictament de l’obra és d’1.059.339 d’euros. Per definir la inversió total caldrà sumar-li altres despeses un cop finalitzades les obres, com el cost dels projectes.
Està previst que les obres de l’aparcament, que van començar al gener de 2007, finalitzin el proper mes d’agost. Un cop finalitzades es començarà la comercialització de les places d’aparcament per als residents que tindran uns preus màxims de 18.000 € més IVA les places de concessió a 50 anys i 90 € més IVA les places de lloguer.
Camp de futbol
Gintra habilitarà la coberta de l’aparcament, aprofitant els desnivells del terreny, perquè l’Ajuntament pugui construir el camp de futbol-7, de 50 x 35 metres, que té previst per aquest espai i formarà part dels diferents equipaments esportius del sector.. El camp de futbol substituirà al que hi havia abans de l’inici de les obres del nou poliesportiu Teresa Maria Roca, i que ara està instal·lat de forma provisional al solar comprès entre l’avinguda del Corregiment de Mataró, el pati de l’escola pública de Cirera i el Torrent de La Pólvora.
Nova urbanització del carrer de Terrassa
La reurbanització del carrer de Terrassa va començar el passat octubre i forma part d’un projecte que ha inclòs també la nova urbanització dels entorns dels pavellons poliesportius de Cirera i de Teresa Maria Roca. Aquests espais públics que donen accés als equipaments esportius han rebut el nom de plaça del Voluntariat i plaça de Cristina Kaufmann i es van estrenar el passat febrer amb motiu de la inauguració del poliesportiu Teresa Maria Roca.
Està previst que les obres d’urbanització del carrer acabin a l’abril. La superfície total de carrer a urbanitzar és de 2.025m2. La calçada es pavimentarà amb aglomerat asfàltic en calent, l’aparcament amb llamborda i les voreres amb peces de formigó.
A la cruïlla del carrer de Terrassa amb l’avinguda del Velòdrom hi haurà un pas elevat per al trànsit rodat. En aquesta mateixa cruïlla es construirà l’accés al camp de futbol-7, equipament que quedarà situat al costat del poliesportiu Teresa Maria Roca i al qual s’hi accedirà mitjançant una rampa i una escala.
El projecte ha contemplat la renovació de la xarxa de clavegueram i de la xarxa d’abastament d’aigua potable per part de l’empresa municipal Aigües de Mataró, SA (AMSA), i també l’eliminació dels encreuaments aeris de les línies elèctriques i de telèfon, que quedaran soterrades.
Pel que fa a l’enllumenat públic, es substitueixen els punts de llum existents, que estan col·locats a les façanes al llarg del carrer de Terrassa. El nou enllumenat consistirà en columnes a les quals s’hi instal·laran làmpades de vapor de sodi d’alta pressió, que milloren el rendiment econòmic i energètic.
Es col·locaran bancs i cadires de fusta, així com papereres i un aparcament per a bicicletes a l’avinguda del Corregiment.
Pel que fa a l’arbrat viari, es plantaran lledoners a l’avinguda del Corregiment i al carrer de Terrassa, exemplars de l’arbre de l’amor a la cantonada d’aquests dos vials i alzines a la plataforma d’accés al pavelló existent.
Les obres les executa l’empresa Construcciones Juanes, SA, amb un pressupost de 483.288 euros que inclou la urbanització del carrer i de les dues places, ja executades.
Una empresa opta al concurs del centre comercial de l’illa Fàbregas i de Caralt
/in PUMSA/by Dept. TècnicPromocions Urbanístiques de Mataró, SA, (PUMSA) ha donat a conèixer avui el nom de l’única empresa que s’ha presentat al concurs públic per seleccionar l’operador que construirà i explotarà el futur centre comercial de l’illa Fàbregas i de Caralt. Aquest migdia s’han obert les pliques i, a finals del mes de març, el Consell d’Administració de PUMSA adjudicarà el concurs.
El Corte Inglés, SA, ha estat l’única empresa que ha presentat la seva candidatura al concurs. Avui a les 12 h del migdia, la Mesa de Contractació ha procedit, en sessió pública, a l’acte d’obertura de pliques a les oficines de PUMSA.
A partir d’ara, la Mesa de Contractació estudiarà en sessió privada la totalitat de la documentació presentada per El Corte Inglés. La Mesa està constituïda pel president de PUMSA, Arcadi Vilert; el regidor d’habitatge, Francesc Teixidó, i la regidora de Promoció Econòmica i presidenta de l’Institut de Promoció Econòmica de Mataró, Alícia Romero, que actuaran com a vocals; el gerent de PUMSA, César Fernàndez; i la secretària del Consell d’Administració de l’entitat municipal, Mª Teresa Jubany.
La Mesa de contractació elevarà un informe-proposta d’adjudicació al Consell d’Administració de PUMSA, que es reunirà a finals del mes de març per adjudicar el concurs.
Criteris de valoració
La proposta es valorarà tenint en compte el projecte comercial (40%), el criteri econòmic (40%) i altres qüestions (20%).
En quant al projecte comercial, es valorarà la justificació de l’acompliment de les directrius del text refós del Programa d’Orientació per als Equipaments Comercials (POEC) que el Ple de l’Ajuntament va aprovar inicialment al gener de 2004 i la Generalitat de Catalunya va aprovar definitivament mesos més tard; les inversions que es destinaran al projecte comercial, arquitectònic, l’adaptació de l’edifici a l’entorn i els criteris de sostenibilitat ambiental; la previsió de creació de nous llocs de treball; i l’arrelament a la comarca del Maresme.
El criteri econòmic, atès que el preu de venda dels terrenys és fix, es basa en la proposta per invertir en projectes de ciutat; i en el compromís de les empreses de col·laborar amb els projectes de promoció comercial i turística de la ciutat i treballar conjuntament amb les associacions de comerciants amb la marca “Mataró, ciutat Mediterrània”, a més de participar a la campanya anual de comerç.
Finalment, es valoraran altres qüestions com els fons propis, la xifra de negocis en els últims tres anys, la memòria comercial de l’activitat a desenvolupar o l’experiència comercial.
Procediment a seguir
El futur centre comercial se situarà als terrenys configurats per l’illa VI del Projecte de Reparcel·lació del Pla de Millora Urbana de l’àmbit ronda Barceló-Illa Fàbregas i de Caralt, aprovat definitivament el passat dia 13 febrer de 2007. La referida illa està ubicada entre els carrers de Miquel Biada, el passatge de José María Torrijos i la Ronda d’Alfons XII.
L’adjudicatari del concurs haurà d’adquirir aquest terreny, de 9.692 m2 de superfície, i construir un equipament comercial de fins a 26.576 m2 de sostre, dels quals 22.000 m2 seran de superfície de venda, tot això segons els criteris marcats pel Pla de Millora Urbana i pel Pla Especial d’integració volumètrica, aprovat inicialment el passat mes de gener per l’Ajuntament.
L’operador haurà de començar les obres en el termini de 2 mesos a partir de la data en què l’Ajuntament li concedeixi la llicència municipal d’obres i ambiental, i tindrà 30 mesos per acabar l’equipament. A més, l’explotació del centre comercial correspondrà al mateix adjudicatari, que no podrà vendre la propietat ni cedir la gestió sense l’autorització de PUMSA durant el termini de 10 anys des de l’obertura de l’equipament.
Execució de les obres de construcció d’un edifici comercial a la baixada de les espenyes, 2-8, Mataró
/in Concursos/by Dept. TècnicPressupost de licitació: 1.419.246,50 €, IVA inclòs
Termini d’execució: 16 mesos
Documentació: Oficines de Promocions Urbanístiques de Mataró SA (PUMSA),
c/ de Pablo Iglesias, 63, 2a planta, despatx 10, 08302 Mataró
Accés web del concurs
Presentació d’ofertes: fins a les 12 h del dia 16 d’abril de 2007, a les oficines de PUMSA
Obertura pública de pliques: a les 13 h del mateix dia 16 d’abril de 2007, a les oficines de PUMSA
Per a més informació: 93 741 49 69 / 93 741 56 10
PUMSA presenta el projecte d’urbanització de la ronda de Barceló
/in PUMSA/by Dept. TècnicEl president de l’entitat municipal Promocions Urbanístiques de Mataró, SA, (PUMSA), Arcadi Vilert, juntament amb l’arquitecte Manuel Brullet, ha presentat aquest matí el projecte d’urbanització de la ronda de Barceló. Aquest projecte, que es presentarà a aprovació inicial dilluns per part de la Junta de Govern Local, forma part del Pla de millora urbana de la ronda de Barceló i l’illa Fàbregas i de Caralt que s’anirà desenvolupant per fases. Concretament el projecte de la ronda de Barceló contempla la millora dels carrers, de les zones verdes i la renovació de les xarxes de serveis existents en aquest àmbit.
L’objectiu de la intervenció és la reconversió de la ronda de Barceló en un gran saló urbà pensat, sobretot, per als vianants.
Aquest projecte d’urbanització, redactat per l’arquitecte Manuel Brullet, del despatx Brullet i Associats, i l’enginyer Jordi San Millàn, desenvolupa una part del Pla de de millora urbana, aprovat definitivament per la Generalitat el passat dia 25 de gener de 2007.
Principals actuacions
El projecte que avui s’ha presentat correspon a la urbanització de l’àmbit de la ronda de Barceló, que inclou la millora d’aquest vial, dels carrers de Casto Méndez Núñez i dels Germans Thos i Codina, del tram del Camí Ral entre els carrers de Josep Abril i de la Cooperativa, i dels espais públics de l’interior de les illes centrals de la ronda de Barceló.
Una de les principals actuacions serà l’eixamplament de la ronda fins als 34,4 metres, dels quals la calçada, amb doble sentit de circulació, n’ocuparà 6,4 metres i comptarà, a més, amb un espai per a aparcaments. Les dues voreres tindran 11,5 metres d’amplada cadascuna, i estan plantejades com una estructura no lineal al llarg de la qual aniran sorgint diferents espais de lleure per als vianants.
Els edificis que s’alineen a banda i banda de la ronda es construiran amb la planta baixa reculada de manera que crearan uns porxos en voladís, és a dir, sense pilars, que protegiran als vianants del sol i de la pluja a tot el llarg del vial. La planta baixa està reservada per a locals comercials, que revitalitzaran l’activitat econòmica del sector.
D’altra banda, a l’interior de les dues illes centrals de la ronda de Barceló, es preveu l’espai necessari per a la ubicació de dos equipaments, cadascun d’ells amb una zona verda que s’urbanitzarà per tal de crear nous espais de lleure per als ciutadans.
El projecte d’urbanització inclou la renovació de totes les xarxes de serveis existents (clavegueram, aigua potable, electricitat, gas i telecomunicacions); la pavimentació tant de les calçades com de les voreres de tots els carrers afectats i dels espais interior d’illa amb diferents materials i colors per tal d’aconseguir un efecte no lineal de l’espai. El projecte també inclou la col·locació de nou enllumenat públic, concretament es col·locaran dos tipus de fanals diferents, uns més alts per il·luminar la calçada i uns altres de més baixos per donar a l’espai un aspecte més recollit. També es preveu nova senyalització, semàfors i mobiliari urbà.
La jardineria també persegueix trencar l’efecte lineal de la ronda amb la plantació d’arbres al llarg de la ronda en forma de ziga-zaga. Els arbres de tres tipus diferents d’espècies vegetals i amb flors de diferents colors donaran un toc de color a l’espai. També s’instal·larà una xarxa de rec automatitzat. Per últim, es col·locaran contenidors soterrats per a la recollida selectiva de residus urbans.
Es preveu iniciar les obres d’urbanització l’any 2008 un cop aprovat el projecte definitivament.
Pla de millora urbana
La urbanització a l’àmbit de la ronda de Barceló és la primera fase d’una sèrie d’actuacions previstes dins el Pla de mllora urbana de la ronda de Barceló i l’illa Fàbregas i de Caralt.
El Pla de millora contempla dos àmbits d’actuació: el de la ronda de Barceló, amb una superfície de 30.082 m2, configurada pel teixit urbà existent entre el Camí Ral, l’Avinguda del Maresme i part de les illes que donen ambdós façanes a la ronda; i el de l’illa Fàbregas i de Caralt, amb una superfície de 9.629 m2, configurada pel carrer de Miquel Biada, la ronda d’Alfons XII, carrer de José M. Torrijos i passatge de José M. Torrijos.
Aquest Pla urbanístic preveu a l’àmbit de la ronda 692 nous habitatges a banda i banda de la ronda, 32% a preus públics, amb comerços a les plantes baixes, dos equipaments, un aparcament públic sota la ronda amb 310 places i la construcció de 2.231 places privades d’aparcament integrades als nous edificis.
Al final de la ronda, fent cantonada amb l’avinguda del Maresme, es preveu la construcció d’una torre de 80 metres d’alçada i una plaça a dos nivells, un primer situat a nivell de la ronda i l’altre connectat amb la rampa del futur pas soterrat de vianants.
També es preveu nous espais lliures o zones verdes i un pas soterrat que doni accés directe amb la part central del port, passant per sota de l’avinguda del Maresme, les vies del tren i el passeig Marítim.
Les xifres
El pressupost d’execució global del projecte d’urbanització és de 29.068.036 €. D’aquests, 11.368.000 €, corresponen a la primera fase del projecte, que s’ha presentat avui.
El pressupost restant es destinarà a la creació del pas soterrat del port; la urbanització de la ronda d’Alfons XII entre el Camí Ral i el carrer de Miquel Biada; la urbanització del Camí Ral entre el carrer de la Cooperativa i de Lepant; i la urbanització dels entorns de la torre i del futur centre comercial de l’illa Fàbregas i de Caralt.
L’alcalde visita els nous aparcaments de la ronda de Rafael Estrany promoguts per GINTRA
/in PUMSA/by Dept. TècnicL’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, acompanyat del regidor de Mobilitat i President de l’entitat municipal Gestió Integral de Trànsit Mataró SL (GINTRA), Fermí Manchado, van visitar l’aparcament en superfície de la ronda de Rafael Estrany, en funcionament des del passat mes de desembre, i l’aparcament soterrat a la mateixa ronda, actualment en obres.Aparcament en superfície
L’aparcament en superfície de la ronda Rafael Estrany, situat entre la ronda de Rafael Estrany i la riera de Sant Simó, és de caràcter gratuït i va entrar en funcionament el passat mes de desembre de 2006.
Actualment a l’aparcament, que ocupa una superfície total de 7.076m2 i té capacitat per a 200 places, s’hi accedeix provisionalment per la ronda de Rafael Estrany a l’alçada del carrer de Frank Marshall, fins que finalitzin les obres de l’aparcament soterrat previst també a la mateixa ronda.
L’aparcament ha suposat per GINTRA una inversió de 678.000 euros i l’obra ha estat executada per Contratas y Obras, empresa constructora SA.
Aparcament soterrat
Aquest nou equipament promogut també per GINTRA comptarà amb 267 places d’aparcament distribuïdes en dues plantes soterrani de 133 i 134 places respectivament. La superfície total construïda serà de 6.947 m2.
Els primers moviments de terres de l’aparcament van tenir lloc el passat mes de desembre i ara s’inicia l’execució del propi aparcament a càrrec de l’empresa, FCC Construcción, SA. El pressupost per a la construcció de l’aparcament soterrat és de 4.394.395 euros, i està previst finalitzar-lo el mes de maig de l’any 2008.
Un cop finalitzats els dos aparcaments, l’accés a ambdós continuarà realitzant-se per la ronda Rafael Estrany però a l’alçada del carrer de Josep Goday.
Pla Global
La construcció d’aquests dos equipaments forma part d’un projecte més ampli d’ordenació a l’àmbit de la ronda de Rafael Estrany que recull diferents actuacions com la reurbanització de la ronda, inaugurada el passat mes de setembre de 2006, i la creació d’una plaça pública a la coberta de l’aparcament soterrat que es preveu que finalitzi al maig de 2008.
La nova ordenació urbanística a l’àmbit Lepant-Churruca preveu una plaça pública més oberta cap a la futura escola
/in PUMSA/by Dept. TècnicEl Ple aprova inicialment la modificació del Pla General al sector
El Ple de l’Ajuntament va aprovar ahir inicialment la modificació puntual del Pla General d’Ordenació Urbana que afectarà al sector discontinu “Lepant-Churruca/El Rengle”. Aquest sector està format pels següents àmbits:
La modificació està motivada per la impossibilitat d’executar el Pla Especial de Millora Urbana del sector Lepant-Churruca, del vigent Pla General de 1996, que dues sentències del Tribunal Superior de Justícia del 2001 i el 2002 van declarar nul.
D’altra banda, els representants d’Industrias de Hijos de Antonio Fábregas, SA. i del comitè d’empresa van demanar al juliol de 2006 a l’Ajuntament que iniciés la tramitació de la nova ordenació urbanística per fer front al cessament de l’activitat industrial. Aquesta petició ha motivat també l’adquisició per part de l’empresa municipal d’urbanisme PUMSA de la meitat indivisa dels terrenys de Can Fàbregas.
La proposta d’ordenació que el Ple va aprovar ahir presenta alguns canvis respecte als treballs preparatoris aprovats al setembre de 2006. En línies generals, la incorporació a l’àmbit de nova ordenació d’una petita nau situada a l’interior de l’illa de Lepant-Churruca ha permès donar una nova orientació i disposició dels habitatges que es construiran davant la futura escola, que permet crear una plaça pública més oberta.
Àmbit Lepant-Churruca
Es preveu conservar la nau principal de Can Fábregas i la xemeneia de vapor de l’antic conjunt, elements protegits pel Pla especial del Catàleg del patrimoni arquitectònic de Mataró. La nau s’obtindrà com a cessió obligatòria i gratuïta del sector per implantar-hi la futura escola, que ocuparà 6.120m2 de sòl. L’accés a l’escola es farà principalment mitjançant una nova plaça pública, de 1.249 m2 de superfície, que s’obrirà des del carrer de Cosme Churruca cap a l’equipament.
L’ordenació residencial a l’àmbit Lepant-Churruca preveu només edificis destinats a habitatges de règim protegit i concertat. Un bloc estarà alineat amb el carrer de Cosme Churruca i d’altra banda hi haurà un doble bloc que, formant una L amb l’anterior, tindrà façana cap a la plaça. Pel que fa a les alçades, es preveu que tinguin 3 plantes a la façana del carrer Cosme Churruca i fins a 5 cap a la plaça. Dels 44 habitatges previstos en aquest àmbit, 30 seran de protecció pública i 14 de règim concertat. Els baixos estaran ocupats per locals comercials i de serveis, que es relacionaran amb la plaça mitjançant un porxo.
Es preveu que el futur projecte d’urbanització del sector inclogui la transformació del carrer de Cosme Churruca en un vial de prioritat invertida.
Àmbit del Rengle
Part del sòl residencial que el Pla General de 1996 preveia a l’àmbit Lepant-Churruca es trasllada a una de les tres illes a on el Pla de Millora Urbana del Rengle concentrava part del sòl per a equipaments. En concret, es preveuen en aquest àmbit 92 habitatges de renda lliure. A les plantes més baixes de l’edificació es destinarà una superfície de 1.305 m2 per a usos terciaris.
Àmbit de la plaça d’Itàlia
Les necessitats d’espais lliures de la nova ordenació es cobriran amb la plaça pública prevista a l’àmbit de Lepant-Churruca i també amb la qualificació de zona verda dels terrenys no edificables ubicats a l’àmbit de la plaça d’Itàlia, que actualment són de titularitat pública i d’ús públic.
La modificació del Pla General haurà de superar ara els tràmits d’exposició pública, aprovació provisional i aprovació definitiva, aquesta última a càrrec de la Generalitat de Catalunya.
Plànol de la proposta a l’àmbit Lepant-Churruca i alçat a l’àmbit del Rengle
El Ple aprova inicialment la modificació del Pla General al sector
Coordinació de la seguretat en fase d’execució, de les obres de construcció de l’edifici terciari ubicat a l’illa III 1.3 de el Rengle de Mataró
/in Concursos/by Dept. TècnicPressupost de licitació: 50.000 €, IVA inclòs
Termini d’execució: 24 mesos
Documentació: Oficines de Promocions Urbanístiques de Mataró SA (PUMSA),
c/ de Pablo Iglesias, 63, 2a planta, despatx 10, 08302 Mataró
Presentació d’ofertes: fins a les 12 h del dia 21 de març de 2007, a les oficines de PUMSA
Obertura pública de pliques: a les 13 h del mateix dia 21 de març de 2007, a les oficines de PUMSA
Per a més informació: 93 741 49 69 / 93 741 56 10